Internacional 03/10/2022

La resiliència de Bolsonaro eclipsa el triomf de Lula a la primera volta

L'exsindicalista obté el 48,42% dels vots i l'ultra un inesperat 43,2% que deixa un escenari incert

Joaquim Piera
4 min
L'expresident i candidat presidencial del Brasil Luiz Inacio Lula da Silva al costat de la seva dona Rosangela da Silva

Rio de JaneiroRes està decidit al Brasil. Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT), s'ha imposat a la primera volta de les presidencials amb un 48,42% dels vots vàlids, però la revifada, que cap sondeig va saber preveure, del candidat a la reelecció Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL), amb un 43,20% dels suports, enforteix la incertesa de cara a la segona ronda del 30 d’octubre.

Resultats de les eleccions al Brasil

Escrutini

99,9%

48,4%

Luiz Inácio Lula da Silva · Partit dels Treballadors (PT)

57.256.705 vots

43,2%

Jair Bolsonaro · Partit Social Liberal (PSL)

51.070.986 vots

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA

Escrutini

99,9%

Luiz Inácio Lula da Silva

Partit dels Treballadors (PT)

48,4%

57.256.705 vots

Jair Bolsonaro

Partit Social Liberal (PSL)

43,2%

51.070.986 vots

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA

Escrutini

99,9%

Luiz Inácio Lula da Silva

Partit dels Treballadors (PT)

48,4%

57.256.705 vots

Jair Bolsonaro

Partit Social Liberal (PSL)

43,2%

51.070.986 vots

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA

“Mai no he estat escollit a la primera volta. La lluita continua fins a la victòria final. Guanyarem aquestes eleccions, això només és una pròrroga”. Lula da Silva ha intentat aixecar els ànims de l’esquerra. Malgrat tot, el sentiment agredolç és palpable entre l’electorat progressista, que veia la possibilitat real de decidir a la primera oportunitat i que ara haurà d’encarar quatre setmanes de campanya electoral amb un altíssim nivell de virulència i un ambient de confrontació molt enrarit com mai s’ha vist al país. 

El bolsonarisme ha parat el cop, i segueix sent una opció vàlida per a més de 51 milions d’electors, malgrat la gestió negacionista de l’executiu durant la pandèmia, que es va traduir en 686.000 morts. El que fa quatre anys era una onada antisistema s’ha transformat en un moviment d’extrema dreta absolutament estructurat, fort, arrelat i amb una agenda temible per a les minories. La seva normalització fa que sigui una opció viable per als votants de l’espai liberal i conservador, sense afectar-los gens les derives i les amenaces colpistes i totalitàries.

6 milions de vots d'avantatge

Queda clar que encara que Bolsonaro surti derrotat a la segona volta, on Lula arribarà amb més de 6 milions de vots d’avantatge, l’extrema dreta (com ha passat amb Donald Trump als Estats Units) perdurarà i continuarà apostant per la polarització, criminalitzant l’adversari polític i fent encara més fonda la divisió instal·lada a la societat brasilera.

La resiliència d’un president, a qui més de la meitat de l’electorat assegura que no votaria sota cap circumstància, encoratja encara més una militància eufòrica que té una fe cega en el seu líder i que vota en bloc aquells diputats, senadors o governadors que indica Bolsonaro, sense importar com ha estat la seva gestió.

L’èxit de l’extrema dreta en les eleccions al Congrés, al Senat i a l’hora d’escollir governador és inqüestionable: amb majoria absoluta a Rio de Janeiro i guanyant la primera volta a São Paulo, amb Tarciso de Freitas, un exministre amic de Bolsonaro que mai ha viscut a l’estat.

Bolsonaro s’ha imposat a les legislatives i el seu partit és qui comptarà amb una major bancada a la cambra baixa (99 diputats de 513) i a l’alta (14 senadors de 81) tradicionalment molts fragmentades. El nucli més dur, extremista i radical, ha estat escollit en ple.

Experts en 'fake news’

Bolsonaro ha aturat el cop i ha reviscolat a partir d’una estratègia perfectament dissenyada. En primer lloc, l’ús de la maquinària pública ha acabat donant els resultats electorals en el moment oportú, amb l’augment temporal de la transferència de renda del programa Auxílio Brasil, que substitueix el Bolsa Família lulista, o la baixada temporal d’impostos sobre combustible. Aquestes mesures han coagulat l’hemorràgia de pèrdua de vots dels més desfavorits.

I, en segon lloc, s’ha apostat en la desconstrucció de la figura de Lula atiant el sentiment anti-PT molt arrelat entre el votant de centre i de dretes des del govern de Dilma Rousseff. Per això, ha entrat en joc el gabinet de l’odi, que és la fàbrica de fake news que s’ha instal·lat a dins del palau presidencial, i que ha funcionat en tota la seva capacitat per crear i distribuir contingut concentrant-se els dies previs a les eleccions. Els resultats obtinguts han estat molt evidents a São Paulo, el principal col·legi electoral del país, on Bolsonaro s’ha imposat amb 7 punts d’avantatge sobre l’exsindicalista.

El bolsonarisme compta cada cop amb un domini més acurat de les eines digitals, amb capil·laritat en un país continental, que ja s’han provat. En aquest sentit, les eleccions municipals del 2020 van servir com a banc de proves. El cas que crida més l’atenció és el de la candidata d’esquerres a Porto Alegre, Manuela D’Ávila, que, després de patir un bombardeig incessant, va perdre la segona volta i ara, fins i tot, s’està plantejant exiliar-se per les amenaces constants que encara rep. De cara a la segona volta del dia 30, les fake news jugaran encara un paper més predominant.

L’efecte bumerang del vot útil

En un ambient de polarització, la crida al vot útil dels correligionaris de Lula per segellar el triomf definitiu a la primera oportunitat ha despertat una reacció contrària inesperada i contundent. Aquells votants que havien pensat en donar suport a Bolsonaro a la segona volta van abandonar la tercera via per concentrar-se en l’actual president. L’ambient de final, de caixa o faixa, es va viure com mai: els dos principals candidats van concentrar el 91,63% dels vots, un percentatge inèdit en una primera volta.

Paral·lelament, diversos analistes coincidien la nit electoral que hi ha hagut una certa relaxació a la candidatura transversal de Lula que s’havia impregnat del sentiment que tot ja estava fet. Davant, però, la maquinària bolsonarista, que viu permanent mobilitzada, va seguir estimulada amb una intensitat ferotge.

L’estratègia per a la segona volta ja està dissenyada. De les valoracions de Bolsonaro en calent es pot extreure que anirà a disputar els vots lulistes de la població que ha patit els efectes econòmics de la pandèmia. “Hi ha una voluntat de canvi, però explicarem que, a vegades, tot pot anar a pitjor, i aquí a Sud-amèrica tenim els exemples amb els governs d’esquerres de Xile, Colòmbia, l'Argentina i Veneçuela”, ha afirmat l’actual president. Per la seva banda, Lula ja ha mogut fitxa per acostar-se als grans productors de productes agrícoles per atreure un sector del vot més moderat.

stats