Publicitat
Publicitat

ESCÀNDOL ALS ESTATS UNITS

David Petraeus dimiteix després que es descobrís per casualitat que era infidel amb la seva biògrafa

Una investigació de l'FBI acaba amb el director de la CIA

David H. Petraeus, director de la CIA i un dels generals nord-americans més condecorats, va dimitir divendres després que una investigació de l'FBI descobrís que havia tingut un afer extramatrimonial.

Petraeus va publicar una declaració en què reconeixia l'afer després que el president Obama acceptés la seva dimissió. L'escàndol va tancar una setmana de reelecció triomfant per al president.

Membres del govern van dir que l'FBI va començar a investigar un "assumpte potencialment criminal" fa uns mesos que no estava centrat en Petraeus. En el curs de la investigació sobre si un ordinador utilitzat pel general havia estat piratejat, els agents van trobar proves de la relació. Fa dues setmanes els agents de l'FBI van discutir la investigació amb Petraeus. Els correus electrònics basats en serveis com Gmail i Yahoo poden ser vulnerables a ser piratejats i fonts de l'FBI van dir que havien d'alertar Petraeus que el seu correu electrònic podia ser utilitzat com una ruta per accedir al sistema informàtic de l'agència. La suposada amant de Petraeus va ser identificada com a Paula Broadwell, coautora d'una biografia del cap de la CIA.

La revelació d'una investigació secreta sobre el cap de l'agència d'espionatge nacional va despertar preguntes sobre els 14 mesos que Petraeus va dirigir la CIA i la decisió d'Obama de posar-lo al capdavant de l'agència després de liderar les tropes del país a l'Afganistan. Autoritats de la Casa Blanca van dir que no sabien res de l'afer fins que Petraeus els en va informar aquesta setmana.

"Després de 37 anys de matrimoni, he mostrat un seny extremament pobre endinsant-me en un afer extramatrimonial", va dir Petraeus en la declaració. "Una conducta d'aquest tipus és inacceptable, com a marit i com a líder d'una organització com la nostra. Aquesta tarda el president ha acceptat la meva dimissió".

Un currículum destacat

La sortida de Petraeus representa una notable caiguda en desgràcia d'una de les figures més destacades de l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència nord-americans, un comandant que va ajudar a liderar la resposta del país en la dècada de guerra que ha seguit els atacs de l'11 de setembre i a qui s'atribueix el gir a una guerra perduda a l'Iraq.

Petraeus va forçar pràcticament sol una evolució en la mentalitat i doctrina de l'exèrcit nord-americà amb la seva filosofia de contrainsurgència, focalitzada més a protegir civils que no pas a matar enemics. Més que la majoria dels seus companys, va entendre com navegar entre la política i els periodistes de Washington, ajudant-lo a elevar-se entre els rangs i obtenir els recursos que necessitava, tot i que alguns líders de l'exèrcit sovint es queixaven d'un ascens "poc íntegre".

A la CIA, Petraeus va mantenir un perfil baix, en contrast amb la celebritat que l'envoltava com a general. Però des de l'atac a Bengasi, Líbia, on van morir quatre nord-americans fa dos mesos, els crítics van pressionar-lo perquè donés detalls sobre aquella nit caòtica. Petraeus havia de comparèixer la setmana vinent en una audiència tancada al Congrés.

La reacció d'Obama

"Sens dubte, durant els seus anys de servei, David Petraeus ha fet que el nostre país sigui més segur i més fort", va dir Obama. Sense fer menció directa a l'afer, el president va afegir: "Més enllà, els meus pensaments i pregàries són amb el Dave i la Holly Petraeus, que ha fet molt per ajudar les famílies de militars".

Petraeus es va enfrontar amb Obama el 2008 durant una visita de campanya a l'Iraq, on van tenir el que un gerent de comunicació de l'aleshores candidat presidencial va anomenar "un debat sa" sobre el nivell de les tropes. Però la decisió de posar Petraeus a comandar la guerra a l'Afganistan i més tard escollir-lo per liderar la CIA va acabar amb les preocupacions entre els assessors d'Obama que el popular general podria amenaçar el comandant en cap durant les eleccions.

En reconèixer un afer extramatrimonial, Petraeus, de 60 anys, s'ha enfrontat a un tema molt sensible per a un espia en cap. Les agències d'intel·ligència es preocupen molt sovint per la possibilitat que agents que tenen aquest comportament puguin ser víctimes de xantatge a canvi d'informació.

Sota el mandat de George W. Bush, Petraeus va ser reconegut per haver ajudat a posar en pràctica un augment en les tropes a l'Iraq que va ajudar a alleugerir-hi la guerra. Petraeus va ser enviat a l'Afganistan el 2010 després que Obama expulsés el general Stanley A. McChrystal arran d'uns comentaris que va fer a la revista Rolling Stone .

En les seves declaracions divendres, Obama va dir que Michael J. Morell, vicedirector de la CIA, tornaria a agafar les regnes de l'agència com a director en funcions, de la mateixa manera que va fer-ho breument després que Leon E. Panetta marxés de l'agència l'any passat.

Entre aquells que podrien substituir Petraeus permanentment hi ha John O. Brennan, l'assessor del president en matèria de seguretat domèstica i antiterrorisme. Brennan va ser tingut en compte per dirigir la CIA abans de l'inici del primer mandat d'Obama, però es va retirar entre crítiques d'alguns dels partidaris més liberals del president. Una altra possibilitat seria Michael G. Vickers, el cap d'intel·ligència del Pentàgon i un antic oficial paramilitar de la CIA.