Dins de l’armari de Bulgàkov

Just abans d’agafar l’ascensor de l’Hotel Astoria de Sant Petersburg pots perdre una bona estona llegint els noms escrits en unes plaques de metall daurat que hi ha just al costat de la porta. Són els noms dels hostes il·lustres que han fet nit en aquest hotel: els Rolling Stones, Vladímir Putin, Kevin Costner, Garri Kaspàrov, Rostropóvitx, Madonna, Rasputin, Margaret Thatcher, Jean Paul Gaultier, Woody Allen, Lenin, Joan Antoni Samaranch, Iuri Gagarin, Nicolas Sarkozy, George Bush (pare i fill). I així, refent la història del segle XX i part del XIX, perds l’ascensor uns quants cops.

La falç i el martell

L’Hotel Astoria pot enganyar-te. De fora sembla un escull gegant, un edifici monolític bastant fred. Situat just davant de la catedral de Sant Isaac, al centre de Sant Petersburg, no es fa mirar. Però per dins és un hotel elegant que ha apostat, encertadament, per mantenir-se viu a còpia de no canviar, mantenint l’encant dels luxes del passat, com un bar amb seients de vellut vermell on demanes un còctel i t’arriba una copa en què hi ha gravades la falç i el martell. Però en demanes un altre i la copa porta un símbol monàrquic dels Romànov. L’Hotel Astoria és ben estrany: després de dos còctels ja no saps en quin segle vius. Està tot barrejat, present i passat, en aquestes combinacions que sorprenen els estrangers però que els russos assumeixen amb normalitat. A la ciutat que ha canviat tres cops de nom en 100 anys, de Sant Petersburg a Petrograd, de Petrograd a Leningrad, i de nou a Sant Petersburg, el passat és ben viu.

Les amants de Rasputin

L’Hotel Astoria va ser inaugurat el desembre del 1912, just a temps per començar a rebre els convidats de la família Romànov, que el 1913 celebraven 300 anys manant a Rússia. Els tsars van fer festa grossa, mentre mig país malvivia i s’anava carregant de raons per fer-los fora. Era una Rússia on el poble acumulava moltes frustracions, com veure com el tsar obria les portes a empreses estrangeres, com la companyia britànica Palace Hotel Company, que és propietària de l’Astoria. O l’empresa de construcció alemanya Wais and Freitag, que va aixecar l’edifici. Un dels clients més fidels d’aquells primers anys va ser el monjo Rasputin, que s’hi enduia les amants, abans de ser assassinat el 1916 en un edifici no gaire lluny de l’hotel.

Un discurs de Lenin

Amb la revolució, l’hotel va passar a donar un lloc on dormir als familiars dels membres del Partit Bolxevic. Lenin, de fet, hi va dormir i el 1919 hi va fer un discurs des del balcó de la Royal Suite, al tercer pis. Va sortir-hi per animar els soldats bolxevics que s’havien atrinxerat a la porxada de l’hotel, quan cada cantonada era una barricada. A començaments dels anys 20, però, ja tornava a funcionar com a hotel, amb membres dels serveis secrets a cada racó controlant els convidats. Un d’ells va ser el gran escriptor Mikhaïl Bulgàkov, que va dormir a l’habitació 412 durant el viatge de noces amb Ielena Niurenberg, escrivint algunes pàgines de la seva gran obra, El mestre i Margarida. La cambra surt al llibre quan el tresorer del Teatre Variety de Moscou, Rimski, fuig del diable fins a Leningrad, com es deia llavors la ciutat, amagant-se dins de l’armari d’aquesta cambra. Avui dia molts russos paguen grans xifres de diners per dormir en aquesta cambra, fent la broma d’amagar-se dins de l’armari. Que ja no és el mateix, esclar. Avui en

Un discurs de Lenin

L’hotel era tan famós que sempre s’ha explicat que Hitler tenia decidit que seria el quarter general alemany un cop conquerís Lenigrad, fet que no va passar mai. Amb la caiguda de la Unió Soviètica, l’hotel ha canviat de mans dos cops i, reformat, ara pertany a la cadena Rocco Forte Hotels, empresa que garanteix que les cambres siguin cares i que els famosos s’hi sentin prou bé per seguir dormint-hi. De fet, la llista de noms a l’ascensor s’ha quedat petita, hi falta espai. L’últim nom afegit era el de la Gwyneth Paltrow.