COLONIALISME

La dolça derrota dels independentistes de Nova Caledònia

El 'sí' a quedar-se a França guanya amb el 56,4% dels vots, un resultat més ajustat del previst

Sense sorpreses, els electors de Nova Caledònia han votat a favor de mantenir-se sota sobirania de França en el referèndum, pactat i vinculant, amb el govern de París que s'ha celebrat aquest diumenge amb una participació rècord de més del 80%, trenta punts més que en les últimes eleccions regionals de l'any passat. A la pregunta "¿Voleu que Nova Caledònia aconsegueixi la sobirania plena i esdevingui independent?” el 'no' s'ha acabat imposant amb comoditat, però el 56,4% obtingut és un resultat amb el qual els proindependentistes es donen per satisfets perquè els permet encarar amb optimisme les futures consultes previstes el 2020 i el 2022. Les enquestes auguraven una victòria molt més contundent dels unionistes, amb més del 60% de les paperetes. 

 El que sí que ha fet la consulta es reflectir l’existència de la bretxa identitària coincident amb les diferències econòmiques i de qualitat de vida que es mantenen a la colònia. A la província del nord menys desenvolupada i deprimida, amb una majoria de població canac, va guanyar el sí per un ample marge del 75,8% dels vots. De fet, en conèixer-se l’escrutini, i ja entrada la nit, els proindependentistes han sortit als carrers per celebrar una dolça derrota que els deixa un bri d’esperança per revertir la situació.

Els canacs són el poble originari que, malgrat que en els últims anys des dels governs de París han fet polítiques de desenvolupament no s’hi han vist afavorits i no han tingut accés a l’ascensor social. el col·lectiu encara té avui dia les pitjors feines, les rendes més baixes i una qualitat de vida molt per sota dels descendents dels primers colons arribats a mitjan del segle XVIII.

En canvi, a la rica regió del sud, on es concentren els francesos i els seus confortables barris i pròspers negocis, el no va obtenir el 73,7% dels vots. La disparitat encara va ser més accentuada a la capital, Nouméa, seu de les institucions colonials de l’estat i llar de funcionaris. Els lleialistes a la causa francesa van acabar per decantar encara més la balança per mantenir l’'statu quo', amb el 81%. La consulta, doncs, suposa la supervivència de dos móns i dues maneres d’encarar el futur i la identitat.

El llarg procés fins arribar al referèndum

Després d'una campanya electoral marcada per la passivitat dels partits polítics de la metròpoli i la neutralitat que s'havia autoimposat el govern d'Emmanuel Macron, el president ha mostrat l'"orgull" pel resultat en un discurs des del Palau de l'Elisi que ha pronunciat amb l'escrutini gairebé definitiu. "Els neocaledonians han escollit continuar sent francesos –ha dit Macron–. És un vot de confiança cap a la República, el seu futur i els seus valors".

Macron ha reafirmat que la consulta popular evidencia que "no hi ha cap altre camí que no sigui el diàleg" i, en aquest sentit, ha anunciat una ronda de converses amb els partits neocaledonians "les pròximes setmanes". La primera aproximació la farà el primer ministre, Édouard Phillippe, que demà dilluns aterrarà a Nouméa per planificar l'escenari postreferèndum. L'acord polític del 1998 preveu dues consultes més en els pròxims quatre anys en cas que guanyi el 'no' i un terç dels diputats neocaledonians ho reclamin.

 

També ha reaccionat el que va ser primer ministre i el president de la missió parlamentària per al referèndum, Manuel Valls, que havia trencat la "neutralitat" institucional del govern francès en admetre la seva preferència per mantenir Nova Caledònia a França. A Twitter, l'alcaldable per Barcelona ha assegurat que se sent "orgullós d'haver participat en l'èxit d'aquest procés participatiu" de la colònia.

Nova Caledònia, un arxipèlag situat a la Polinèsia i amb més d'un terç de la població d'origen europeu, és una de les últimes colònies que encara conserva França, després que fa sis dècades iniciés el procés de descolonització a les possessions africanes. No és el primer cop que París concedeix a un territori d'ultramar fer un referèndum, un mecanisme que preveu la seva legislació i que va aplicar el 1977 a Djibouti.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF