El govern afganès vol que els periodistes portin pistola

BarcelonaEl primer va ser el periodista afganès Yama Siawash. El van assassinar el 7 de novembre a Kabul amb una bomba adossada que va fer esclatar el seu cotxe. Ningú va reivindicar l'atemptat. Cinc dies després va ser el torn d'Elyas Daee, que també treballava com a periodista a l'Afganistan però al sud, a la ciutat de Lashkargah. També van col·locar un artefacte explosiu als baixos del seu vehicle i tampoc ningú es va responsabilitzar de l'atac. Al desembre i al gener van continuar els assassinats d'informadors a l'Afganistan sense que se sàpiga qui estava al darrere de la majoria de casos. Els últims, dimarts passat: tres treballadores de la cadena local Enikas TV (Mursal Hakimi, de 25 anys; Sadia, de 20, i Shanaz, també de 20) van morir quan tornaven a casa a peu des de la feina a la ciutat oriental de Jalalabad. Els van disparar un tret al cap.

El ministeri de l’Interior afganès vol donar llicència d'armes als periodistes perquè puguin portar pistola i defensar-se. De moment aquesta és la seva única proposta davant l'onada d'assassinats de treballadors de mitjans de comunicació sense precedents al país. No obstant això, les associacions de periodistes no ho veuen clar. "No crec que sigui una bona idea. Portar una pistola no vol dir saber usar-la", opina per telèfon des de Kabul Najib Sharifi, director del Comitè per a la Seguretat dels Periodistes Afganesos (AJSC en les sigles en anglès), una associació que ofereix ajuda a les famílies de les víctimes i pressiona el govern afganès perquè investigui els assassinats perquè no quedin impunes.

La conseqüència immediata d’aquest degoteig de morts ha estat que molts periodistes han optat per l'autocensura, altres han deixat la feina i alguns –els pocs que s'ho poden permetre– han marxat del país, segons explica Abdul Mujeeb Khalvatgar, director de Nai, una altra organització que dona suport als mitjans de comunicació independents a l'Afganistan. Khalvatgar recorda que els periodistes afganesos ja corrien riscos abans –podien morir en un foc creuat, per una mina antipersona o en un atemptat suïcida–, però es que ara directament els disparen un tret al cap o fan explotar el seu vehicle. S'han convertit en objectiu. Mai abans havia passat una cosa així a l'Afganistan.

Massoud Hossaini és un prestigiós fotògraf afganès. Va guanyar el Pulitzer el 2012 per una fotografia impactant que va fer durant un atemptat suïcida a Kabul el desembre del 2011. Hossaini va tenir la sang freda de plantar-se al lloc de l'atac pocs segons després de l'explosió i fotografiar una nena de 12 anys que cridava envoltada de persones ferides i cossos sense vida a terra. Ara, quan ja han passat gairebé deu anys, Hossaini continua treballant com a fotògraf a l'Afganistan, però ha deixat de cobrir notícies d'última hora i ha canviat radicalment el seu aspecte.

Abans tenia un look característic: portava els cabells llargs recollits en una cua, que és un pentinat molt poc comú entre els homes d'aquell país. "M'he tallat els cabells i m'he deixat barba perquè no em reconeguin, i només surto de casa si m'encarreguen alguna feina", explica. Es queixa del silenci internacional, que ningú aixequi la veu pel que està passant a l'Afganistan ni s'interessi per ell ni pels seus col·legues. Molts periodistes, com a mesures de protecció, eviten les rutines o canvien de cotxe cada vegada que fan un desplaçament.

El director del Comitè per a la Seguretat dels Periodistes Afganesos tampoc entén el silenci generalitzat, ni que ni tan sols els països europeus s'hi hagin pronunciat tot i que el que està passant a l'Afganistan és totalment excepcional: dimarts van matar tres treballadores d'una mateixa cadena de televisió que es dedicaven a doblar pel·lícules i sèries estrangeres. Però es que el 10 de desembre van assassinar una altra empleada d'aquest mateix mitjà de comunicació, la periodista Malalai Maiwand. El grup terrorista Estat Islàmic es va responsabilitzar dels quatre assassinats. En canvi, segueix sense haver-hi reivindicació per a la resta de casos.

Converses de pau

Es dona la circumstància, però, que l'onada d'assassinats va començar pocs dies després que s'iniciessin les negociacions de pau entre el govern afganès i els talibans a Doha, la capital de Qatar, el 12 de setembre. "Volen generar pànic i caos per pressionar el govern", opina Najib Sharifi, que creu que sens dubte el grup islamista està al darrere de les morts. De fet, des que van començar les converses de pau, no només s'han multiplicat els assassinats de treballadors de mitjans de comunicació (n'han mort nou), sinó també els de defensors de drets humans (cinc). Al febrer les Nacions Unides van publicar un informe especial que ho denuncia.

Amb tot, els Estats Units mantenen el seu propòsit de retirar les tropes de l’Afganistan al maig. Malgrat el relleu a la Casa Blanca, de moment no hi ha hagut canvi de plans. Per contra, ni a Kabul ni a cap altra ciutat del país hi ha hagut manifestacions de protesta al carrer. Res. Hi ha una raó de pes: els afganesos tenen por que els matin.