Publicitat
Publicitat

La fredor d'una parella pragmàtica

Quan Angela Merkel i François Hollande mesuren les seves forces a Europa, el francès tampoc en surt ben parat. Fa gairebé mig any que París i Berlín van celebrar els 50 anys del Tractat d'amistat francoalemanya. Som "com una parella que està junta des de fa temps i que a vegades perd l'orientació", reconeixia aleshores Hollande. La cancellera alemanya i el president francès són dos líders tàctics que se saben condemnats a entendre's malgrat tenir ben poc en comú. La seva sintonia és tan pobra que el terme Merkollande que la premsa es va afanyar a inventar després de l'arribada del president francès al poder va caure ràpidament en l'oblit. Mai han anat a l'una. Últimament ja ni tan sols s'han reunit en bilateral les hores prèvies a les cimeres europees per coordinar posicions, com tradicionalment han fet els líders del motor francoalemany.

Angela Merkel ha guanyat la batalla del rigor. Alemanya ha aconseguit imposar la seva recepta econòmica per a tota la zona euro, en contra de les reiterades peticions del president francès d'apostar clarament per les polítiques de creixement. Un discurs que lentament guanya adeptes però que, malgrat els càstigs electorals infligits als governs prescriptors de l'austeritat, Brussel·les encara no ha volgut relaxar. El futur pressupost de la UE, la intervenció francesa a Mali, els eurobons o la construcció d'una Europa federal han contribuït a refredar últimament l'entesa francoalemanya.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF