La imatge més dramàtica de la política migratòria de Trump

La Valeria, una nena de 2 anys del Salvador, l'Alan del Río Grande

Europa té la Mediterrània i els Estats Units tenen Río Grande. La bufetada de la foto d’Alan Kurdi -inicialment anomenat Aylan per error-, el nen sirià de tres anys mort de bocaterrosa en una platja turca, va ressonar per tot Europa. La indignació els dirigents europeus la van interpretar a la seva manera. Un any després es va signar un pacte amb Turquia perquè exercís de mur de contenció dels refugiats sirians. Dilluns, una nena salvadorenca d’un any i onze mesos va aparèixer morta al riu que els mexicans anomenen Río Bravo. Igual que l’Alan, de bocaterrosa. A la Valeria, que és com es deia, se la veu a la foto amb el braç dret posat damunt l’espatlla del pare, Óscar Alberto, de 25 anys. Després d’una nit a la deriva, van aparèixer junts, ella mig ficada dins la samarreta del progenitor. Potser volia evitar que l’arrossegués el corrent. Als Estats Units gairebé no s’ha parlat de la foto.

Tania Vanessa Ávalos, esposa d’Óscar Alberto i mare de la Valeria, ho va veure tot i va ser qui va donar l’alerta. Va passar diumenge a la tarda a la ciutat de Matamoros. La tragèdia va tenir lloc a gairebé un quilòmetre del pont que uneix aquesta ciutat de Mèxic amb la localitat nord-americana de Brownsville, a Texas. Un pont al qual probablement van treure el cap diverses vegades des que fa dos mesos van arribar del Salvador amb la intenció de sol·licitar asil als Estats Units. La lentitud del procés (amb prou feines es gestionen un grapat de peticions cada setmana) els va fer desesperar i van decidir intentar travessar el riu per lliurar-se a les autoritats nord-americanes. Potser no sabien que, tot i haver-ho aconseguit, haurien estat retornats a Mèxic.

Des que Donald Trump va amenaçar amb imposar aranzels a totes les importacions mexicanes, el govern mexicà d’Andrés Manuel López Obrador va acceptar rebre de tornada al seu territori els que sol·licitin asil mentre es tramiten els seus casos. A més, ha desplegat a la frontera sud i nord del país 20.000 efectius militars i de la Guàrdia Nacional per aplacar Trump i reduir dràsticament l’arribada d’emigrants. López Obrador va reconèixer ahir que es poden haver comès alguns “excessos”. Ho va fer quan li van preguntar per unes imatges en què es veu la Guàrdia Nacional mexicana detenint dues dones i una nena que intentaven creuar de Ciudad Juárez als Estats Units. La detenció els va separar del seu pare, que va aconseguir passar. El dirigent mexicà diu que aturar no és la funció que s’ha assignat a aquest cos militar, però el vicepresident dels EUA, Mike Pence, es congratulava ahir de l’esforç mexicà. El veí del sud va pel camí de ser la Turquia dels Estats Units.

De la Valeria i l’Óscar hi ha foto, però de molts altres que es queden pel camí no se n’arriba a saber mai més res. La patrulla fronterera de Texas va detectar dijous passat un cos descompost. La setmana anterior, set més en alguns dels canals que els immigrants utilitzen per creuar. Un mes abans, el d’un nadó de deu mesos. I diumenge passat, a més del drama de la família salvadorenca, una dona i tres menors de Guatemala van aparèixer morts també a prop de la localitat de Mission. Tot i que es desconeix la seva identitat i l’edat, els nens podrien tenir 3 anys o menys. Irònicament, l’administració Trump pretén que Guatemala es declari tercer país segur i assumeixi els peticionaris d’asil procedents d’Hondures i el Salvador. El 2018 més de 115.000 guatemalencs van intentar entrar irregularment als EUA.

Els centreamericans fugen perquè a casa no tenen feina i, en molts casos, viuen amenaçats o en entorns de violència. Ho van explicar diversos emigrants a aquest periodista fa uns mesos a Tijuana. La desesperació és tan gran que, al maig, els EUA van detenir més de 130.000 persones, xifres inèdites en un sol mes des de feia més de 10 anys: 84.542 adults amb nens i 11.507 menors no acompanyats. La resta, homes sols: a començaments de segle, quan les xifres globals eren molts superiors, solien ser majoria. Amb foto o sense, la seva tragèdia no commou la Casa Blanca.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF