Una insurrecció contra Vladímir Putin?
¿És possible una conspiració per enderrocar Putin? La pregunta plana sobre les anàlisis i reflexions, i ha esdevingut constant i recurrent. Perquè –cal no enganyar-se–, la pregunta és filla de la necessitat i dels temors. També dels meus, esclar. I, per tant, dic per endavant que l’article que estan llegint afegeix interrogants més que no pas dona respostes. Es parla del malestar dels oligarques i de si hi podria haver algun moviment a l’exèrcit. I també què podria passar al carrer. Doncs Andrei Gratxov, l’últim portaveu del president Mikhaïl Gorbatxov, confia que arribarà un “despertar” de la societat russa que esquerdarà el règim de Putin. Gratxov demana paciència. Als oligarques, se'ls mira amb escepticisme, no se'ls imagina conspirant perquè deuen el seu poder a Putin i, per tant, són peces essencials de l’estructura del règim.
¿Que què en penso, de l’opinió del meu admirat Andrei Gratxov? Que també veig llunyà un “despertar”, una insurrecció cívica. L’agressió a Ucraïna i la imposició d’un virtual estat d’excepció a la societat russa pot accelerar la cursa opositora –tant quantitativament com qualitativament—, però no hi ha indicis de cap sacsejada potent a mitjà termini. En canvi, parlant dels oligarques, jo no seria tan escèptic com Gratxov. Putin es va treure de sobre Berezovski i Gussinki –oligarques que li havien exigit influència política– i va pactar un modus vivendi amb tots els altres, garantint-los negocis, però lluny de les esferes de decisió. La cohabitació ha funcionat fins ara mateix, amb els oligarques contemplant esgarrifats com la guerra provoca la gran davallada de l’economia russa.
Hi haurà eleccions el 2024?
¿Fins on arribarà el suport incondicional dels potentats russos a l’amo del Kremlin? La mateixa pregunta –remarcant el mot incondicional– es podria plantejar al carrer a l’electorat de Putin: ¿del 76% de ciutadans que el van votar el 2018, quants hi tornarien si la crisi es cruspeix la fràgil prosperitat, tot tement alhora que el líder hagi embogit i pugui provocar una catàstrofe? Cal plantejar-se també què faria Putin si detectés que el suport electoral s’evapora i s’aboca a la derrota: ¿estaria temptat a cancel·lar la convocatòria de les presidencials del 2024? ¿I què podria passar dins el nucli dur del règim, on tres de cada quatre executius polítics, econòmics i administratius provenen del KGB? ¿Es quedarien tots abduïts per la incondicionalitat al líder o algú altre provocaria moviments al tauler del poder?
I l’exèrcit? Just quan va arribar al Kremlin l’any 2000, Putin es va esforçar per atraure els comandaments militars, i en part ho va aconseguir donant-los un paper destacat en la supervisió de la guerra contra els talibans del 2001, en què algunes de les bases russes a l’Àsia Central van ser posades a disposició dels Estats Units. Era l’anomenada “gendarmeria compartida”. Ara és un atac a Ucraïna, considerada part de la vida russa.
De Kerenski a Ielstin
¿Podrien anar emergint ressentiments, pors, temors, inquietuds, decepcions i hostilitats fins a confluir i incubar una conspiració? Amb quin ritme? Difícil de fer profecies. El que cal no perdre de vista és que a la Rússia del segle XX, tant durant l’esclat revolucionari del 1917 com un cop establerta l’URSS, els relleus dels lideratges –seria impropi parlar d’alternança– sempre han sigut el resultat de conspiracions i cops d’estat, emmascarats o declarats. Començant pel de Lenin enderrocant el primer ministre del govern provisional, Kerenski, i continuant pel confinament de Lenin mateix, ja malalt, ordenat per Stalin, fins al cop del politburó segrestant Gorbatxov.
Sense passar per alt seqüències com la destitució de Khrusxov acordada per Comitè Central mentre el líder era de vacances, i tractant-lo gairebé com un ostatge fins que va morir al cap de set anys. Putin va erosionar el poder de Ieltsin des de dins del KGB i, un cop va aconseguir ser designat successor, el va treure del Kremlin abans d’hora –el 31 de desembre del 1999– i a empentes com aquell qui diu. La història russa i soviètica és un constant presagi i un constant avís. Totes les possibilitats estan obertes.
