Publicitat
Publicitat

L'ERA POST-MUBÀRAK

La xaria serà una de les fonts de dret d'un text aprovat a corre-cuita per acabar amb les protestes contra Mursi

Els islamistes acceleren la nova Constitució egípcia

Els Germans Musulmans acceleren l'aprovació de la Constitució per sortir de la crisi política provocada pel decret que atorga poders absoluts al rais. No obstant, el moviment afegirà més llenya al foc.

Després d'accelerar de manera sobtada el ritme de feina, l'Assemblea Constituent egípcia va celebrar ahir una sessió plenària per aprovar la redacció final de la seva carta magna, la primera de l'Egipte postrevolucionari. La decisió de clausurar el debat constitucional, presa tot just un dia abans, representa un intent del Germans Musulmans de superar la greu crisi política desencadenada pel rais Mohammed Mursi quan va signar un decret que el situa per damunt de la llei. Tot i això, el moviment pot inflamar encara més les tensions entre islamistes i laics.

Precisament, una de les provisions més controvertides de la declaració constitucional de Mursi és el blindatge de l'Assemblea Constituent davant d'una possible dissolució per part del Tribunal Constitucional. Estava previst que el tribunal es pronunciés sobre la legalitat del comitè, dominat pels corrents islamistes, a partir del 2 de desembre. Les forces laiques confiaven que la seva dissolució pogués portar a un nou comitè més equilibrat en l'aspecte ideològic.

Atès que es van retirar la majoria dels representants dels partits laics, així com també de les esglésies cristianes i els sindicats, la sessió de l'Assemblea va comptar només amb uns 80 dels seus 100 membres. La presidència no va poder substituir tots els absents pels reserves. No obstant, això no va ser cap impediment per procedir a l'aprovació del text, ja que només es necessitava el vot afirmatiu de 57 representants. El ritme de la votació va ser vertiginós, ja que la majoria es van aprovar sense cap mena de discussió. La mitjana de la tarda era de dos minuts per article.

Els líders laics van criticar ahir amb molta duresa l'aprovació de la carta magna a corre-cuita i de manera unilateral per part dels Germans Musulmans i els salafistes, un corrent ultraconservador de l'islam que comptava amb el 25% del Parlament dissolt. Mohamed ElBaradei va ser força contundent i va advertir que la Constitució "enviarà el país a l'Edat Mitjana".

L'analista Issaner Amrani era crític, però sostenia que ElBaradei exagerava amb el seu catastrofisme. "La Constitució és mediocre, però no és un malson. Simplement és conservadora i [en línia] amb l'antic règim", va piular Amrani des del seu compte de Twitter. De fet, el text aprovat respon sobretot a la visió dels Germans Musulmans, si bé alguns articles són fruit d'un compromís amb els salafistes i d'altres inclouen també les aportacions dels laics abans de retirar-se.

Polèmica per la llei islàmica

L'article que ha fet córrer més rius de tinta és el segon, que defineix la identitat del país àrab i el rol de la xaria o llei islàmica en la vida pública. Finalment, el seu redactat ha quedat igual que la Constitució del 1971, que defineix "els principis de la xaria" com la principal font de dret, però no l'única. També estableix que les minories cristiana i jueva podran governar-se d'acord amb els seus propis textos religiosos.

Els moviments de drets civils han criticat l'esborrany final en considerar que no ofereix prou garanties per a les llibertats individuals, sobretot les d'expressió i culte. Respecte a la qüestió de la igualtat de gènere, queda regulat en l'article 38, que prohibeix qualsevol discriminació per raó de "gènere, origen, llengua, religió, creença, opinió, estatus social o minusvalidesa". Els laics volien un article que explicités la paritat, però els salafistes insistien a incloure l'afegitó "sempre d'acord amb la xaria". La sortida de compromís va passar per retirar l'article.

Per avui està prevista una gran manifestació a la plaça Tahrir de rebuig a les últimes mesures dels Germans Musulmans. El partit islamista ahir es va fer enrere de la decisió de convocar també una concentració a Tahrir, que podria haver provocat un autèntic bany de sang.

A més de l'escena política, l'altre escenari de la crisi actual és la judicatura. La rebel·lió dels jutges continua escalant a mesura que passen els dies. El Tribunal Constitucional va carregar durament contra Mursi, a qui va acusar de dur a terme una campanya contra la institució. El Tribunal de Cassació, per la seva banda, va declarar que també s'afegia a la vaga de la judicatura.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF