Més morts a Gaza i estat d'emergència per als àrabs d'Israel

SabadellAlmenys 71 persones han mort des de dilluns a la franja de Gaza i a Israel a causa dels atacs aeris entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs, que no s'han aturat durant la nit i han continuat aquest dimecres. La majoria de víctimes són del costat palestí: les últimes xifres difoses pel ministeri de Salut de la franja indiquen que, des del començament de les hostilitats fins avui a la tarda, 65 persones (entre les quals 16 nens) han perdut la vida en aquest territori a causa dels bombardejos israelians, i 335 més han resultat ferides. Al costat israelià el balanç és de 6 morts (cinc dels quals civils, inclosa una menor).

Malgrat que des de Gaza es denuncia la mort de civils, Israel afirma que el seu objectiu són els membres de Hamàs i assegura que ja n'ha matat com a mínim 41. En un dels bombardejos d'aquest dimecres, segons les forces de seguretat, n'han abatut 16. Entre ells hi ha Bassem Issa, conegut com a Abu Emad, comandant a la ciutat de Gaza de les brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs. "Això és només el començament. Els atacarem com mai han somiat que fos possible", ha amenaçat el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu.

L'exèrcit explica que entre els llocs que han atacat hi ha plataformes de llançament de coets, oficines de Hamàs i les cases dels seus dirigents. Tres blocs de pisos de la ciutat de Gaza, d'entre 12 i 14 plantes, han sigut bombardejats (després que s'haguessin enviat avisos d'evacuació) i s'han ensorrat. L'últim, aquest dimecres a la tarda, ha sigut la torre Al-Sharouk, el segon edifici més alt de la franja i on tenien la seu diversos mitjans locals i estrangers. Segons alguns testimonis, un avió de l'exèrcit israelià li ha disparat nou míssils.

L'atac contra el primer d'aquests edificis (on hi havia dependències de Hamàs) va ser el detonant del llançament de coets des de la franja contra la zona de Tel Aviv, que va començar dimarts a la nit i que durant la matinada s'ha estès a altres àrees del centre i el sud d'Israel, sobretot la ciutat de Beersheba, situada a uns 40 quilòmetres al sud-est de Gaza. Hamàs assegura que al llarg de la nit ha disparat fins a 210 coets, un terç dels quals haurien caigut dins els límits de la franja, segons l'exèrcit israelià, i molts han sigut interceptats pels míssils del sistema de protecció aèria d'Israel. Fonts israelianes calculen que des de dilluns les milícies de Gaza han llançat uns 1.500 coets, la majoria dels quals han estat interceptats per aquest sistema o han caigut en territori palestí. Les autoritats d'Israel, de fet, atribueixen una part de les víctimes civils de la franja als projectils que no van arribar a creuar la frontera. Mentrestant, l'exèrcit israelià ha dut a terme més de 500 bombardejos sobre Gaza.

"L'exèrcit israelià continuarà atacant fins a aconseguir una tranquil·litat completa i duradora. Només quan hàgim aconseguit l'objectiu podrem parlar de calmar la situació. En aquest moment no hi ha data final", ha dit aquest dimecres el ministre de Defensa d'Israel, Benny Gantz, en declaracions als mitjans de comunicació. Hores abans el líder de Hamàs, Ismaïl Haniye, que viu fora de Palestina, havia advertit en un discurs televisat: "Si [les forces israelianes] volen escalar el conflicte, la resistència estarà a punt. Si volen parar, la resistència estarà a punt".

Enfrontaments identitaris

Mentrestant, els bombardejos a Gaza han motivat nombroses protestes a Cisjordània i també entre la població àrab que viu en territori israelià. Segons el ministeri de Salut de Palestina, en les últimes hores un home de 26 anys ha mort al camp de Fawwar (al sud de Cisjordània) i un noi de 16 a la ciutat de Tubas (al nord) per trets de l'exèrcit israelià contra manifestacions.

Un nou actor, doncs, està emergint en el vell panorama: els palestins amb ciutadania israeliana, els que no van ser desallotjats quan es va crear l'estat d'Israel el 1948 i que avui representen aproximadament el 20% de la població del país. Els últims dies n'han sortit al carrer milers, en solidaritat amb Gaza i Jerusalem, a les ciutats de Natzaret, Haifa, Jaffa, Ramleh i Lod, a pocs quilòmetres de Tel Aviv i on hi ha l'aeroport internacional Ben Gurion. En aquesta última ciutat els enfrontaments dels manifestants amb la policia israeliana, que els ha reprimit amb gasos lacrimògens i bales de goma, han obligat Netanyahu a declarar l'estat d'emergència, al qual aquest dimecres se sumarà un toc de queda nocturn.

La situació ha sigut especialment tensa a Lod, on dimarts un manifestant àrab va morir pels trets d'un o dos civils jueus, que van ser detinguts. A la nit, un grup de manifestants àrabs van calar foc a una sinagoga i a altres edificis de la comunitat jueva de la ciutat. En declaracions recollides per Efe, veïns àrabs han denunciat, al seu torn, que grups de jueus els van cremar els cotxes, els van linxar pels carrers i els van atacar dins una mesquita. "Hem perdut el control de la ciutat i dels carrers", ha reconegut l'alcalde, Yair Revivo, que ha descrit la situació com l'inici d'una "guerra civil". El president d'Israel, Reuven Rivlin, ha qualificat de "pogrom" els fets de Lod i s'ha referit als manifestants com a "turba àrab assedegada de sang".

"Gairebé en guerra"

L'escalada de tensió dels últims tres dies (la més greu entre Israel i Hamàs des de la guerra de Gaza del 2014, que va deixar més de 2.200 morts a la franja) ha fet saltar les alarmes de la comunitat internacional. Dimarts al vespre el coordinador de l'ONU per al procés de pau al Pròxim Orient, Tor Wennesland, va avisar que la situació podia desembocar en una "guerra a gran escala".

De fet, l'ambaixadora d'Israel a Espanya, Rodica Radian-Gordon, ha dit aquest dimecres que el país ja està "gairebé en guerra": "Hem viscut situacions dramàtiques els últims dies, amb atacs molt agressius de míssils cap a Jerusalem i Tel Aviv". I ha qualificat els atacs a les dues ciutats de "línies vermelles". Segons ella, si no hagués sigut per l'alta efectivitat del sistema antimíssils del país, la situació s'hauria convertit en una "autèntica catàstrofe".

Wennesland també ha explicat que les Nacions Unides treballen amb les dues parts per intentar desescalar el conflicte, i fonts palestines citades per Reuters assenyalen que Egipte, Qatar i també l'ONU intenten negociar una treva, tot i que de moment les negociacions no han avançat. Per la seva banda, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha anunciat aquest dimecres que enviarà immediatament a la zona un dels seus assessors, Hady Amr, amb la missió de reunir-se amb líders dels dos bàndols perquè rebaixin la tensió. Poc després, el president dels EUA, Joe Biden, parlava per telefon amb Netanyahu, per donar suport al “dret legítim d’Israel a defensar-se” i condemnar els coets de Hamas, alhora que volia “encoratjar el camí cap a restaurar una calma sostinguda”, segons el comunicat de la Casa Blanca.

I la fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), Fatou Bensouda, ha alertat de possibles crims de guerra comesos per Israel a Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est, i ha avisat que la seva oficina "continuarà monitoritzant el desenvolupament dels fets sobre el terreny i prendrà en consideració qualsevol qüestió que quedi dins la seva jurisdicció". Israel no reconeix l'autoritat del TPI, però Palestina sí. Al febrer, el tribunal va determinar que era competent per investigar els crims de guerra comesos als territoris palestins i unes setmanes després Bensouda va obrir una investigació.