El polèmic debat sobre l’eutanàsia revifa a França

El dramàtic cas de Vincent Lambert, en estat vegetatiu des de fa 11 anys, obliga Macron a posicionar-se

La família Lambert està dividida en dos clans irreconciliables, que es podrien extrapolar a tota la societat francesa. Des del 2013, els pares i la dona de Vincent Lambert, un infermer psiquiàtric que fa 11 anys que viu en estat vegetatiu, estan immersos en una batalla judicial i familiar. Els pares, Pierre i Viviane, volen que el seu fill de 42 anys continuï en vida malgrat l’estat crònic en què es troba per culpa d’un accident de cotxe. En canvi, la seva dona, Rachel Lambert, sis germans del malalt terminal i el seu nebot estan d’acord que els metges deixin d’alimentar-lo i hidratar-lo artificialment. Un cop més el debat sobre la interrupció voluntària de la vida es torna a obrir a França i, de retruc, a Europa.

De fet, el doctor Vincent Sanchez, cap de la unitat de pacients amb lesions cerebrals de l’Hospital Universitari de Reims, on està ingressat Lambert, ahir al matí va ordenar aturar el tractament del pacient. Per evitar qualsevol patiment, els metges li van començar a administrar una “sedació profunda i contínua”, una decisió que havien acordat amb la dona del malalt, que també és la seva tutora legal, i que la llei autoritza. Això, però, només va durar unes hores. A última hora de la nit, la Cort d’Apel·lació francesa va ordenar que es tornés a alimentar i hidratar el pacient artificialment, tal com desitjaven els pares. Per tant, l’agonia judicial continua.

Lambert no va deixar cap document de voluntat anticipada, una declaració escrita que pot fet qualsevol adult per indicar als professionals de la salut les directrius que han de seguir en cas que un dia no tingui capacitat d’expressar la seva voluntat. En conseqüència són els metges els que, en teoria, han de prendre una decisió. Els pares, però, defensen que el seu fill és un discapacitat a qui volen matar i que deixar-lo sense hidratació i alimentació és una forma d’eutanàsia, que és il·legal a França, de la mateixa manera que el suïcidi assistit. “És un crim”, lamentava ahir la mare.

Davant el flagrant desacord al si de la família, els pares han recorregut diverses vegades a la justícia francesa. El tribunal administratiu de Châlons-en-Champagne, ciutat on vivia la parella abans que Lambert tingués l’accident que el va deixar tetraplègic, va aprovar aquesta decisió al gener. El Consell d’Estat, l’última instància de la jurisdicció administrativa francesa, també va dictaminar a finals d’abril que la decisió col·legial que va originar aquesta resolució mèdica s’ajusta a la llei Claeys-Leonetti. Segons aquesta legislació, que data del febrer del 2016, “els actes mèdics no han de continuar per una obstinació irracional” i es poden suspendre els tractaments quan “semblen inútils, desproporcionats o quan no tenen altre efecte que el manteniment artificial de la vida”.

Després de la sentència del Consell d’Estat, el Tribunal Europeu de Drets Humans també ha rebutjat el recurs que hi van presentar els pares de Lambert. Però la parella, pròxima al catolicisme tradicionalista, segons diversos mitjans francesos, no tira la tovallola. Ahir van tornar a presentar una petició d’urgència al Tribunal d’Estrasburg perquè obligui l’estat francès a aplicar immediatament les mesures provisionals que va proposar el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. A principis de maig aquest comitè va sol·licitar a França, per expressa petició dels pares, que suspengués la decisió d’aturar el tractament de Lambert a l’espera que l’òrgan tractés el seu expedient. I ahir a la nit, quan ningú ho esperava, la Cort d’Apel·lació francesa va ordenar que es fes el que l’ONU recomanava.

Resposta del president
Abans, els pares, juntament amb dos germans, havien trucat a totes les portes perquè es continués alimentant i hidratant Lambert de manera artificial. Fins i tot a la porta del Palau de l’Elisi. Davant aquest cas, que divideix l’opinió pública francesa i que continua generant debat entre els partidaris i detractors de deixar morir un malalt terminal, Emmanuel Macron va acabar posicionant-se públicament sobre el cas Lambert.

“Com a president de la República, no em pertoca suspendre una decisió que és competència de l’apreciació dels metges i que és conforme a les nostres lleis”, va escriure el cap d’estat francès a Facebook. “Totes les valoracions mèdiques han conclòs que el seu estat és de caràcter irreversible. La decisió d’aturar el tractament s’ha pres al final d’un diàleg permanent entre els metges i la dona [de Lambert], que és la seva tutora legal”, va argumentar Macron.

Aturar el tractament
És la cinquena vegada que els metges aturen el tractament de Lambert. Segons Le Monde, el primer cop va ser el 2013, però la decisió només va durar 31 dies. Els pares van recórrer a la justícia justificant que no se’ls havia informat degudament. Així és com van obtenir una sentència favorable que ordenava a l’equip mèdic a tornar a subministrar alimentació i hidratació artificial al seu fill. Segons el rotatiu, si Lambert va continuar en vida durant tants dies va ser perquè els metges van decidir donar-li 200 mil·lilitres d’hidratació al dia per deixar que s’apagués lentament.

Si bé els partidaris de legalitzar l’eutanàsia a França poden veure en el cas Lambert un bri d’esperança, la mesura no és a l’ordre del dia del govern. El president Macron no s’hi ha posicionat mai ni a favor ni en contra. De fet, durant la seva campanya electoral va assegurar que no es volia precipitar per legislar sobre aquest tema. En altres paraules, doncs, amb la llei actual ja en té prou.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF