Internacional 07/02/2021

El pont de Londres que amenaça ruïna

L'estat de corrosió del de Hammersmith, a l'oest, obliga a traslladar la regata Oxford-Cambridge

3 min
El pont de Hammersmith

londresPer primer cop des del 1944, la regata Oxford-Cambridge d'aquest 2021 no tindrà com a escenari el Tàmesi ni com a icones referencials tres dels ponts més emblemàtics que el creuen.

Però ni la pandèmia ni les mesures de distància de seguretat a què obliga en són la causa. La raó és el pont de Hammersmith, que marca precisament el primer terç de la cursa, i el primer en suspensió que es va aixecar a Londres. La majestuosa construcció victoriana, inaugurada a l'oest de la ciutat el 1881, al mateix lloc on n'hi havia hagut un altre abans, del 1827, del qual n'aprofita els fonaments, es va tancar al trànsit rodat l'abril del 2019. Es van descobrir unes esquerdes en els pilars que suporten l'estructura de la passarel·la.

Divuit mesos després, el 13 d'agost de l'any passat, es va clausurar a correcuita també per a vianants i ciclistes i s'hi va prohibir la navegació per sota. El pont corria un perill imminent d'esfondrament. L'onada de calor dels primers dies del mes va fer que les esquerdes augmentessin de grandària i que n'apareguessin d'altres. Una acció decisiva de les autoritats del districte va evitar una potencial catàstrofe com la de l'estiu del 2018 a la ciutat italiana de Gènova.

La passarel·la no s'aixeca

El de Hammersmith no és l'únic cas, per bé que sí el més greu. Però entre agost i novembre del 2020 fins a tres ponts del centre de la ciutat van haver de tancar en períodes diferents per ser sotmesos a treballs de reparació urgents. El de Vauxhall, a prop de l'estació de Victoria, va estar fora de circulació gairebé quatre mesos. El London Bridge, entre la City i el barri de la catedral de Southwark, un mes: va obrir al trànsit de vehicles a mitjans de setembre. I el Tower Bridge, un dels grans símbols de la ciutat, amb les dues icòniques torres i la passarel·la llevadissa, va haver de tancar dos dies, també a l'agost, per un avaria que va aturar el mecanisme que l'aixeca.

El que no va aconseguir en dues ocasions l'IRA i en una de posterior l'IRA Autèntic –amb tres atemptats: el 1939, el 1996 i el 2000– gairebé ho va aconseguir la corrosió. Un mal visible en la part més exterior de l'esquelet, d'un verd pàl·lid que, segons la llum del sol i l'hora del dia, es confon amb el de les aigües del riu.

Deixadesa inexplicable

La corrosió s'explica pel poc manteniment. I la falta de manteniment per una inexplicable falta de revisions. No va ser fins al 2014 que el districte de Hammersmith i Fulham, al qual pertany la infraestructura, va fer la primera revisió completa en "moltes dècades" (1970), com sosté el document oficial, de 81 pàgines, en què se'n va avaluar l'estat.

Hammersmith Bridge

La conclusió va ser descoratjadora i sorprenent: "corrosió generalitzada" al llarg dels 210 metres de llargada i 13 d'amplada. Ja aleshores van començar les restriccions a la circulació. Només hi podia passar un autobús al mateix temps.

El 2019 es van descobrir les microfractures abans esmentades en el ferro colat dels pedestals. Els 22.000 vehicles que creuaven el pont diàriament van veure com es prohibia circular-hi. Per anar en cotxe o transport públic de superfície d'una banda a l'altra del Tàmesi cal buscar el pas alternatiu dels ponts de Barnes (a 3,10 quilòmetres), Chiswick (3,8) i Putney (3,05). Si s'opta per la passejada per arribar a un dels tres, són entre 37 i 48 minuts. Molts escolars i veïns de la zona no se'ls estalviaran fins que a primers del pròxim abril entri en servei un transbordador per anar de banda a banda del riu.

No se sap quan es podrà reobrir el pont ni a vianants ni a ciclistes. Menys encara als vehicles. Depèn, primer, de les obres d'estabilització. De moment, a la riba sud, se'n fan d'avaluació de danys. I a mida que avancen se'n detecten més.

Falta de diners

La pandèmia també hi juga en contra. Els ingressos de Transport for London (l'ens que gestiona el transport de la ciutat) s'han enfonsat el 90%. La petició de l'organisme i del districte perquè el tresor públic posi els diners per a la restauració (161 milions d'euros) no ha sigut atesa. El govern fins i tot ha refusat desembutxacar els 36 milions d'euros per estabilitzar el pont de manera permanent. Per ara només n'hi ha 15,8 per a una d'emergència.

La feina començarà l'agost vinent. I s'allargarà set mesos. Si es cobreix la resta del pressupost, 21 mesos després se n'haurà garantit la seguretat total, imprescindible per reobrir-lo a vianants i ciclistes i permetre la navegació pel riu. Serà l'estiu del 2023. I encara dos anys i mig més tard, sempre que es trobin els 130 milions d'euros restants, el pont podria tornar a la vida operativa completa.

En el millor dels casos, el calendari que preveu la baronessa Charlotte Vere, membre de la Cambra dels Lords i supervisora política del projecte, situa la data de reobertura definitiva entre finals del 2027 i principis del 2028. Gairebé una dècada des que es va tancar per primer cop.

El nou pont de Gènova que reemplaça el que es va enfonsar el 2018 es va inaugurar l'agost passat. Dos anys. El Regne Unit està invertint 138.000 milions de lliures en alta velocitat, però, ara per ara, l'històric pas de Hammersmith no té assegurat el futur.

Es més, per uns mesos, entre agost i novembre, la tradicional cançó infantil London Bridge is falling down, que descriu com s'enfonsen els ponts de totxo i ciment, els de fusta i els de ferro colat, semblava que es feia realitat quan es van haver de tancar Wauxhall, el London Bridge i el Tower Bridge. Se sumaven així, momentàniament, a l'esplendorosa ruïna que a hores d'ara és, i per molts anys serà, el de Hammersmith.

stats