OBSERVATORI D’EUROPA

La família de Viktor Orbán

El Fidesz, la formació del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, seguirà formant part del Partit Popular Europeu. “En una família es pot discrepar, però sempre ens fem costat”, va dir ahir Orbán davant el ple del PPE reunit a Hèlsinki per triar el seu futur candidat a president de la Comissió Europea. Una vegada més, Orbán se surt amb la seva. Setmanes de debat sobre el futur del Fidesz, i la humiliació política de veure com l’Eurocambra votava a favor d’aplicar-li l’article 7 del Tractat per sancionar la seva deriva antidemocràtica, van quedar ahir silenciades. Com també hi van quedar les declaracions de fa quinze dies de l’actual cap de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, en què advertia que Orbán “ja no té un lloc” al PPE.

El primer ministre austríac, Sebastian Kurz -un altre dels representants de la línia més dura contra la migració a les files democristianes- va ser l’encarregat de contestar, indirectament, a Juncker. Kurz creu que provocar la formació d’un altre grup polític amb “partits de l’Europa de l’Est que no acaben de coincidir del tot en temes morals” seria un error. “És millor tenir-los a prop i evitar evolucions indesitjables”, es justificava l’austríac.

La realitat és que Orbán personifica avui una divisió interna que va més enllà del PPE. L’expert del Carnagie Europe, Tomás Valásek, ho ha demostrat amb números. Qui va votar a favor o en contra d’aplicar l’article 7 a Hongria en el ple del mes de setembre a Estrasburg? Només 1 de cada 4 eurodiputats de l’Europa occidental i del sud va votar en contra de la sanció. En canvi, les xifres voregen la majoria simple a favor de sancionar Orbán quan es tracta d’europarlamentaris de l’Europa central i de l’est. La majoria de búlgars, txecs, eslovacs i eslovens hi van votar en contra (i molts no formaven part del PPE). Els croats van quedar empatats, i els polonesos 23 a 22 a favor de l’article 7. La Unió Europea, com els populars, encara no sap com aturar aquesta divisió est-oest que és cada cop més profunda.

Weber, candidat

“Us respecto perquè sempre sabeu quan és el moment de debatre i quan és el moment de la unitat”, deia Orbán ahir als seus companys de família política mentre es felicitava perquè el seu favorit, el bavarès de la CSU Manfred Weber, sortia escollit com a cap de llista dels populars a les pròximes eleccions europees. S’ha imposat la continuïtat. Weber és l’actual president del grup popular a l’Eurocambra. Un polític desconegut fora de la bombolla de Brussel·les, representant d’una CSU en hores baixes i castigada electoralment a casa. Weber serà l’aspirant del PPE a enfrontar-se per la presidència de la Comissió amb el socialdemòcrata Frans Timmermans, que ja va rebre el suport dels seus.

Si les eleccions europees de maig han de ser crucials per definir el futur d’una Unió Europea governada avui, a tots els nivells (Parlament, Comissió i Consell) pel PPE, l’oferta dels populars és no tocar res i seguir confiant en el conservadorisme alemany i en Angela Merkel. “Ja sabeu que faig costat a Manfred Weber”, va dir la cancellera als seus companys de família política. I el PPE -amb tots els seus matisos- li fa costat a ella. Malgrat el seu lideratge debilitat davant una Europa post-Brexit que s’enfrontarà a una nova era.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF