L'extrema dreta sueca busca aliats
BarcelonaEl fracàs de Suècia en la gestió de la pandèmia ha deixat el país completament dividit. Trencat el consens i el símbol inicial de l'estratègia anticonfinament, el país s'ha polaritzat. L'Agència de Salut Pública de Suècia reconeixia fa poc que han hagut de posar protecció oficial a alguns dels seus membres més destacats. I els partits polítics comencen a fer càlculs del cost del covid-19 en les eleccions generals que s'han de celebrar el setembre de l'any que ve. Els Liberals, que en aquests moments donen suport al govern del socialdemòcrata, Stefan Löfven, han anunciat que no pensen reeditar l'acord i que prefereixen buscar coalicions a la dreta de l'arc parlamentari.
Amb els moviments de cadires que apunten les enquestes i la tensió política i social que es viu al carrer, l'extrema dreta sueca es prepara per ser la força decisiva del pròxim Parlament. L'últim sondeig d'intenció de vot, que ha fet la televisió pública, augura problemes per a les formacions més petites: els Verds, els Cristianodemòcrates i els Liberals, ara per ara, estan fregant el llindar de vots necessaris per entrar al Parlament. En canvi, els socialdemòcrates del primer ministre, Stefan Löfven, rebrien un 27% dels vots, el Partit Moderat un 24% i els Demòcrates de Suècia gairebé el 18%.
Seguint l'exemple de Vox, els seus companys de grup espanyols al Parlament Europeu, el líder de l'extrema dreta sueca, Jimmie Akesson, està convençut que el seu suport serà crucial per a un futur govern conservador i ja s'ha ofert a negociar el preu d'aquesta influència política que li apunten les enquestes. La política sueca està a punt d'entrar en un nou escenari que suposaria deixar enrere el fràgil cordó sanitari que ha mantingut l'extrema dreta fora de l'accés al poder.
L'ascens d'aquesta formació populista i antiimmigració erosiona des de fa temps l'excepcionalitat sueca. Amb Akesson, el partit ha evolucionat de ser un moviment marginal de caps rapats uniformats, als anys 80, a exercir de tercera força al Riksdag. Des que el 2005 va aconseguir el lideratge del partit, Akesson va fer un rentat de cara a la línia més dura del moviment desfent-se del seu passat neonazi i adoptant un discurs de llei i ordre, valors de família tradicional i protecció de les pensions amenaçades, segons ell, per la immigració. Però, sobretot, la transformació del partit és també conseqüència d'un canvi més global: de la crisi dels refugiats sirians del 2015 a l'onada d'aquesta “dècada de l'extrema dreta”, com l'anomena el politòleg Cas Mudde, que va fer créixer aquestes forces marginals fins a ocupar posicions centrals i de govern.
Abans de la pandèmia, els Demòcrates de Suècia es van fer forts amb el relat del fracàs de les elits polítiques en la gestió dels fluxos migratoris. Ara, és el fracàs en la protecció d'una població que ha vist augmentar exponencialment els casos de coronavirus. Però la irrupció de l'agenda i el discurs de l'extrema dreta no només va trencar l'escenari de blocs que s'havia mantingut estable durant dècades al voltant dels dos grans partits tradicionals, sinó que ara també tensa i divideix els consensos polítics dins de cadascun dels blocs amb la immigració convertida en una de les prioritats dels votants.
