Internacional 16/10/2021

Gali: "El dret a l'autodeterminació del poble saharaui no és una condició negociable"

El líder del Front Polisario es nega a donar detalls sobre la seva entrada a Espanya

4 min
El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, als campaments de refugiats de Tinduf

RabuniEl líder del Front Polisario, Brahim Gali, ha arribat amb el seu escorta dues hores tard aquest dissabte a una roda de premsa amb mitjans internacionals als camps de refugiats de Tindouf, al desert d'Algèria. Sense donar més detalls sobre la polèmica entorn la seva visita a Espanya –a l'abril va ser ingressat a un hospital de Logronyo on es va recuperar de covid, una acollida que va enfurismar el Marroc–, ha dit: "Respecto el que el govern espanyol ha respost als diferents mitjans sobre com vaig entrar, en quines condicions vaig entrar, i no aniré més enllà". L'exministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, va haver de declarar en qualitat d'investigada a principis d'octubre davant del jutjat de Saragossa que ha obert una causa per l'entrada del líder saharaui a Espanya per la base aèria de la capital aragonesa, presumptament sense identificar-se.

Gali sí que s'ha referit a la recent sentència del Tribunal General de la UE que anul·la l'acord pesquer i agrícola entre el Marroc i la UE perquè reitera que Rabat no té sobirania sobre el Sàhara Occidental: "Ha sigut una gran victòria del poble saharaui, el dret internacional està de part nostra contra grans potències com França, Espanya, la UE i el Marroc", ha dit Gali. I ha agraït als tribunals europeus que hagin suportat "les pressions per influir en la sentència".

En una llarga intervenció d'una hora i mitja, interrompuda pels talls de llum, el dirigent saharuai ha parlat també del recent nomenament de Staffan de Mistura com a enviat especial de l'ONU per al conflicte: "És una persona preparada i coneguda internacionalment, però altres com ell han acabat renunciant. El problema no són els enviats especials. La responsabilitat la comparteixen el Marroc i el Consell de Seguretat de l'ONU, que mai ha implementat les seves pròpies decisions". Gali ha reclamat la celebració del referèndum d'autodeterminació que el Marroc rebutja: "Tots l'esperem des de fa trenta anys: el nostre dret inalienable a l'autodeterminació no és una condició negociable".

El líder saharaui ha mostrat la seva disposició a "negociar per una pau duradora i justa", però no renunciarà al seu "dret inalienable a l'autodeterminació". "És innegociable", ha subratllat. Gali ha lamentat que "la guerra no és una elecció ni l'objectiu del poble saharaui" però que "es va imposar el 1975 quan va tenir lloc l'ocupació il·legal, i es repeteix i s'imposa de nou des del 13 de novembre".

Més misèria per als refugiats

Aquesta és la seva primera intervenció pública després de reaparèixer el 12 d'octubre, amb motiu del dia de la Unitat Nacional Saharaui, carregat d'arengues nacionalistes. Les paraules del líder es barregen amb la intranquil·litat que es cola als forats de les cases de tova i tendes de lona disseminades en l'immens desert de sorra i deixalles. Ara més que mai, els refugiats saharauis miren el demà amb inquietud. Han viscut els dos anys més difícils des de l'alto el foc del 1991. Els campaments de Tindouf han estat aïllats per l'epidèmia del covid-19 i, des del novembre de l'any passat, en guerra de nou amb el Marroc. La represa de les hostilitats ha tret la pols a la lluita per la causa saharaui, que havia estat en letargia durant els últims trenta anys.

El tancament total dels campaments per part del govern algerià pel coronavirus ha portat encara més misèria, però els saharauis tenen una capacitat increïble de resiliència. Segons la Mitja Lluna Roja, el 90% de la població refugiada està en risc de pobresa extrema. Tot el que hi ha als campaments ho proporcionen institucions internacionals o governs que se senten responsables d'haver-los deixat a l'estacada i vendre'ls falses esperances d'un referèndum d'autodeterminació.

Viuen del que reben; per això per als saharauis refugiats la causa d'alliberament del Sàhara és tan important, perquè és l'únic que tenen, i han après des de fa quaranta-cinc anys a esperar. Allà tot és camaraderia, i el Front Polisario els alimenta des de petits de patriotisme i de te molt ensucrat. Totes les feines són voluntàries: professores, infermeres, metges, policies i soldats treballen per la causa. Des que Gali va assumir la presidència de l'autoproclamada República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) el 2016, la vida als campaments ha millorat substancialment amb els cablejats elèctrics que els va portar el govern algerià i les telecomunicacions. L'arribada del 4G va ser una "rebel·lió" dins dels campaments –explica Hamdi, refugiat d'Esmara–, ja que alguns n'eren reticents perquè "les xarxes socials podrien apartar els joves de la causa saharaui".

Educació als campaments

Però Gali comparteix una altra visió de futur i aposta perquè les noves generacions estiguin ben formades, però no només a l'estranger com abans, sinó a la RASD. De fet, en la seva primera visita pública, el president va inaugurar una escola a Dajla, i avui ha tancat la seva gira amb la inauguració de la primera universitat als campaments de Tindouf.

Des de fa uns quants anys s'han començat a desenvolupar programes d'educació superior als campaments. Fins llavors, el batxillerat i els estudis universitaris es feien a Algèria o fora del país. Però quan miren cap al futur, aquests joves amb un elevat nivell educatiu veuen com les seves oportunitats estan fortament limitades. La frustració i la incertesa envaeixen Boba Mohamed Ali, professora i refugiada a Dajla. "Estem farts de viure al campament, volem ser a la nostra pàtria. Casa nostra està ocupada i hem de viure en cases de fang, que cal reconstruir cada dos anys després de les fortes pluges", lamenta Mohamed Ali. "Confio en els nostres soldats i el president Gali per liderar la lluita d'alliberament dels territoris saharauis", diu amb vehemència, repetint el mateix discurs après.

Als més de 173.000 refugiats –segons Acnur– escampats per les cinc províncies (wilayat) se sumen ara els 12.000 residents dels territoris alliberats, que han fugit des de la ruptura de l'alto el foc. La nombrosa família de Jarba Khatri, dedicada, com la majoria, a la pastura transhumant, va fugir fa cinc mesos de Bir Lehlu i va recórrer 300 quilòmetres a camell fins a arribar als campaments de Tindouf. Ara són doblement refugiats.

stats