FRANÇA
Internacional 03/10/2018

El govern de Macron fa aigües

Dimiteix el ministre de l’Interior, el setè que deixa el govern des de l’inici del mandat fa catorze mesos

Alícia Sans
4 min
El govern de Macron fa aigües

ParísEs busca ministre fidel per al govern que presideix Emmanuel Macron. Des del principi del seu mandat, el maig de l’any passat -o sigui, fa només catorze mesos i mig-, set ministres han plegat veles de l’executiu francès i tres d’ells ho han fet gairebé en els últims trenta dies. Es tracta dels responsables de les carteres d’Esports, Ecologia i, ara, Interior, que han abandonat el vaixell macronista i l’han desestabilitzat greument. Abans ho havien fet els responsables de Justícia, Afers Europeus, Defensa, i Cohesió Territorial. El govern de Macron fa aigües, tot i que l’Elisi continua insistint que “no hi ha crisi política”.

L’última sacsejada que ha rebut la nau del president francès ha sigut la de Gérard Collomb, fins dimecres a la matinada ministre de l’Interior, en una seqüència rocambolesca i en fascicles. Per sorpresa, Collomb va anunciar a mitjan setembre que seria candidat a la reelecció de l’alcaldia de Lió el 2020 i que deixaria el govern d’Édouard Philippe passats els comicis europeus de l’any vinent.

Amb aquesta data fixada, Collomb anunciava amb antelació la seva sortida del govern per satisfer una decisió personal: tornar a Lió. L’exministre va ser l’alcalde socialista d’aquesta ciutat del centre de França durant setze anys seguits, abans d’acceptar l’any passat la proposta del president francès d’entrar al seu govern. De fet, aquest polític de 71 anys és un dels primers pesos pesants que van unir-se a la marxa de Macron, abans i tot que es declarés candidat a les eleccions presidencials. La particular decisió d’anunciar la sortida del govern amb una desena de mesos d’antelació no va agradar a Macron, que llavors ja arrossegava la dimissió del ministre d’Ecologia, Nicolas Hulot.

La gota que va fer vessar el got

Però la bona relació que mantenien fins llavors els dos mandataris ja s’havia començat a crispar a partir de l’estiu, desprès que enxampessin l’excap de seguretat de l’Elisi, Alexandre Benalla, pegant a manifestants a París l’1 de Maig. Durant la seva audiència a l’Assemblea Nacional dedicada a aquest cas, Collomb va decidir rentar-se’n les mans. Quan li van preguntar per què no havia pres les mesures legals quan es va fer públic el vídeo on es veu Benalla en acció, el llavors ministre de l’Interior va passar la patata calenta al prefecte de la policia de París i al director de gabinet de Macron. “Ells havien de prendre mesures i eventualment informar-ne l’autoritat judicial”, va explicar llavors. Una resposta poc apreciada per l’Elisi. A més, i per acabar-ho d’adobar, Collomb va assegurar que no coneixia Benalla.

A partir de llavors alguns comentaris en segones de Collomb van anar caient voluntàriament. A l’inici d’aquest curs polític, per exemple, Collomb va fer autocrítica en una entrevista: va assegurar que potser una de les raons de la impopularitat de Macron a les enquestes era que a ell i a d’altres -en al·lusió implícita a altres ministres del govern- els faltava humilitat. L’ara ja exministre tampoc es va estar d’explicar que “en grec existeix la paraula hybris, [que és] la maledicció dels déus quan, en un moment determinat, et tornes massa segur de tu mateix i et penses que ho guanyaràs tot”. Un retret a l’ego del president francès, amb qui comparteix el plaer del llatí i el grec.

Malgrat això, Macron no volia de cap manera que Collomb se n’anés tan aviat. És per això que el president va refusar la dimissió que l’exministre va presentar-li dilluns i que, per embolicar la troca, Collomb mateix va anunciar al diari Le Figaro. L’endemà, i en aquest mateix diari, el polític reafirmava la seva renúncia. Macron no va tenir més remei que acceptar la dimissió d’un ministre de l’Interior que els sindicats policials acusaven d’estar més pendent de Lió que de la tasca ministerial.

Amb aquesta dimissió anunciada, Collomb ha desafiat i humiliat sense complexos l’autoritat del president, en decadència des de l’estiu malgrat els esforços de comunicació de l’Elisi. El portaveu del govern, Benjamin Griveaux, va difondre ahir un missatge que Macron deu repetir-se a totes hores: “No hi ha crisi política”.

Una de les raons que van portar Macron a declinar inicialment la renuncia de Collomb és, sense dubte, donar un cop de puny sobre la taula i marcar la seva autoritat. La falta de candidats que compleixen els requisits per entrar en un superministeri com el de l’Interior és un altre motiu. És per això que, de moment, li ha demanat al primer ministre, Édouard Philippe, que assumeixi el càrrec interinament abans que trobin algú de confiança i fidel. Com Collomb abans de conviure més d’un any amb el macronisme.

Almenys quatre de les dimissions, per casos de corrupció

Gérard Collomb

El ministre de l’Interior va dimitir ahir perquè vol ser reelegit alcalde de Lió el 2020. La seva relació amb Macron s’havia deteriorat pel cas Benalla.

Nicolas Hulot

El ministre d’Ecologia va dimitir l’agost passat en directe a la ràdio i sense avisar ningú, perquè se sentia sol al govern davant els reptes mediambientals.

François Bayrou

El ministre de Justícia va deixar el govern perquè el seu partit centrista, el MoDem, estava sent investigat per contractacions fictícies amb diners del Parlament Europeu.

Marielle de Sarnez

La ministra d’Afers Europeus va dimitir amb Bayrou per la mateixa raó. Bayrou, Sarnez i la ministra Goulard pertanyien al MoDem, aliat del partit de Macron.

Sylvie Goulard

La ministra de Defensa va dimitir el juny del 2017. La justícia investigava si havia utilitzat els seus assistents d’eurodiputada per a altres missions.

Richard Ferrand

El ministre de Cohesió Territorial va deixar el govern forçat per un article de Le Canard Enchaîné que l’acusava d’un delicte de nepotisme.

Laura Flessel

La ministra d’Esports va dimitir “per raons personals” poc desprès d’Hulot. Le Canard Enchaîné diu que podria ser investigada per frau fiscal.

stats