Internacional 11/03/2016

Com els expliques Donald Trump als teus fills?

Pares i educadors dels Estats Units estan preocupats pels valors negatius que la campanya electoral d'enguany transmet als més petits

Sarah Lyall
6 min
Donald Trump al debat republicà a Miami.

The New York TimesJa va ser prou vergonyós quan el debat republicà televisiu la setmana passada va portar a preguntar-se si és apropiat que un candidat presidencial acusi un altre de mullar els pantalons. Però la gota que va vessar el got per Gary Goyette i Andrea Todd, que estaven veient el debat a casa seva a Sacramento amb el seu fill de 10 anys, va ser la sortida de to de Donald Trump quan va voler fer ostentació de la seva dotació sexual.

"No ens ho podíem creure", explica Todd, quan Trump va declarar que no hi tenia "cap problema" en aquesta part de la seva anatomia. Ella i el seu marit es van mirar, relata, i després van mirar al seu fill. En Gary va dir: "Tommy, has de sortir d'aquí". "I en Tommy es va aixecar i va sortir corrent de l'habitació", expliquen.

Moltes coses imprevisibles s'han succeït fins ara en una carrera presidencial republicana estrident. Però la campanya cap a les eleccions del novembre de 2016 -plenes de grolleria, cruesa, fanfarroneria i intimidació- també ha generat en els adults nord-americans amb un inesperat i desagradable dilema: Com carai expliquen Donald Trump als nens?

"Francament, resulta bastant vergonyós tenir un nen d'11 anys d'edat que és més educat i més cortès que algunes de les persones que són els possibles propers líders del nostre país", afirma Maury Peterson, que dirigeix Parenting Journey, una associació sense ànim de lucre d'ajuda a les famílies de Somerville, Massachusetts. "Aquesta forma d'insultar i burlar-se de la gent és precisament el contrari del que se li ensenya a casa i a l'escola", apunta.

Nenes miren com la mare vota a les primàries.

Kathy Maher, una mestra de sisè grau a Newton (Massachusetts) explica que els anys d'eleccions en general representen una excel·lent oportunitat perquè els estudiants observin les virtuts del procés democràtic americà. Però aquest any li preocupa la sessió habitual d'imitació d'un debat televisiu que fan sempre els alumnes de l'escola, en què algun dels nens haurà de fer el paper de Trump, un candidat que, si fos un estudiant, s'enviaria directament a l'oficina del director.

L'escola on treballa Maher, de fet, té un programa d'estímul als estudiants a denunciar si veuen algú sent maltractat o sent víctima de 'bullying', i per aquesta raó, explica, Maher s'ha vist obligada a abordar el tema de Trump.

"Sempre intento, quan parlem de política, per tenir una visió equilibrada i imparcial", explica. "Però aquest cop vaig sentir que havia de dir alguna cosa, perquè les coses Donald Trump diu són coses que no serien acceptades ala nostra escola. Ell intimida la gent, els insulta o etiqueta, es mofa de les persones per la seva raça, ètnia i pel seu aspecte".

Què passa amb els estudiants que tenen pares que són partidaris Trump? "Jo els dic, 'a les persones els pot agradar algunes de les coses que Donald Trump defensa, però hi ha millors formes de dir-les", apunta Maher. "Els vaig dir que a algunes persones els agrada perquè diu coses que sorprenen, com aquell oncle vell una mica boig que només diu el que li passa pel cap. Però com a educadora, no puc donar suport a això. No és graciós, és cruel".

Per a alguns nens, a més, el discurs de Trump els ha resultat extremadament pertorbadors i fins i tot perillós. A les xarxes socials, molts pares exposen els temors dels seus fills a ser deportats, els o els seus amics, o seran retinguts a una banda o altra d'un mur, si Trump esdevè president.

Debat republicà a la CNN.

Jon Michaud de Maplewood (Nova Jersey), blanc amb esposa dominicana, va descriure al seu Facebook una conversa que havia tingut amb un dels seus dos fills: "Així que si Donald Trump es converteix en president, el racisme tornarà", li deia el seu fill de 8 anys. "Això vol dir que a Marcus, a la mare i a mi ens separaran de tu, perquè tenim la pell més fosca que tu, oi?".

Parlant al programa "Morning Joe" de la cadena MSNBC, Cokie Roberts va fer aquesta pregunta al mateix candidat. "Hi ha hagut casos de nens blancs que assenyalen als seus companys de classe de pell més fosca i els diuen: 'Tu seràs deportat quan Donald Trump sigui president'", li va dir el presentador. "Hi ha hagut incidents amb nens blancs amb pancartes als partits de bàsquet en contra d'altres equips que tenien nens hispans, on els deien: 'Construirem un mur per mantenir-vos fora!'".

"Està orgullós d'això?", li va preguntar Joe Roberts a Trump. "És això una cosa que has fet al discurs polític i social nord-americà del què n'estàs orgullós?". Trump va respondre que no tenia cap coneixement d'aquests incidents. "Crec que la seva pregunta és una pregunta molt desagradable", va respondre, "i no estic orgullós d'això perquè ni tan sols n'he sentit a parlar d'això, val?"

Per molt que ho vulguin, pares i els educadors no poden mantenir als seus fills aïllats de les notícies amb les declaracions de Trump. "És omnipresent. Hi sortirà segur, així que és millor estar preparat", diu Carolyn Lee, una professora substituta en una escola bressol pública de Hawaii.

Amb els nens molt petits, ella recomana els pares que mantinguin la calma i s'abstinguin d'insultar Trump. "Diguem que la família està veien les notícies a la televisió i veuen aquest home llançant aigua d'una ampolla al terra per burlar-se de la gent" (ho va fer mofant-se de Marco Rubio perquè, deia, suava molt), diu Lee. "Doncs jo diria alguna cosa com: "Hem d'intentar tractar la gent com ens agradaria ser tractats, i ell està mostrant exactament el contrari d'això".

Donald Trumo es burla de Marco Rubio amb una ampolla d'aigua per dir que suava molt.

Richard Klin de Stone Ridge (Nova York) explica que va arribar a la conclusió que tenia poc sentit intentar protegir la seva filla d'11 anys de la campanya electoral. "Vaig tenir aquest impuls de tancar-la en una terra encantada on no hi hagués Donald Trump, però es pot", apunta.

Klin diu que té records traumàtics de veure les "explosions de ràbia" del seu pare contra la televisió cada vegada que hi veia el president Richard M. Nixon. "Jo no vull ser aquest home que crida a la televisió, així que estic intentant contenir-me", afegeix.

A Los Angeles, Andy Behrman, una mare soltera de dues nenes, de 8 i 10 anys, va dir que les seves filles acusaven contínuament Trump de "violar de la doble v", en referència al programa de "virtuts i valors" de la seva escola.

"No es queden ni entenen les referències a la qüestió genital", diu Behrman, sinó que es refereixen sobretot al fet que "Donald Trump, Marco Rubio i Ted Cruz parlen al mateix temps, que elles han après que no té sentit. No és educat i no permet que l'altre pugui expressar la seva pròpia opinió".

Els pares que donen suport a Trump no hi estan d'acord, és clar. Diuen que la seva autenticitat i la seva negativa a complaure els seus crítics són més importants que les paraules que fa servir. I es pregunten per què els nens dels Estats Units són tan sensibles que no poden exposar-se als punts de vista sòlids.

"Això no és ser groller amb la gent a l'atzar", diu Jeremy Diamond, executiu de màrqueting que viu a Manhattan i té un fill de 12 i una filla de 15. "Ell mostra passió i agressió, i que lluitar pel seu punt de vista". Diamond diu que "confia en la integritat i els valors" dels seus fills, que han quedat impressionats per la tàctica de Trump, que Diamond defineix com d'"agressió estratègica".

"El meu fill em va dir, 'Pare, ell només vol deixar clar que és més fort que els altres candidats i que no aconseguiran fer-lo fora", afegeix.

Ruth Ben-Ghiat, professor d'història i d'estudis italians a la Universitat de Nova York, que té una filla de 15 anys, i ha escrit sobre Trump per la CNN.com, creu que per als nens més grans els ajuda a col·locar Trump en el context d'una societat guiada per la fama i els mitjans socials.

"La meva filla em pregunta:" Per què estàs tan obsessionat amb Trump? I què si ha fet un retweet?", explica Ben-Ghiat. "Però podem dir als nostres fills que és un producte de la nostra cultura de marca, la cultura del 'selfie' i del 'reality show' de televisió, on els comportaments són així de brutals".

stats