AMÈRICA LLATINA

Els indígenes s’oposen al negoci de la fusta a Guatemala

El poble maia quiché diu que la concessió de llicències per a la tala d’arbres atempta contra els seus drets
Un grup de dones maies conversen mentre prenen cafè, a la ciutat de Cajola, en una imatge d’arxiu. / AQUEST REPORTATGE FORMA PART DEL PROJECTE ‘L’AIGUA ÉS VIDA’, D’ALTERNATIVA INTERCANVI AMB POBLES INDÍGENES, I HA REBUT EL SUPORT DE LA BECA DEVREPORTER 2019, IMPULSADA AMB EL FINANÇAMENT DEL PROJECTE ‘FRAME, VOICE, REPORT!’ DE LA UNIÓ EUROPEA, L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I L’AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT. JOHN MOORE / GETTY
ÈLIA BORRÀS I AUGUSTO MAGAÑA

Guatemala exporta cada any més de 500 milions de dòlars en productes forestals, segons les dades del Sistema d’Informació Forestal de Guatemala (Sifgua). Un negoci que, a més, ha anat creixent els últims anys en un país on el 33% del territori és cobert pel bosc. Tot i que més de la meitat d’aquests boscos estan protegits, la desforestació s’ha desaccelerat però no s’ha aturat: el país perd cada any uns 200 quilòmetres quadrats de verd, de bosc.

Al Quiché, les organitzacions indígenes alerten del perill que suposa la desforestació. El Consell de Pobles K’iche’ (CPK) fa anys que lluita contra la concessió de llicències per a talar arbres en aquest departament del nord-oest del país centreamericà. Tot i no ser una de les regions amb més indústries forestals de Guatemala (només hi ha 18 empreses d’aquesta mena, mentre que al departament de Chimaltenango n’hi ha 127), el poble maia quiché creu que la sequera que està afectant les seves plantacions de blat de moro (la milpa) té a veure directament amb la concessió de llicències per a la tala.

"Abans aquí el bosc era molt dens i ara ja no, perquè hi ha menys arbres i els que hi ha són nous"

Sebastiana Par Dirigent del Consell de Pobles K'iche'

“Abans aquí el bosc era molt dens i ara ja no, perquè hi ha menys arbres i els que hi ha són nous”, explica Sebastiana Par, una de les dirigents del CPK mentre passeja per una de les comunitats més afectades per la desforestació del seu municipi, Santa Cruz del Quiché, capital de la regió. A la terra per on camina hi ha restes que evidencien que s’hi havien talat arbres: diverses soques on abans hi havia hagut pins, i un sòl cobert completament per serradures, amb escorces i branques tirades per terra.

"On és l'aigua, Florentino Pérez?"

En aquest petit terreny encara queden alguns pins drets, però els han tallat les branques i els han marcat amb una X, preparats per ser talats. Al camí hi ha diversos feixos apilats i fins i tot hi ha unes taules de fusta assecant-se contra un mur d’una de les cases de la comunitat. Un senyor apareix pel camí. El seu nom és Miguel Ángel i explica que la seva milpa s’està morint perquè no hi ha aigua. Assegura que la raó de tot plegat és que s’estan tallant massa arbres i que, segons ell, això fa que no hi plogui.

El problema són les llicències?

El director regional de l’Institut Nacional de Boscos (Inab), Byron Palacios, reconeix que hi ha un vincle directe entre bosc i clima, però assenyala que el problema no són les llicències per talar arbres. “Al Quiché només hi ha 87 llicències i són molt petites, per a terrenys d’entre 10.000 i 20.000 metres quadrats. En total al departament hi ha uns 200 quilòmetres quadrats per a la producció de fusta”, assegura Palacios. La desforestació no està directament relacionada amb les indústries forestals, sinó amb l’elevat consum de fusta amb finalitat energètica de la població guatemalenca, segons el director regional de l’Inab. Al país centreamericà es consumeixen uns 30 milions de metres cúbics de fusta a l’any, dels quals només uns 500.000 provenen de llicències forestals i un milió i mig s’extreuen de plantacions exemptes de llicències, afirma Palacios. “Una persona consumeix a l’any més o menys 2,7 m³ de fusta de manera desordenada i sense recuperació del bosc”, assenyala el director regional de la institució.

400 euros anuals

És l'incentiu econòmic per evitar la deforestació

Per afrontar aquesta situació, l’Inab inverteix gairebé 8 milions d’euros a l’any en programes d’incentius forestals que beneficien unes 12.000 famílies només al Quiché. Una persona que es beneficia d’un d’aquests programes rep uns 400 euros a l’any per cada 10.000 metres quadrats de terreny protegit, a canvi d’evitar-hi la tala il·legal, la incidència de plagues i el perill d’incendis. Aquests programes d’incentius, però, no prohibeixen que el propietari del terreny pugui talar els seus arbres a petita escala, sempre que es comprometi a recuperar el bosc. Un pi en bones condicions pot arribar a costar entre 175 i 230 euros. “L’Inab s’aprofita de la pobresa. La gent moltes vegades ven els seus arbres per poder menjar”, assegura la líder del CPK, Sebastiana Par. Segons les organitzacions indígenes, a més, amb l’atorgament de llicències per talar s’estaria vulnerant el seu dret a ser consultats sobre els projectes d’explotació de recursos naturals als seus territoris, com estableix el Conveni 169 de l’OIT.

Estat “racista”

L’any 2011 unes 28.000 persones van rebutjar el desenvolupament de projectes hidroelèctrics, miners i fusters en una consulta que es va celebrar a les 97 comunitats de la capital de la regió. “Quan fem les consultes no els donen seguiment. Som en un estat racista i excloent”, afirma Par. Però l’Inab defensa que les llicències s’atorguen sempre en terrenys privats i compleixen el que diu la llei forestal.

Des del CPK consideren que la tala d’arbres també atempta contra la seva cosmovisió. “La desforestació no només produeix sequera, sonó que també afecta la nostra espiritualitat”, apunta Par. Per això, creuen que per frenar el canvi climàtic s’hauria de tenir més en compte la seva visió de relacionar-se amb el medi ambient. “Si s’entengués el caràcter sagrat de la naturalesa hi hauria menys escalfament global”, subratlla la dirigent del CPK.

*  Aquest text forma part del projecte 'L'aigua és vida', d'AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb el suport de la Beca DevReporter 2019, impulsada amb el finançament del projecte Frame, Voice, Report de la Unió Europea, LaFede.cat, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona.

Bernardo Caal, líder indígena de Guatemala: "Florentino està assassinant el riu més sagrat del meu poble"

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF