El govern espanyol va denegar l'asil a dues de cada tres persones el 2017
Existeixen prop de 39.000 sol·licituds pendents de resolució
BarcelonaEl govern espanyol va rebutjar el 2017 el 65% de les sol·licituds d'asil, amb un total de 8.675 decisions desfavorables del total de 13.350 que va resoldre el 2017, i en va acceptar 4.675 (35%). Són dades que ha recavat la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) a partir de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat).
La CCAR lamenta que l'estat espanyol "només oferís protecció a poc més d'una de cada tres sol·licituds resoltes" i que se situï "per sota de la mitjana europea en el reconeixement d'asil", que es troba en el 45%. "Les dificultats per arribar en territori segur no han fet més que augmentar per a les persones en cerca de refugi. A més a més, després de mesos o anys d'incertesa, s'envien milers de persones a la irregularitat negant-los l'asil", denuncia el president de la CCAR, Miguel Pajares, que ha reblat: "L'Estat està fallant a aquestes persones".
Segons les dades d'Eurostat obtingudes per l'entitat, del total de 13.350 resolucions del 2017, es van concedir 595 estatuts de refugiat, 4.080 reconeixements de protecció subsidiària i cap per raons humanitàries. Segons destaca la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, l'estat espanyol va oferir així algun tipus de protecció a la meitat de les persones respecte del 2016, principalment perquè s'han resolt molts menys expedients de persones procedents de Síria.
Pel que fa al percentatge de persones que van rebre algun tipus de protecció, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat destaca que el 95% de les persones de Síria van rebre protecció, enfront del 9% de les persones provinents d'Ucraïna i l'1% de les de Veneçuela.
Per contra, van augmentar lleugerament les concessions d'estatut de refugiat, principalment a persones de Palestina, Eritrea i el Marroc, país del qual es registren sobretot sol·licituds de persones LGTBI.
Rècord de sol·licituds: presentades i pendents
Les 31.120 sol·licituds d'asil presentades l'any passat a l'estat espanyol suposen un 4% del total de la Unió Europea i representen un rècord que duplica les dades del 2016. El notable augment de sol·licituds de protecció internacional és degut principalment a les peticions de persones procedents de Veneçuela, que es tripliquen, així com un increment considerable de les sol·licituds al lloc fronterer de l'aeroport de Madrid Barajas –majoritàriament de persones palestines– i a l'augment de sol·licitants de Colòmbia.
Aquest increment es va traduir, al tancament de l'any passat, en una acumulació de 38.880 sol·licituds pendents de resoldre, que suposa "un altre rècord que mai s'hauria d'haver produït". L'entitat lamenta que s'hi afegeixen les llargues esperes per poder formalitzar les peticions d'asil, que poden arribar a ser de fins a sis mesos. "Sense resposta per part de l'estat a aquest increment de sol·licituds, el sistema d'asil ha col·lapsat i gairebé 40.000 persones es troben en situació d'incertesa", alerta Pajares.
Del total de persones pendents de rebre una resposta per part de l'estat espanyol a la sol·licitud d'asil, una de cada tres (13.425) procedeix de Veneçuela; prop de 5.000 d'Ucraïna, 2.895 de Colòmbia i 2.460 de Síria.
