Grècia posa en quarantena un camp de refugiats per 20 casos de covid-19

"La gent vol tenir els nens tancats, però amb vuit persones per mòdul no és fàcil", diu una afganesa

El coronavirus ha entrat al camp de Ritsona, on viuen uns tres mil refugiats, a una setantena de quilòmetres al nord-est d'Atenes, i el govern grec hi ha imposat 14 dies de quarantena. L'alerta va saltar dimecres quan una de les residents, una noia africana de 19 anys, va donar positiu en la prova que se li va practicar en un hospital de la capital on havia ingressat per donar a llum. Ràpidament es van fer les proves una seixantena de persones que havien estat en contacte amb ella i, d'aquestes, vint han estat positives. Es tracta del primer cas confirmat de covid-19 en un camp de refugiats a Grècia. Degut a la manca de condicions higièniques en aquests camps, les ONG reclamen que siguin evacuats, en coherència amb les mesures de distanciament social que s'han adoptat a Grècia, com a la resta de països europeus, i que prohibeixen les aglomeracions de persones. 

Interactiu: Refugiats a l'hivern grec

El ministeri de Salut grec ha informat que cap dels pacients presenta símptomes de covid-19 i s'està a l'espera de practicar les proves al nadó. Amb tot, les autoritats han procedit al tancament del camp: en les dues setmanes de quarantena ningú no podrà ni entrar ni sortir-ne, i s'ha desplegat un important nombre de policies i personal de seguretat a la rodalia del camp.

"La gent té pànic i no es vol apropar als africans, però això no redueix el risc. Els africans han començat a cridar "no tenim corona", explica a l'ARA Parwana Amri, una refugiada afganesa de 16 anys que viu a Ritsona. "L'Organització Internacional de les Migracions ha dit que ens repartirà menjar i kits d'higiene, però no sabem quan. Es impossible mantenir la distància: hi ha cues a la porta de la infermeria i a la botiga,  i tampoc sabem si la gent continuarà rebent la medicació que prenia ara que estem en quarantena", afegeix. La noia, que havia estat durant dos anys al camp de refugiats de Mória i fa arribar fa uns mesos a Ritsona, relata que les zones de joc infantil s'han buidat "i les famílies intenten mantenir les criatures a casa tant com poden, però amb vuit persones per cada cubicle no hi ha cap lloc segur. L'únic que poden fer és resar". Però lluny del desànim Amri reivindica que els joves han de tenir un paper:"nosaltres som els que tenim accés a la informació i podem ensenyar les nostres famílies a protegir-se del virus". 

Demandes d'evacuació

Les ONG han demanat l'evacuació immediata de camps com el de Mória, a l'illa grega de Lesbos, on viuen amuntegades més de 20.000 persones. En aquest campament, per exemple, "hi ha un bany per a cada 200 persones i una aixeta d'aigua potable per a cada 1.300", ha assenyalat Vasilis Stravaridis, director de Metges Sense Fronteres Grècia, que denuncia que no hi ha un pla de gestió en cas de contagi.

Mentrestant, el ministeri de Migració ha confirmat l'aparició d'un nou cas de covid-19 entre la població de refugiats a la regió de Kilkís, al nord de Grècia. Es tracta d'una dona que viu en un apartament cedit per l'Ajuntament a qui també se li va detectar el coronavirus quan va ingressar a l'hospital i s'ha procedit a mantenir en aïllament la seva família.

Amb una població d'11 milons d'habitants, Grècia va declarar el primer cas de Covid-19 a finals de febrer i fins ara s'han confirmat 1.513 contagis al país i 53 morts. Però la situació dels 40.000 refugiats que es van quedar encallats al país en el seu camí cap a Europa  -víctimes del tancament de fronteres i de l'embolic burocràtic que ha paralitzat els seus expedients de sol·licitud d'asil- és molt preocupant perquè la majoria malviuen amuntegats en camps en condicions insalubres. Organitzacions com Metges sense Fronteres han reclamat l'evacuació immediata dels camps perquè no s'hi poden mantenir les mínimes mesures d'higiene i distanciament social per protegir els refugiats. 

El primer ministre conservador, Kyriakos Mitsotakis, diu que vol actuar a les illes, on la situació és particularment greu, però en una entrevista ahir a la CNN  es limitava a denunciar que "no hem tingut el suport de la Unió Europea que voldríem". 

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF