El govern espanyol condecora el president de Colòmbia ignorant la repressió a les protestes socials

BarcelonaEl govern espanyol ha concedit al president de Colòmbia, Iván Duque, el Collar d'Isabel la Catòlica, ignorant les denúncies per la repressió de les protestes de la primavera passada. Duque visitarà Madrid aquest dijous per participar a la fira del Llibre, que en aquesta edició té Colòmbia com a país convidat.

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha confirmat la concessió de la medalla, justificant-la en el fet que se'ls dona sempre a tots els presidents: "És la tradició de tots el presidents de Colòmbia un cop abandonen el poder o una mica abans". Els seus predecessors també van rebre la distinció: Andrés Pastrana el 1999, Álvaro Uribe el 2005 i Juan Manuel Santos el 2015. Duque deixarà el càrrec l'agost del 2022, després de quatre anys de mandat. Durant la seva visita es reunirà amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i amb Felip VI.

"Aquesta condecoració és molt lamentable perquè suposa donar una legitimitat internacional al govern Duque, després de tota la repressió contra les mobilitzacions des del mes d'abril", explica a l'ARA Amaia García Bosque, portaveu de la Taula per Colòmbia. La plataforma d'entitats solidàries recorda que el Congrés va aprovar al juny una proposició no de llei de suport al procés de pau al país, on es demanava el respecte als drets de protesta.

Repressió indiscriminada

L'ONU i diverses organitzacions de drets humans han denunciat la repressió indiscriminada a Colòmbia des que el 28 d'abril van començar les protestes socials, inicialment contra una reforma fiscal regressiva i les desigualtats socials agreujades per la pandèmia. Davant la repressió, el moviment va evolucionar cap a una protesta massiva que reclama un estat més solidari per respondre a la pobresa (que afecta el 40% de la població) i la reforma de la policia. Segons la campanya local Defender la Libertad, la repressió s'ha saldat amb 72 morts a mans de les forces de seguretat, 2.845 detinguts i 1.177 ferits, 27 dels quals amb lesions oculars.

Amnistia Internacional ha reclamat al govern espanyol que demani explicacions a Duque per les denúncies de vulneracions sistemàtiques dels drets humans a Colòmbia. "Hem constatat un ús excessiu de la força par part de les forces de seguretat des que van començar les protestes: armes letals, paramilitarisme urbà, detencions il·legals i tortures i maltractaments contra manifestants pacífics", denuncia Yolanda Vega, portaveu de l'organització. A finals de juliol, Amnistia va publicar un informe de 48 pàgines que documentava totes aquestes violacions.

L'ONG destaca la greu situació que pateixen els defensors dels drets humans al país, sobretot en l'activisme mediambiental. "Sovint ubicats en zones d'elevat interès econòmic i amb forta presència de grups armats, corren greu perill líders de pobles indígenes, comunitats afrodescendents i camperoles que reclamen drets col·lectius lligats a la protecció dels seus territoris", apunta. És el cas de Jani Silva, que defensa 700 famílies camperoles de la regió de Putumayo, davant els grups armats i les multinacionals que amenacen el seu territori. Segons l'organització colombiana Indepaz, 310 activistes van ser assassinats al país el 2020 i aquest any 115 homes i dones ja han deixat la pell per defensar els drets humans al país.