PROTESTA SOCIAL

Els indignats xilens volen canviar la Constitució

La situació d’excepcionalitat ha capgirat el dia a dia de tot el país, sumit en una protesta que no para

Desenes de tanques bloquegen l’accés del capdamunt del passeig Bulnes, a tocar de la Moneda. Els estudiants han convocat una acampada i diverses assemblees sota el lema “Si Piñera no se’n va, nosaltres tampoc”, però a l’hora prevista no hi ha ni estudiants ni tendes. Només desenes de policies custodiant l’espai i una fortor de gas pebre que contamina l’ambient de tota la ciutat des de fa dies. “Ens han barrat el pas i ens han amenaçat amb detenir-nos”, denuncia Valentina Miranda, una de les portaveus del col·lectiu.

El calendari ha donat una treva de quatre dies a manifestants, govern i policies. Uns dies festius que serviran per recuperar forces, però que molts han aprofitat per participar en els centenars d’espais de debat que ha obert de forma autoconvocada la ciutadania. Comunitats de veïns, artistes, membres de l’acadèmia, feministes, comunicadors i esportistes es reuneixen aquests dies en assemblees obertes i cabildos arreu del país. Es parla de moment constituent, que podria desembocar en una nova carta magna que substitueixi la Constitució actual, dissenyada i establerta el 1980, sota la dictadura de Pinochet.

A l’Estadi Monumental, recinte del Club Esportiu Colo-Colo, més de 1.000 persones de totes les edats discuteixen sobre les principals demandes del moviment i l’aportació que pot fer el club i el món de l’esport, en general, a la crisi. La comunitat de veïns Blas Cañas, una de les més grans del centre de Santiago, ha posat en marxa una olla comú per alimentar unes 80 persones que participen en els debats i les mobilitzacions. “Avui preparem arròs amb verdures i peix per atendre els que hi participin, perquè volem fer comunitat i ajudar els veïns”, comenta Carola Carmona, una de les cuineres.

Divendres va fer dues setmanes que van començar les protestes més massives des del retorn de la democràcia. Dues setmanes que han canviat la manera com la societat xilena es mira a si mateixa, però a un cost que encara no se sap com serà d’alt.

Escombraries acumulades

El país segueix immers en una situació d’excepcionalitat que ha capgirat el dia a dia de la ciutadania i que ha canviat la imatge de les principals ciutats del país. Santiago està molt lluny de la capital llatinoamericana dinàmica, neta i sempre a ple funcionament que aspira a ser. Està bruta i deixada, plena de pintades a les parets, amb edificis incendiats o ruïnosos i molts bancs i supermercats que no funcionen, saquejats o cremats. Les escombraries s’acumulen als carrers perquè el camió de la brossa fa dies que no passa i molts semàfors estan apagats.

“Som un negoci familiar. Donem suport a les mobilitzacions. Sisplau, no ens saquegeu”, es llegeix a la porta d’una pastisseria tancada del centre de la capital.Eduardo Bravo és el propietari d’una botiga de queviures de barri. Un negoci familiar que pares i fills han protegit fent torns de guàrdia dins l’establiment a les nits. De dia han sigut els principals proveïdors d’aliments de la zona: “Hem hagut de treballar moltes més hores. La mercaderia no ens arribava i l’hem hagut d’anar a buscar directament al polígon alimentari quan s’acabava el toc de queda perquè no teníem el salconduit per circular de matinada -explica-. El preu de la farina s’ha quasi triplicat. Ha sigut un caos. La gent ho ha comprat tot, embogida per l’alarmisme dels mitjans, que han insistit molt en la falta de provisions, i pel toc de queda, que s’ha arribat a allargar fins a 11 hores”, continua.

Tot i que els treballadors intenten recuperar la normalitat i anar a la feina o portar els fills a l’escola, encara hi ha molts problemes de transport que provoquen retards d’una o dues hores.

Les universitats continuen tancades i molts establiments obren només al matí o han reduït l’horari d’atenció al públic. “Normalment tanquem a les 12 de la nit, però aquests dies ho hem fet a cap a les 7 o les 8 del vespre. Ha baixat el nombre de clients perquè obrim menys hores i els que venen no es queden tanta estona”, comenta Alexander Pérez, cambrer d’un bar-restaurant del centre.

Violacions de drets humans

Han passat quasi 30 anys des del final de la dictadura, però per a alguns la crisi ha fet ressorgir els fantasmes del passat més recent de Xile: “Jo tenia 20 anys el 1973, quan va començar la dictadura, i em pensava que mai més tornaria a viure la repressió d’aquells dies, el toc de queda i els militars al carrer. No hauria imaginat mai que els meus nets formarien part d’aquesta situació”, lamenta l’Amanda, que protesta en la cassolada del seu barri.

La Fiscalia investiga la mort de 23 persones durant l’estat d’emergència de la primera setmana i 840 deníncies per violacions de drets humans. Entre aquestes hi ha la presentada per l’estudiant de medicina José Maureira, que, segons l’Institut Nacional de Drets Humans, “va ser despullat i va patir abusos sexuals en un context de tortura”. El jove ho relata: “Els policies em van obligar a cridar la meva identitat sexual mentre em pegaven. M’han amenaçat i han intimidat la meva família i els meus amics. La meva vida ha canviat radicalment els últims dies i he decidit marxar a Espanya per acabar els meus estudis. Xile ja no és un país segur per a mi”. Fa dies que molts altres xilens pensen el mateix.

Madrid acollirà la cimera climàtica

La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC) va acceptar ahir l’oferta del govern espanyol d’acollir a Madrid la cimera anual d’aquest organisme, la COP25, que s’havia de celebrar a Xile al desembre però que el govern de Sebastián Piñera va haver de suspendre per les protestes massives que continuen omplint els carrers d’aquell país. L’executiu de Pedro Sánchez es va oferir de seguida al xilè per acollir la trobada internacional, que havia de portar més de 25.000 persones al país andí, i ahir l’organisme responsable dins de l’ONU va anunciar formalment que la COP25 se celebrarà a Madrid en les dates previstes, del 2 al 13 de desembre. Xile, de fet, va assumir el compromís d’acollir la COP25 a finals de l’any passat, quan el president brasiler, el negacionista Jair Bolsonaro, es va estrenar en el càrrec decidint rebutjar organitzar la cimera climàtica, que en un primer moment estava prevista al Brasil.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF