AMÈRICA LLATINA

Els indígenes de l’Equador fan pujar la tensió política

Moreno fuig de la capital i trasllada el seu govern a 400 quilòmetres en la crisi més greu del mandat

Al crit de “Fora [el president Lenín] Moreno”, un grup d’indígenes van prendre aquest dimarts l’Assemblea Nacional de l’Equador i van fer augmentar uns quants graus la tensió que es viu al país des de la setmana passada, després de l’anunci d’un pla de retallades de sous i augments d’impostos per fer front al deute públic. L’entrada a la seu del Parlament va acabar poc després amb l’actuació de policies amb gasos i unitats canines, que van reduir el grup, però constata la força del moviment en una de les pitjors crisis del país dels últims anys.

Quito era una ciutat blindada per l’exèrcit i en alerta per l’arribada de la marxa de milers d’indígenes vinguts a peu des de diferents punts de l’Equador per assistir a la massiva manifestació convocada per a avui. Blindada i sense govern ni institucions públiques. Hores abans, el president Lenín Moreno havia traslladat l’executiu a la ciutat de Guayaquil per protegir les institucions davant l’expectativa que s’intensifiqui la violència. És la primera vegada que un dirigent equatorià força aquesta atribució i ho fa emparat per l’estat d’excepció, decretat dijous, i que ha permès la restricció de drets i llibertats.

Les manifestacions dels indígenes no són un fet banal en aquest país. Són el 7% dels poc més de 16 milions d’habitants però són temuts per la seva capacitat desestabilitzadora, ja que estan molt ben organitzats i estructurats. La situació és molt incerta perquè, mentre la capital del país està ocupada pels 10.000 manifestants indígenes, el govern de Moreno es reunia a 400 quilòmetres de distància amb dirigents i representats de la resta de poders: l’executiu, el legislatiu i el judicial. A Guayaquil hi van anar fins i tot els màxims responsables de la Junta Electoral i la transparència i el control social, segons informava en la versió digital El Comercio.

Moreno sembla que ha pres notes del que els va passar als seus predecessors, els expresidents Abdalá Bucaram, Jamil Mahuad i, més recentment, Lucio Gutiérrez, que van haver de dimitir incapaços d’aguantar la pressió dels indígenes. La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie) es va sumar a les protestes iniciades la setmana passada en contra de l’eliminació del subsidi dels carburants, que han sembrat el país d’enfrontaments entre els milers de manifestants i les forces de seguretat. La força indígena està més que provada, per la seva capacitat mobilitzadora i la gran capacitat d’organització. Des de la Conaie van respondre a l’estat d’excepció de Moreno amb la declaració del seu propi estat d’excepció i han rebutjat les crides a un “diàleg fraternal” que ha fet el president si no hi ha retirada del paquet de mesures d’ajustament. El col·lectiu està a l’avantguarda de la lluita perquè les grans multinacionals extractives -mineres, hidroelèctriques, constructores- no quedin indemnes de les destrosses mediambientals irreparables, que condemnen les comunitats rurals a migrar a la ciutat per la impossibilitat de continuar conreant la terra.

De moment, des que van començar les protestes, la setmana passada, han estat detingudes més de 600 persones i, mentre la policia ha denunciat actes de vandalisme i saquejos de comerços i empreses, els manifestants han acusat els agents d’ús indiscriminat de la força per reprimir-los.

La crisi ha deixat en evidència les profundes desavinences entre Moreno i el seu antecessor i antic mentor, el president Rafael Correa, ara a l’exili daurat de Bèlgica. Moreno l’acusa d’estar al darrere de les mobilitzacions i de la violència i d’utilitzar la força de la Conaie per intentar desestabilitzar el seu govern amb l’ajuda del govern veneçolà de Nicolás Maduro.

Les divergències no són noves i, de fet, Correa va abandonar l’Aliança País i va partir peres amb el seu camarada quan Moreno va atrevir-se a deixar sense atribucions el seu vicepresident, Jorge Glas, un íntim de l’expresident, cosa que es va agreujar amb l’expulsió de l’ambaixada a Londres del fundador de Wikileaks, el periodista australià Julian Assange.

Correa té una ordre de cerca i captura per un suposat crim d’estat: per presumptament haver ordenat i finançat amb fons públics el segrest d’un opositor. De moment té obert un judici, però Quito no ha aconseguit extradir-lo i ahir Correa demanava la convocatòria d’eleccions.

L’origen dels aldarulls és un paquet de mesures per controlar el deute nacional i pagar el crèdit de 4.200 milions de dòlars que li acaba de concedir el Fons Monetari Internacional (FMI). La iniciativa que ha aixecat més polseguera i la que ha capitalitzat la protesta ciutadana és l’eliminació del subsidi als combustibles, en vigor des de la dècada dels 70 i que ha provocat l’encariment de la benzina i el gasoil. El paquet inclou la rebaixa del 20% en els sous dels contractes temporals de la funció pública, una retallada a la meitat dels 30 dies de vacances a tots els funcionaris i la donació d’un salari mensual.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF