Publicitat
Publicitat

POLÈMICA MEDIAMBIENTAL

El 'fracking' amenaça els dics holandesos

Augmenten els terratrèmols a la regió de Groningen, que viu de l'extracció de gas del jaciment més gran d'Europa

La modesta casa de maons del Jannes Kadyk va patir desperfectes per valor de més de 4.000 euros. La majestuosa mansió de Bert de Jong, en canvi, necessitarà 400.000 euros per tornar a ser la d'abans. Totes dues cases, com milers d'altres, van veure's afectades per l'últim terratrèmol que va sacsejar aquesta plana holandesa, esquitxada de granges i cases centenàries, resguardades del mar del Nord per dics imponents.

Els últims sismes que han afectat aquesta àrea septentrional d'Holanda han estat provocats per l'extracció de gas natural de les profunditats de la terra. El jaciment -el més gran de tota l'Europa Occidental- es va descobrir durant els anys 50 i l'extracció va començar als 60, però fins ara no se n'havien patit les conseqüències. I és que fa cosa de dos anys que els petits sismes s'han multiplicat: si bé fins al 2011 es registrava una mitjana anual de 20 petits sismes, durant les primeres sis setmanes d'aquest any ja se n'han registrat 18.

Chiel Seinen, un portaveu del consorci de gas conegut com a NAM, assegura que l'extracció ha creat almenys 1.800 falles en el subsòl de la regió. "Es considera que aquestes falles són un mecanisme per induir terratrèmols", explica.

El pànic que s'ha estès a Holanda arran dels últims sismes és similar a l'ansietat desfermada als Estats Units per la contaminació de l'aigua en aquest procés d'extracció, conegut com a fracking, ja que per extreure gas es fa passar aigua a alta pressió. De fet, en alguns estats nord-americans s'han hagut d'aturar les explotacions per por que els productes químics utilitzats en el procés contaminin les deus d'aigua.

Però això no és Haití. El pitjor sisme, l'agost passat, va tenir una magnitud de només 3,4 graus, suficient per causar estralls en una àrea molt poc acostumada als tremolors de la terra. Fins ara s'han presentat milers de reclamacions per danys en la propietat, i la companyia que extreu gas -un consorci de Shell i Exxon Mobil- ja ha destinat 100 milions d'euros a mesures per reforçar els edificis contra els moviments sísmics. Tot i això, el més preocupant és que els experts consultats pel govern prediuen que els tremolors s'agreujaran i arribaran a una magnitud d'entre 5 i 6 graus en l'escala de Richter.

Risc de tremolors més forts

El pitjor encara ha de venir? El Jannes Kadyk, un funcionari jubilat de 62 anys, assenyala amb preocupació les esquerdes al voltant de les portes i finestres de casa seva. "No sóc cap expert, per tant no puc dir ni que sí ni que no, però els veritables experts diuen que si no deixem d'extreure gas el país corre el risc de patir nous terratrèmols".

La Yvonne Doesburg, que dirigeix un petit restaurant i hotel que es diu De Oude Smidse, situat a prop de casa de Kadyk, recorda que el terratrèmol de l'agost va tenir l'epicentre a Loppersum. "La casa va tremolar molt, va ser aterridor", diu. Quan se li pregunta si creu que pot anar a més, respon: "La por hi és".

En canvi, el marit de Doesburg, el Jorg Zart, creu que la perforació ha de continuar. "Dóna molts llocs de treball i tradicionalment aquesta ha sigut una de les regions més pobres d'Holanda". La seva dona és d'un altre parer: "Fan els diners aquí, però se'ls gasten en una altra banda".

La majoria de la gent se suma a l'opinió de Doesburg. L'organització local Moviment pel Sòl de Groningen -Loppersum, amb 10.000 habitants, està situada en aquesta província- ha vist com han augmentat els seus afiliats de 200 a 800 en els últims dos anys. En una enquesta feta a 686 residents i publicada aquest mes, almenys dos terços asseguraven que volien que es reduís la quantitat de gas que s'extreu, i el 16% volien que s'acabés del tot amb el fracking . "Creiem que ars la seguretat no és la màxima prioritat", denuncia la Daniella Blanken, membre de l'organització.

El govern de l'Haia insisteix que sí que ho és. La província de Groningen, situada al nord-est del país, és especialment vulnerable perquè està situada sota el nivell del mar i protegida del mar del Nord per un sistema de dics enormes. Si els terratrèmols amenacessin els dics o el complex sistema de canals i rescloses que protegeixen el territori, la pèrdua de vides podria ser catastròfica.

L'alcalde de Loppersum durant l'última dècada, Albert Rodenboog, de 60 anys, compara el govern holandès amb un acròbata fent l'espagat: tot i que l'Haia està pendent de la seguretat -explica-, també està lligada a les seves obligacions contractuals i a importants consideracions financeres. La regió subministra gas natural a Alemanya, Bèlgica i França, i els beneficis del govern holandès per la venda de gas són de més de 12.000 milions d'euros anuals, segons Rodenbook, uns diners que l'executiu necessita en un moment de vaques flaques com l'actual.

Al gener el ministre d'Afers Econòmics, Henk Kamp, va exposar les opcions que hi havia al Parlament en un informe de quatre pàgines. Els estudis fets per Shell i Exxon Mobil, així com per agències governamentals, posaven de manifest que les previsions anteriors de la magnitud dels possibles terratrèmols eren errònies. "Els tremolors superiors als 3,9 graus de magnitud són possibles", va escriure en l'informe. A més, l'agència de mineria advertia que era necessari "reduir l'extracció de gas al jaciment de Groningen". Però el ministre va evitar posicionar-se i va ajornar prendre una decisió final fins al final d'aquest any.

"Sentim que ens han agafat com a ostatges -diu amb tristesa Jong mentre pren el te sota un sostre elegant d' art nouveau ple d'esquerdes que amenaça de caure si hi ha un nou terratrèmol-. Ostatges a la nostra pròpia casa".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF