La 'família'
¿El president d'Angola, José Eduardo dos Santos, ha començat la campanya per a la successió en la figura del seu fill de 35 anys, José Filomeno de Sousa dos Santos, conegut com a Zenu? És el que pensen alguns analistes després que el president el col·loqués fa unes setmanes com a director del principal fons d'inversions del país, un fons sobirà creat l'any passat amb un capital de 5.000 milions de dòlars i que el govern té previst alimentar cada any amb 3.500 milions més, sempre amb els diners provinents del benefici de l'explotació del petroli.
José Eduardo dos Santos és el segon president africà que fa més anys que governa ininterrompudament. Només el supera -en un any- el guineà Teodoro Obiang Nguema, que fa 34 anys que és al poder de l'antiga colònia espanyola. Curiosament, els dos presidents tenen trajectòries que aparentment no s'assemblen però que, finalment, han acabat convergint en un mateix estil de governar -"Tot el poder per a la família "-, a més d'haver-se construït, sobre l'apropiació de la riquesa del petroli, uns beneficis immensos que es reparteixen entre els cercles del poder i no arriben a les societats, en tots dos casos considerades entre les més pobres del continent.
Així, si Dos Santos va ser educat en el marxisme a Moscou i va participar en la guerra de la independència del país en contra de la dictadura portuguesa, Obiang és un militar educat a l'acadèmia de Saragossa que va arribar al poder amb un cop d'estat. Durant aquests anys al poder, els dos personatges, però, han seguit un camí paral·lel consistent a controlar completament l'estat i construir un simulacre de democràcia amb eleccions que guanyen per majoria absoluta, després d'haver adaptat la Constitució a la possibilitat d'eternitzar-se en el poder.
Per a aquesta nova doctrina ja no calen les ideologies. "La lògica de Dos Santos consisteix a controlar els diners per controlar el poder i la millor manera de fer-ho és col·locar la família i els amics allà on hi ha la riquesa", ha dit a l'agència AFP Pinto de Andrade, economista i polític opositor. El principi és privilegiar les relacions de benefici econòmic i maquillar i adaptar aquests interessos a les ideologies i a la personalitat política de l'estat.
Isabel dos Santos, la filla que el president va tenir amb la seva primera dona, ha estat considerada aquest any per la revista Forbes la dona més rica de l'Àfrica. Entre els seus actius és propietària del 25% del banc BIC i del 25% d'una de les dues úniques companyies de telefonia. "La família presidencial és present a totes les grans empreses del país: petroli, diamants, aviació...", diu Lindo Bernardo Tito, del partit opositor CASA.
El Cinquè de Cavalleria
Tampoc els mitjans de comunicació escapen al control de la família . Welwitschia, la filla del president, dirigeix la cadena pública TPA2; José Paulino, un dels seus germans, s'encarrega d'una productora audiovisual, i així successivament. Qui se'n recorda que Ronald Reagan li va enviar un dia a Dos Santos la cavalleria per derrocar-lo durant aquella Guerra Freda en què van lluitar els cubans i van morir 300.000 angolesos? Avui, els negocis i el poder són coses de la família i la corneta del Cinquè de Cavalleria ha estat substituïda per una encaixada de mà per sota de la taula.
