La UE tanca files i només concedeix a May bones paraules

Els líders europeus exigeixen claredat als britànics i no fan cap concessió vinculant

Es pot endolcir amb política (retòrica, afecte i unes signatures a peu de pàgina), però un problema que és a Londres no es pot resoldre des de Brussel·les. Aquesta era la posició sobre la qual van pivotar ahir els caps d’estat europeus, dividits entre els més durs i els més condescendents amb Theresa May. Van escoltar-la durant una hora i després van debatre sense ella durant tres hores més. El resultat? Un compromís polític reforçat dels Vint-i-set però que no és vinculant legalment. És a dir, una mesura política, cosmètica, però no legal, com demanen els partidaris més radicals del Brexit. La Comissió exigeix als britànics que s'aclareixin abans de demanar i insisteix que s'acceleren les preparacions per al pitjor dels escenaris, per al no acord. 

La premier britànica va arribar a la capital belga conscient que, per rebre, primer s’ha de donar, i per això va entrar a la cimera assegurant de bon principi que no esperava res immediatament. I en va marxar seriosa, sense sopar ni fer declaracions, deixant els Vint-i-set deliberant durant l’àpat sobre quanta cosmètica estaven disposats a oferir fins a les conclusions de la trobada. 

A l’arribada May ho havia dit clar: volia “garanties polítiques i jurídiques” sobre el pla de contingència ( backstop) que ha d’evitar la frontera física amb Irlanda del Nord. Però en va marxar només amb declaracions polítiques i sense ni tan sols el compromís d’obtenir res més enllà. El primer punt: l’acord “no està obert a renegociació”. Després, bones paraules de compromís per garantir que el pla de contingència només serà un “últim recurs” i que es farà servir el mínim de temps possible. Però res més. "Tinc prou feina a entendre la meva pròpia psicologia com per entendre la dels conservadors briànics", confessava Juncker a la matinada després de la llarga reunió.

Segons fonts diplomàtiques, els caps d’estat van donar a May un temps limitat per exposar les seves peticions. Després van fer-li preguntes. May ja havia fet la feina de fons abans d’arribar a la cimera. Dos dies abans va emprendre una petita gira a la desesperada durant la qual es va trobar amb el primer ministre holandès, Mark Rutte; la seva homòloga alemanya, Angela Merkel, i també amb els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i del Consell Europeu, Donald Tusk. I amb aquest últim s’hi va reunir dues vegades; l’última, hores abans de la cimera. Aquesta feina darrere del taulell es va notar en el to dels líders d’Holanda i Alemanya. “Li tinc respecte, admiro la seva capacitat de resistència, és una gran líder”, deia el primer ministre holandès, Mark Rutte, a l’entrada. “Sempre estarà en el nostre esperit tenir unes molt bones relacions amb el Regne Unit”, deia per la seva banda Merkel.

Però tot i així el marge era el mínim. I ningú sortia de les línies vermelles marcades: no es tocarà l’acord de retirada ni hi haurà cap document jurídicament vinculant. “Podem tenir una discussió política en aquest context, però és cosa de May dir quina solució necessita per intentar aconseguir una majoria que aprovi l’acord”, va dir el president francès, Emmanuel Macron.

En l’abast de les concessions és on hi havia les principals discrepàncies. El canceller austríac, Sebastian Kurz, va obrir la porta a l’opció de retocar l’acord polític que fixa la relació futura, una opció que ja havia posat sobre la taula l’eurodiputat encarregat de les negociacions amb el Brexit, Guy Verhofstadt. Però la majoria de veus no acceptaven aquesta possibilitat. “S’ha de desmitificar el backstop ; és una mena d’assegurança en cas que no trobem cap altra solució, però hauríem de ser capaços de trobar-ne una altra”, deia el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, avançant ja fins i tot el que Theresa May volia sentir: que l’activació del pla de contingència per a la frontera irlandesa “hauria de ser temporal”.

Algunes veus apuntaven també la possibilitat que a aquest aclariment, ja introduït per Rasmussen, s’hi afegís una data “desitjada” com a topall màxim. D’altres, però, descartaven totalment aquesta opció i asseguraven que això suposaria canviar l’acord per la porta del darrere. I finalment no va ser així.

Però enmig de tot plegat es notava un to d’exigència en l’ambient. La premier havia d’oferir alguna cosa per poder comprovar fins a quin punt els val la pena als Vint-i-set fer algun d’aquests gestos per ajudar-la en la seva batalla a Westminster. Per exemple, deixar clar quan tornarà a portar el tractat al Parlament, per veure si realment s’arriben a complir els terminis establerts. Si May no aconsegueix garanties que l'acord tirarà endavant, la UE no farà cap altre gest. 

L’abisme del no acord

Fonts comunitàries ressaltaven ahir la necessitat d’accelerar les mesures en cas de no acord des de cada estat però també des de la Comissió Europea, un missatge que serveix per posar pressió a la Cambra dels Comuns en clau d’ultimàtum: o aprova aquest acord o no n’hi haurà cap altre. I per això May va respondre que el Regne Unit també ha estat fent els deures en aquest sentit. Juncker va anunciar ahir que el 19 de desembre la Comissió publicarà un nou paquet de mesures de contingència. 

L’altra alternativa és una pròrroga. Una opció de la qual la majoria de representants europeus prefereixen no parlar perquè suposa allargar l’agonia. En tot cas, els diplomàtics insisteixen que és cosa del Regne Unit demanar-ho i que, un cop sigui així, veuran com es pot resoldre. La data fixada per al Brexit és el 29 de març. Al maig hi ha eleccions europees. Si el Regne Unit encara fos membre de la UE, s’haurien de canviar els tractats perquè no hi participi. Però també podria haver-hi marge fins una mica més enllà, cap al juliol. Al final, la UE és experta en parir solucions diplomàtiques de tota mena, però és Westminster qui no sembla preparat per digerir-les. La presidenta de Lituània ho il·lustrava bé a Twitter, on amb una fotografia d’un arbre de Nadal de xocolata tuitejava: “#Brexit Desig de Nadal: decideix finalment el que realment vols i el Pare Noel ho complirà”. Però May no va ser prou clara en els seus desitjos, així que va sortir-ne sense regal de Nadal. 

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF