Evo Morales acusa l'oposició de preparar un "cop d'estat" per evitar la seva victòria

El recompte continua dos dies després de les eleccions i deixa el president a mig punt de la majoria

Dos dies després que esclatessin les protestes per la sospita de frau electoral, el president de Bolívia, Evo Morales, ha reaccionat a les acusacions de tupinada decretant l'estat d'emergència i assegurant que l'oposició política està perpetrant un "cop d'estat" per evitar la seva reelecció. El recompte oficial encara no ha acabat i el dirigent és a mig punt per aconseguir la majoria absoluta i el passaport directe a la reelecció. Amb gairebé el 97% de l'escrutini, Morales hauria obtingut el 46,49% de les paperetes, enfront de l'expresident Carlos Mesa, que en tindria el 37%. Morales ja es veu guanyador i ha assenyalat que les eleccions de diumenge són un "gran triomf" que permetran gairebé amb tota seguretat mantenir l''imparable' procés de canvi que es va iniciar al país andí quan ell va assolir el poder fa 13 anys. 

Morales ha fet una compareixença sense preguntes de la premsa a la capital boliviana en un dia en què entitats cíviques han convocat una vaga general en contra del presumpte frau a les urnes. Fins avui, el president s'havia mantingut "humilment i pacientment" callat, ha dit, però que amb la seva intervenció pública pretén evitar que la ciutadania es deixi arrossegar per "la dreta" en les protestes. "Vull dir-li al poble bolivià: estat d'emergència i mobilització pacífica constitucional per defensar la democràcia", ha afirmat.

L'estret marge amb què es pot imposar Morales per a una reelecció directa i l'enorme polarització del país ha fet que l'Organització d'Estats Americans (OEA) aposti com a solució a la crisi oberta que se celebri una segona volta electoral, prevista per al 15 de desembre. La llei boliviana estableix el triomf en primera volta amb majoria absoluta o quan, en cas que un dels candidats superi el 40% dels vots tingui una diferència de 10 punts respecte al seu rival. Morales és a 0,52% de complir aquest últim requisit.

La sospita de frau electoral encén els carrers de Bolívia

En aquest sentit, també ha atacat organismes internacionals com l'Organització d'Estats Americans (OEA) o la Unió Europea, que han instat el govern de La Paz a acabar amb el recompte per esvair les sospites de tupinada electoral. Sense anomenar-los directament, els ha advertit que "l'època de les colònies" en què "s'imposaven presidents" s'ha acabat, i ha demanat que es deixi a l'autoritat electoral fer la seva feina per fer l'escrutin de les paperetes.

Morales ha fet del seu contraatac una defensa tancada del procés electoral plenament democràtic i ha instat la ciutadania i les seves bases electorals a sortir als carrers per defensar la democràcia i, per tant, la seva victòria.

L'aturada general convocada ha tingut molta repercussió a Santa Cruz, la regió que fa anys va plantejar la independència de Bolívia i on Morales no té tant de predicament en contra del seu rival, Carlos Mesa, que s'ha deixat veure a la porta de l'hotel on s'allotja: "Ara mateix, a pocs metres d'aquí, s'està cometent un gran frau electoral per fer-nos creure que no hi haurà segona volta", ha proclamat l'opositor a la multitud. A Santa Cruz els manifestants van cremar dimarts la seu del Tribunal Suprem Electoral.

Segons el president, les protestes són alimentades per la dreta reaccionària i, al seu parer, formen part de l'estratègia del suposat cop d'estat de les elits del país. A La Paz, la capital del país, s'han viscut moments de tensió al centre amb 100.000 persones als carrers, segons els recomptes de l'agència Reuters, que ha recollit el testimoni de manifestants crítics amb la voluntat d'eternitzar-se al poder de Morales. "Han robat el meu vot", deia Steve Quintela, un advocat de 31 anys per a qui no hi ha dubte que el govern "està manipulant" els resultats. La policia ha fet servir gasos lacrimògens. 

Morales va arribar a la presidència boliviana el 2006 al guanyar per majoria absoluta i es va convertir en el primer dirigent indígena. Des d'aleshores, ha posat en alerta els organismes internacionals econòmics amb les seves decisions de privatitzar empreses però ha aconseguit un reconeixement per les seves polítiques, que han fet créixer l'economia i han retallat els alts índexs de pobresa, sobretot entre el col·lectiu indígena. Tot plegat el va fer ser un president molt popular, fins que el 2016 va tenir un fort revés en el referèndum en què va posar a votació popular l'eliminació de les restriccions de mandat amb què pretenia guanyar-se reeleccions. La derrota a les urnes, però, es va subsanar amb una sentència del Tribunal Constitucional i l'aval del Tribunal Suprem Electoral, el mateix organisme que s'encarrega del recompte de vots.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF