Publicitat
Publicitat

UNIÓ EUROPEA

La dreta francesa intenta subsistir entre Macron i Le Pen

Neix un nou partit conservador que lluita per guanyar pes en l’escena política

Entre el blau de la dreta que representen Els Republicans i el d’Emmanuel Macron ara hi ha un nou matís polític: Agir - La Droite Constructive és el flamant partit (i lema) creat per polítics que provenen majoritàriament de les files d’Els Republicans, però que comparteixen algunes de les polítiques del president. Per exemple, “la fiscalitat al servei del creixement econòmic, la simplificació del dret del treball, l’adquisició dels fonaments a l’escola i la modernització de l’acció pública”. Així ho expliquen des del partit en una tribuna publicada al diari Le Figaro. Cal destacar que les polítiques que enumeren són, en general, aplicades tradicionalment per partits de centredreta.

De fet, els dissidents que constitueixen aquesta nova formació provenen del grup parlamentari Els Constructius, que una trentena de diputats del centredreta van crear després de les eleccions legislatives del juny per tenir una mica de pes a l’Assemblea Nacional. Es fan dir constructius perquè “preconitzen una actitud constructiva davant les reformes que el país necessita i que seran proposades pel govern” de Macron, afirmava al seu dia Thierry Solère, un dels seus fundadors. Fa uns dies Solère va anunciar que deixava el grup d’Els Constructius per unir-se directament a La República en Marxa, el partit que va portar a l’Elisi el president francès.

El terratrèmol Macron i el sisme Marine Le Pen van sacsejar -i continuen sacsejant- la dreta clàssica francesa. La de Nicolas Sarkozy, ja eliminat a les primàries dels conservadors, i, més tard, la del candidat François Fillon. Amb ell, per primera vegada en la Cinquena República, la dreta no es classificava per a la segona volta d’uns comicis presidencials. Tampoc hi era l’esquerra. Després va arribar el truc del president Macron, vell però enginyós, d’assignar el lloc de primer ministre a un polític d’una altra família. Macron va triar Édouard Philippe, provinent de les files moderades i molt pròxim a Alain Juppé. L’estratègia era, doncs, l’efecte dòmino produït per l’arribada de Philippe. Bruno Le Maire i Gérald Darmanin, entre d’altres, ja s’han adherit a la formació de Macron, després de ser exclosos d’Els Republicans.

El líder de la nova formació

El partit d’Els Republicans, ara orfe de presidència, votarà aquest mes el seu nou líder. El nom que més sona és el de Laurent Wauquiez, president de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Wauquiez, de 42 anys, és partidari d’una línia conservadora de la qual Agir diu que es vol allunyar: “Rebutgem veure com la dreta es tanca en una línia identitària, autoritària, euroescèptica i ultraconservadora”. Parlant clar, Agir “s’oposa a qualsevol aproximació amb el Front Nacional, de Marine Le Pen, i es compromet a combatre la seva ideologia”, fent referència així a les suposades intencions de Wauquiez.

Un coqueteig polític que la mateixa presidenta del partit ultradretà, Marine Le Pen, no nega. Le Pen va assegurar en una entrevista que el candidat a la presidència d’Els Republicans “hauria de proposar una aliança política” amb el Front Nacional, “tenint en compte les declaracions que fa”. L’interessat ho nega categòricament: “No hi haurà mai aliança amb Marine Le Pen”, va assegurar Wauquiez.

Tot això no fa res més que accentuar el “quadre molt fraccionat” de la dreta francesa, en paraules del politòleg Bruno Cautrès, reflex de “fins a quin punt el desastre de la candidatura de Fillon” ha afectat els conservadors. Un Fillon que fa una dotzena de dies va anunciar que deixa la palestra política després del seu fracàs a les presidencials. L’escàndol dels sous ficticis pagats a la seva dona i dos dels seus fills van arruïnar la seva cursa a l’Elisi.

En una mena de cerimònia de comiat a la Maison de la Chimie de París, Fillon va explicar que vol tornar a ser un simple ciutadà. De fet, segons la revista econòmica Capital, des del setembre treballa per a una societat d’inversió, Tikehau Capital, que li hauria d’assegurar un sou de 300.000 euros anuals.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF