"Les guerres són cada cop més brutes"

BarcelonaNi tan sols a la guerra tot s'hi val. Des de finals del segle XIX hi ha unes normes mínimes que s'han de respectar durant qualsevol conflicte armat. El Dret Internacional Humanitari (DIH), o les Convencions de Ginebra, són unes lleis que afecten a tothom i que haurien de respectar fins i tot els grups armats, encara que no formin part de l'exèrcit de cap estat. Però la realitat, sobretot en els darrers 20 anys, és molt diferent, i els conflictes més recents evidencien que no es compleixen ni les normes més bàsiques. "Les guerres són cada cop més brutes", lamenta Jordi Armadans, politòleg i director de FundiPau (Fundació per la Pau). "Hem abaixat el nivell", conclou.

Un dels objectius més importants d'aquesta norma centenària és protegir les persones que no participen o que han deixat de participar en la guerra (els civils), però l'acord, certificat per 196 estats, també posa límits al tipus d'armes que es poden fer servir durant els enfrontaments i als mètodes utilitzats. Tot i que la informació que arriba des del front de l'actual guerra entre Rússia i Ucraïna sempre s'ha d'agafar amb pinces, és evident que els dos exèrcits estan vulnerant els acords del DIH.

Malauradament, aquesta situació no és cap novetat. Armadans recorda que fins i tot "algunes de les potències que ara s'estan queixant" perquè no es respecten les normes de la guerra, també les han vulnerat quan han volgut. "Rússia va vulnerar el DIH quan va atacar Txetxènia i també durant la guerra a Síria; els Estats Units també van incomplir aquests acords durant les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, de la mateixa manera que l'Aràbia Saudita, aliada de la UE, va incomplir aquestes restriccions quan va atacar el Iemen", recorda. En aquest últim conflicte, per cert, amb armes venudes des de l'estat espanyol.

La invasió russa d'Ucraïna no és diferent i, després d'un mes de guerra, els dos exèrcits han atacat la població civil. Les tropes russes, que assetgen diferents ciutats ucraïneses, han llançat bombes contra centres comercials, hospitals i també contra el Teatre de Mariúpol, on hi havia centenars de persones refugiades i malgrat haver escrit en rus i en lletres gegants la paraula "nens" per protegir la població civil de la barbàrie de la guerra. Les bombes russes també han caigut indiscriminadament sobre edificis de Khàrkiv, Kíiv i Odessa, entre d'altres. Per la seva banda, Rússia també ha acusat Ucraïna de bombardejar la població civil de Donetsk, ciutat pro-russa de l'extrem oriental del país que es va autoproclamar república independent ara fa vuit anys. Una altra vulneració russa de la Convenció de Ginebra consisteix en impedir que arribin productes bàsics a Mariúpol, on fa dies que no hi ha ni aigua, ni gas, ni electricitat, o en no habilitar corredors humanitaris per deixar marxar la població civil: "Una cosa és que mentre hi ha combats no es puguin desplaçar i una altra és que no puguin fugir perquè hi ha un setge a la ciutat", apunta Armadans.

A diferència de les altres guerres, la població europea està fent un gran seguiment d'aquest conflicte i està veient gairebé en temps real totes les vulneracions dels DIH que es produeixen. "Ara hi ha molta gent que està veient coses que fins ara no havia vist, o no havia volgut veure", diu Armadans, que tot i així no creu que aquest increment d'atenció faci millorar les condicions de les guerres. "Es podria pensar que això generarà més exigència, però és difícil. La comunitat internacional ho ha assumit", diu, en referència a l'incompliment de les normes de la guerra.

Les armes intel·ligents s'han acabat

Vladímir Putin somiava que la invasió d'Ucraïna seria ràpida i no havia preparat l'exèrcit per afrontar el conflicte sostingut que s'ha acabat trobant. "A la primera setmana de guerra a l'exèrcit rus ja no li quedaven míssils guiats", explica David Alegre, professor de la UAB i coeditor de la Revista Universitaria de Historia Militar. Esgotat l'armament intel·ligent, els russos estan utilitzant des de fa dies artilleria pesant, que és molt menys precisa. "No crec que hi hagi una voluntat russa de provocar víctimes civils, però els sistemes d'armament intel·ligents són caríssims i ja no en tenen", explica Alegre.

A més, la guerra ara és en nuclis urbans, cosa que, segons aquest expert, "és el pitjor escenari". "Entrar a les ciutats que estan assetjant seria un suïcidi per a Rússia. És cert que l'assetjament genera molts problemes [a la població] però el defensor té l'avantatge", diu. De manera que Rússia, per evitar que encara augmentin més les baixes entre els seus soldats, està optant per assetjar les ciutats i bombardejar-les des de fora. "La línia vermella d'una guerra és el respecte per les persones que no volen prendre partit i això ara mateix és impossible".