Corea del Nord reconstrueix una base militar

BarcelonaDesprés del fracàs de la segona cimera entre Donald Trump i Kim Jong-un la setmana passada a Hanoi, Corea del Nord ha començat a reconstruir una part de la seva Estació de Llançament de Satèl·lits Sohae, que havia començat a desmantellar després de la primera reunió amb Trump. Imatges de satèl·lit publicades a la web 38 North, que supervisa el programa militar nord-coreà, demostren que entre el 16 de febrer i el 2 de març es va començar a reconstruir tant la plataforma de llançament com l’estructura vertical de proves per a motors de míssils de Sohae. També el nord-americà Centre d’Estudis Estratègics Internacionals (CSIS) alerta en un informe que els nord-coreans “busquen una ràpida reconstrucció” d’aquesta estació: “Principalment els coberts de la torre principal, normalment tancats, que s’han obert per mostrar la plataforma de llançament”.

El règim de Kim Jong-un intenta recuperar el fantasma de l’amenaça nuclear en les negociacions, però no vol tensar del tot la corda i ho fa amb una base militar que mai ha servit per fer proves nuclears ni per llançar míssils intercontinentals. De fet, la intel·ligència sud-coreana es va afanyar a dir que les activitats detectades no eren particularment alarmants i que no hi havia evidències que Pyongyang volgués reprendre les proves balístiques, cosa que sí que podria trencar del tot el fil de comunicació encara obert entre el règim nord-coreà i els Estats Units.

Però per petit que sigui, el pas fet per Corea del Nord de manera totalment “intencionada” és “un moviment en la direcció equivocada”, assegura Joshua Pollack, investigador del CSIS. La resposta des dels Estats Units no s’ha fet esperar. L’assessor de seguretat de Trump, el falcó John Bolton, va advertir ahir mateix que si Kim Jong-un no donava proves d’abandonar el seu programa nuclear “no aconseguirà reduir les devastadores sancions econòmiques que se li han imposat i, de fet, es mirarà d’incrementar aquestes sancions”.

Tot i així, la posició de l’administració Trump encara és mantenir el diàleg obert. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, havia anunciat poc abans que esperava poder enviar una delegació a Corea del Nord per continuar negociant “les pròximes setmanes”. Caldrà veure, amb tot, si la previsió es materialitza en vista dels nous moviments.

Segons Trump, el que va fer fracassar la cimera de Hanoi va ser l’exigència de Kim Jong-un que s’aixequessin totes les sancions imposades contra el règim només a canvi del desmantellament de la seva base de proves nuclears de Yongbyon.

En una compareixença dimarts al Parlament del país, la intel·ligència sud-coreana va informar que Corea del Nord “va aturar les operacions del seu reactor de 5 megawatts al complex de Yongbyon a finals de l’any passat, sense que hi hagi signes d’activitat de reprocessament”. L’altra base nuclear de Punggye-ri va ser desmantellada l’any passat en un espectacle televisat per a la premsa internacional, que va ser convidada a presenciar in situ les explosions que van bloquejar les entrades als túnels d’accés a la base. Segons el Servei d’Intel·ligència Nacional de Corea del Sud, aquests túnels subterranis continuen bloquejats i desatesos des de llavors.

Experts en la regió com l’analista de 38 North Joel Wit creuen que la versió de Trump és difícil de creure. “No crec que els nord-coreans pensessin que totes les sancions s’aixecarien només per Yongbyon, crec que haurien estat còmodes amb una reducció gradual”, deia. De fet, el ministre d’Afers Estrangers nord-coreà, Ri Yong-ho, va contradir Trump el mateix dia i va dir que no havien demanat l’aixecament total de sancions sinó una rebaixa.

L’exambaixador i cap negociador dels EUA amb Corea del Nord als anys 90, Robert L. Gallucci, va treure ferro al fracàs de la cimera de Hanoi i va apuntar que en el passat “hi ha hagut moltes situacions d’impàs” com la que es viu avui en el diàleg obert entre Washington i Pyongyang. En una roda de premsa convocada per 38 North després de la trobada, Gallucci va apuntar que si alguna cosa havia quedat clara a la cimera era que “les sancions sí que importen a Corea del Nord”.

Aquestes sancions, sobretot l’última sèrie –que ataca el subministrament energètic i altres sectors més enllà del militar–, han fet molt de mal a l’economia nord-coreana, just quan torna a patir una greu crisi alimentària. L’ONU alertava ahir que el 2018 la producció d’aliments a Corea del Nord va caure al seu nivell més baix en més d’una dècada a causa de l’onada de calor intensa, tifons i inundacions que van afectar enormement les collites. En l’hermètic règim nord-coreà, és difícil saber l’abast de la fam entre la població. Però no hi ha dubte que la debilitat econòmica del règim és un dels motius que han portat Kim Jong-un a la taula de negociacions i que pot fer que hi continuï, malgrat la política de gestos.