Les execucions al món baixen al seu mínim en 10 anys: 690 morts el 2018

La reducció a l'Iran és la causa principal del descens, malgrat l'augment als EUA, el Japó i altres països

Des de l'any passat, portar 5 quilos d'opi o 30 grams d'heroïna a sobre ja no és motiu suficient per ser condemnat a mort a l'Iran. La reforma de la llei antidrogues aprovada pel Parlament iranià, que va entrar en vigor el 2018, va elevar a 50 quilograms d'opi, 2 quilos d'heroïna i 3 quilos de metamfetamina les quantitats que poden dur una persona al patíbul.

Només amb aquest canvi, el nombre d'execucions a l'Iran es va reduir a la meitat l'any passat: va passar de 507 del 2017 a 253 el 2018. Una reducció enorme que, juntament amb els grans descensos registrats també a l'Iraq, el Pakistan i Somàlia, han portat el nombre total d'execucions al món fins a la xifra més baixa des de feia, almenys, 10 anys, segons l'informe anual d'Amnistia Internacional.

L'any 2018 es van executar al món 690 persones, un 31% menys que les 993 execucions del 2017. Amb tot, el nombre de condemnes a mort dictades es va mantenir estable, en unes 2.500. A l'acabar el 2018 un total de 19.336 persones arreu del món eren al corredor de la mort esperant a ser executades.

Després del rècord d'execucions registrat el 2015 (1.634) a causa principalment de les condemnes per terrorisme, la xifra de persones ajusticiades amb la pena capital arreu del món ha anat minvant any rere any. Amb tot, el nombre de condemnes dictades no ha fluctuat tant: el 2016 va assolir el rècord de 3.117 condemnes, però tant el 2017 com el 2018 se n'han dictat unes 2.500.

Totes aquestes xifres, com sempre, no tenen en compte les execucions i condemnes efectuades a la Xina, el país que sempre encapçala el rànquing d'Amnistia Internacional sobre la pena de mort però del qual no es tenen dades perquè estan classificades com a secret d'estat. Amnistia calcula que Pequín executa cada any més d'un miler de persones. El segon país amb més execucions és sempre l'Iran (el 2018 van ser 253) i en tercer lloc l'Aràbia Saudita (149).

El 2018, a més, el Vietnam va fer públiques per primer cop les seves dades sobre la pena de mort i va admetre 85 execucions aquell any. Això la va col·locar al podi com el quart país amb més execucions, seguit de l'Iraq (52).

Pel que fa al nombre de condemnes a mort dictades, tot i la tendència estable a escala global, Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació pel repunt registrat en certs països: Egipte va dictar el 2018 un 75% més de condemnes a mort que el 2017, ja que va passar de 402 condemnats a 717, a causa sobretot de la tradició del país "d'imposar condemnes a mort col·lectives després de judicis manifestament injustos, sovint basats en 'confessions' extretes mitjançant tortura", diu Amnistia.

L'Aràbia Saudita és l'únic país del món on les execucions es duen a terme per decapitació i els Estats Units són els únics que fan servir l'electrocució, mentre que a la majoria d'estats on s'aplica la pena de mort es fa servir la forca (10 estats). La Xina fa servir la injecció letal, igual que Tailàndia, Vietnam i alguns estats dels EUA, però també executa amb arma de foc, un mètode que s'utilitza també a Corea del Nord, Bielorússia, Somàlia, Taiwan i el Iemen. Almenys el 2018 es va tenir constància també de dues lapidacions a l'Iran.

"El dràstic descens en les execucions demostra que fins i tot els països més insospitats estan començant a canviar les seves pràctiques i a adonar-se que la pena de mort no és la solució. És un senyal esperançador que indica que és només qüestió de temps que aquest càstig cruel quedi relegat a un racó de la història, on ha de ser", deia el secretari general d'Amnistia Internacional, Kumi Naidoo.

Però l'optimisme de Naidoo es pot veure enterbolit per una tendència contrària en altres zones del món. I és que, malgrat el descens global, en molts països les execucions van augmentar, com a Bielorússia, els Estats Units, el Japó, Singapur i el Sudan del Sud. A més, a Tailàndia es van reprendre les execucions l'any passat després de gairebé 10 anys.

Al Japó, Singapur i el Sudan del Sud es van registrar els nivells més alts d'execucions des de feia anys, segons Amnistia, però el 2018 també constata que la pressió internacional en aquest tema pot tenir efectes beneficiosos. La jove sudanesa Noura Hussein va veure anul·lada la seva condemna a mort, dictada el maig del 2018 per haver matat l'home amb qui va ser obligada a casar-se i que va intentar violar-la. La indignació internacional i la campanya liderada per Amnistia contra la seva sentència van aconseguir que el tribunal li commutés la pena per la de cinc anys de presó.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF