"Si ens fessin tornar a Síria, la vida dels meus fills estaria en perill"

BarcelonaQuan l’Alaa, mestra d’anglès, va haver de marxar de casa seva a Síria el 2015, va pensar que Dinamarca seria un bon lloc per criar els seus fills, dos nens de 10 i 6 anys i una nena d’un any. El seu home es va jugar la vida en una pastera al Mediterrani central, i quan va aconseguir establir-se, la resta de la família el va seguir –ara en avió– fins a Copenhaguen. La dona tenia clar que havia arribat a la seva nova llar: va escolaritzar les criatures i ella va aprendre danès i va repetir els estudis de magisteri. Quatre anys després el govern els ha dit que ja no són benvinguts: no els renovaran el permís de residència i si no accedeixen a tornar voluntàriament a Síria els enviaran a un centre de deportació.

El govern socialdemòcrata de Dinamarca ha determinat, contra el criteri dels organismes internacionals i de la resta de socis de la UE, que Damasc, la capital de Síria, és un lloc segur perquè els refugiats hi puguin tornar i ha començat a revocar els permisos de residència dels refugiats d’aquesta zona. Dinamarca va aprovar el 2015, en el pic de l'arribada de refugiats sirians a Europa, una llei que els garantia una protecció internacional, i que establia que el govern podria revaluar la situació i suspendre els permisos d’estada. Sorprenentment, un informe de finals del 2018 de l'Oficina Danesa d'Immigració establia que la situació a Damasc i la seva perifèria havia millorat prou perquè la gent hi pogués tornar. El govern és teòricament d’esquerres, però ha adaptat el discurs antiimmigració de l’extrema dreta i està aplicant aquest criteri: unes 300 persones han rebut, com l’Alaa, la terrible notícia i segons els càlculs oficials 400 més perdran els permisos aquest 2021. Dinamarca acull 32.000 refugiats de Síria.

“Quan vam arribar sabíem que havíem de fer un esforç per integrar-nos. Vaig fer tot el que estava a les meves mans: estudiava el danès de dia i de nit, i vaig repetir els estudis de magisteri per poder fer de mestra aquí, amb les especialitats d'història i ciències socials perquè volia entendre bé la gent d'aquest país”, relata la mestra, de 37 anys. L'e-mail en què les autoritats daneses li comunicaven que el seu permís de residència quedava revocat va ser un cop: "Vaig pensar que estaven jugant amb el futur dels meus fills". No sabia com explicar-ho al gran, que ja té 16 anys. "Té una mitjana de 9,5 i vol ser metge, però ara no sabem si podrà fer la selectivitat", lamenta la mare. Per a ella tornar ara no és una opció: "Els meus fills han après a viure en llibertat i a dir el que pensen. Si els portés a Síria, la seva vida estaria en perill".

Damasc, un lloc segur?

Després de deu anys de guerra, la meitat de la població de Síria ha estat desplaçada per la força i la majoria de les seves ciutats estan arrasades, i 13 dels 17 milions de persones que sobreviuen dins del país necessiten ajuda humanitària. El règim d'Al-Assad s'ha imposat i només queden algunes bosses de resistència. I malgrat que el gruix dels combats s'ha aturat, cap altre govern del món ho considera un lloc segur perquè hi tornin els refugiats. "Diuen que Damasc i la seva perifèria són segurs, però si allà s'ha rebaixat el nivell de violència és perquè està sota control d'un dels règims més repressius del món", apunta Villads Zahle, del Consell Europeu dels Refugiats i Exiliats. "El que està fent el govern danès es intentar mostrar mà dura en immigració, a costa d'esguerrar les vides de milers de dones, homes i criatures", denuncia. Els socialdemòcrates acumulen polèmiques en la carpeta migratòria: la negativa a repatriar criatures daneses fills de presumptes jihadistes que estan als centres de detenció kurds del nord de Síria, o la seva política de "zero" refugiats.

Dinamarca no pot emmanillar i enviar en vols de deportació els refugiats damasquins per entregar-los al règim d'Al-Assad, simplement perquè no manté cap relació oficial amb Damasc. L'alternativa que dona als sirians és acceptar un retorn voluntari o bé ser traslladats a centres de deportació en zones remotes on les seves vides quedarien en suspens: tot i que són centres oberts, estan lluny de tot i no podrien estudiar, ni treballar. En aquests centres, segons Charlotte Slente, del Consell Danès de Refugiats, "els sirians s'hi podrien quedar de manera indefinida, en una mena de llimbs per empènyer-los a tornar voluntàriament a Síria".

Famílies separades

Els més afectats per la nova política de les autoritats daneses són dones, criatures i avis, perquè van arribar al país reagrupades pels pares o marits, que havien obtingut un estatut de refugiat polític, emparat en molts casos en el fet que a Síria haurien estat obligats a enrolar-se a l'exèrcit d'Al-Assad. Però les seves famílies no van obtenir el mateix reconeixement sinó una protecció subsidiària. "Estan separant les famílies i la pitjor part és per als més febles", explica Haya Termanini des d'Aarhus, la segona ciutat del país. Ella està sola a Dinamarca, on ha pogut acabar els estudis d'arquitectura i ja té feina en un despatx. En el seu cas no està directament amenaçada perquè, com que pertany a una família coneguda d'activistes d'Alep, sí que té l'estatut polític. "Fins fa uns dies em trobava aquí com a casa, però ara ja no. Crec en el poble danès, però el que estan fent alguns polítics és terrorífic: encara hi ha una guerra a casa nostra i tenim un criminal de guerra a la presidència". Enfeinada preparant les manifestacions d'aquesta setmana, la jove arquitecta no amaga la seva frustració: "Els sirians ja hem patit molt i necessitem una pausa: només volem sentir-nos segurs en algun lloc d'una vegada".