França
Internacional 19/06/2021

França vota entre el desinterès i Le Pen

Les eleccions regionals es preveuen marcades per l'abstenció i una victòria de l'extrema dreta

3 min
Le Pen en una imatge d'arxiu

En els últims mesos, l'abstenció ha sigut l'opció política que més ha crescut a França, fins i tot més que l'extrema dreta. A l'última cita electoral, a les eleccions municipals del 28 de juny del 2020, només van votar poc més del 40% dels francesos. I aquest diumenge, als comicis regionals i departamentals, que històricament encara desperten menys interès, es preveu que s'arribi a una nova xifra rècord: el 60% dels francesos no exerciran el dret a vot, segons les projeccions d'Ifop-Fiducial.

En les dues últimes eleccions regionals, el percentatge d'abstenció ja va superar per poc el 50% i, aquest any, se li ha de sumar l'inconvenient de fer campanya i celebrar comicis en un context pandèmic. Tot i que el ritme de vacunació és alt, les restriccions es van relaxant i els indicadors de propagació del covid són positius, no s'han celebrat gaires mítings i s'han repartit molts menys programes electorals i pamflets en llocs concorreguts, fet que ha afectat la visibilitat dels candidats regionals, que ja de per si són poc coneguts. La data de les eleccions també en pot tenir part de la culpa: s'havien de celebrar al març i es van ajornar als dies 20 i 27 de juny, quan, amb l'inici de les vacances escolars i la tornada progressiva a la normalitat, moltes famílies aprofiten per marxar de vacances. Més enllà de la pandèmia, encara que a alguns polítics els costi admetre-ho, la desídia dels francesos per les eleccions és evident, sobretot pel que fa als més joves. "No sé com eren els polítics d'abans, però ara no em sento gens interpel·lada, trobo que no ens parlen a nosaltres", diu la Sarah, una empresària de 27 anys. De fet, segons un altre sondeig d'Ifop, el 80% dels joves no tenen pensat anar a votar i el 48% no saben que diumenge hi ha eleccions. "La veritat és que aquest any no sé ni qui s'hi presenta", admet el Cristopher, transportista parisenc de 25 anys.

L'augment dels abstencionistes, esclar, s'inscriu en un sentiment fort de desil·lusió política que no ve de nou però que està en auge. "Ja sé que no està bé que no m'interessi per la política, però tinc la sensació que els polítics prometen moltes coses només per sortir escollits i després no canvien res. Per tant, de què serveix?", es pregunta l'Stéphan, cambrer parisenc de 24 anys. "He anat a votar entusiasmada per més d'un candidat i tots m'acaben decebent, però normalment quan hi vaig simplement opto pel mal menor", respon la Sarah, que diu que cada cop se sent més allunyada de la política institucional.

L'avantcambra de les presidencials

I amb aquest panorama de desencís, el partit que pot sortir més reforçat de la primera volta de les eleccions regionals és el de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional, que lidera les enquestes en sis de les tretze regions. Ha fitxat diferents polítics exconservadors per mostrar una imatge menys extremista i, alhora, debilitar Els Republicans, l'actual partit de centredreta. També es veu beneficiada per una esquerra dèbil i dividida en diferents regions –igual que a escala estatal– i pel fet que el partit creat per Macron, La República en Marxa, encara està poc arrelat al territori. L'extrema dreta té sobretot opcions reals de guanyar la segona volta a la regió de PACA (Provença- Alps-Costa Blava), que seria la primera que governaria i un pas endavant molt important perquè se la normalitzi al poder a menys d'un any de les eleccions presidencials. El moviment de Macron traurà els primers representants regionals, però, segons apunten els sondejos, en total només el votaran cap al 15% dels francesos, un percentatge molt baix per ser el partit presidencial. I les diferents esquerres i els conservadors miraran de salvar els mobles i mantenir-se a les regions en què ja governen.

De fet, a ningú se li escapa, malgrat el nombre d'abstencionistes, que els resultats seran interpretats en clau estatal. Tant és així que els debats de la campanya sovint han abordat temes sucosos que estan a l'ordre del dia a tot França però que no són competència dels governs regionals, com sí que ho són qüestions tan importants com l'ensenyament, el transport o la formació professional. "Unes eleccions locals són unes eleccions locals, és tautològic, però òbviament soc l'únic que ho pensa", va ironitzar el líder del partit centrista MoDem, François Bayrou.

140 diputats demanen canviar la Constitució a favor de les llengües minoritzades

Fins a 140 parlamentaris van demanar per carta aquest dimarts a Macron canviar la Constitució per donar un marc legal a l'ensenyament i la defensa de les llengües minoritzades, com ho són el català, l'occità, el bretó o el basc, entre d'altres. Els diputats van fer aquesta demanda després que el Consell Constitucional tombés parcialment la llei Molac, que significava un pas endavant per a la promoció d'aquestes llengües. La llei va ser aprovada per l'Assemblea Nacional, però el tribunal va al·legar que, tal com marca la Constitució, l'idioma oficial de França és únicament el francès i, per tant, va apuntar que l'ensenyament de les llengües minoritzades a les escoles públiques és il·legal.

stats