Els EUA eviten temporalment la suspensió de pagaments

WashingtonEl Congrés dels Estats Units s'està acostumant a viure al límit, a fer-ho tot a correcuita i a l'últim moment, quan està a punt de caure al precipici i fer un ridícul que engrandeixi encara més la fama d'incapacitat i ineficiència que té en l'opinió pública. Des de fa dies els EUA vivien amb l'ai al cor, davant l'esvoranc històric de caure en un impagament de deute sense precedents si no s'actuava immediatament. Aquest dijous s'ha resolt, ni que sigui temporalment, amb un acord de mínims al Senat entre demòcrates i republicans que permet augmentar l'endeutament del país durant dos mesos.

La divisió profunda entre els partits també provoca que sigui un costum clàssic que molts dels acords per evitar cataclismes siguin només pedaços, pilotades endavant per posposar les crisis i, per tant, el nerviosisme. El perill al qual s'enfrontava el país era massa catastròfic: si no s'actuava, hi hauria un terrabastall als mercats, els EUA perdien qualificació creditícia i la paraula recessió estaria en boca de tots.

El líder demòcrata i el republicà al Senat van donar llum verda a un acord que permet augmentar l'anomenat sostre de deute en 480.000 milions de dòlars fins als voltants del 3 de desembre. El límit d'endeutament dels EUA, avui dia, supera els 28,4 bilions de dòlars. El Tresor apuntava que la data límit per evitar el caos era el 18 d'octubre.

No és, ni de bon tros, l'acord que volien els demòcrates, que havien posat sobre la taula que es proposés una solució al deute a més llarg termini, fins al desembre de l'any vinent. Fins fa uns dies, els republicans no volien ni seure a la taula per negociar i donar els vots mínims necessaris per arribar a una solució, ni que fos temporal. De fet, n'hi ha que es negaran a votar a favor d'aquest alleujament temporal.

El pacte havia provocat que el president Joe Biden, enfurismat com mai, no es guardés res al pap i acusés els republicans de "jugar a la ruleta russa" amb l'economia nord-americana i s'associés amb banquers i empresaris per exigir als legisladors que fessin la feina i no pas el ridícul.

Al final, fruit de la pressió i la realitat que ningú volia carregar la culpa de la catàstrofe que s'albirava, tothom ha quedat satisfet amb una pròrroga de dos mesos, que permet als dos bàndols cantar victòria: els demòcrates per evitar el cataclisme, els republicans per fer creure que són ells els que han aconseguit el que volien. "Els demòcrates no tenien cap pla per evitar l'impagament del deute i hem fet un pas endavant", es felicitava el líder republicà a la cambra alta, Mitch McConnell, per exemple.

Vigència només fins al 3 de desembre

Els auguris que el serial està només en pausa són evidents, així com que tornarà d'aquí dos mesos amb encara més força i suspens. El 3 de desembre, data en què expira l'acord sobre el deute, és el mateix dia que s'acaben els pressupostos federals, també prorrogats fa poc. Tots els ingredients per a sessions intensíssimes al Congrés per arribar a acords que no només evitin caure a la suspensió de pagaments de deute, sinó tenir diners per pagar les despeses del govern federal i evitar un "tancament" que deixi inoperativa i paralitzada tota la maquinària del país.

Per si no n'hi hagués prou, aquests dos mesos de marge haurien de ser claus per als demòcrates si volen que l'agenda de Biden tiri endavant. La crisi evitada del deute ha coincidit en el punt més àlgid i crític de les negociacions fratricides dins del partit per impulsar les dues principals reformes de la Casa Blanca, el programa d'infraestructures i el de reforma social. Dos plans que estan totalment aturats per les desavinences entre les dues ànimes i la incapacitat de reconciliació entre uns progressistes que exigeixen una gran despesa social i el sector moderat, i específicament dos senadors, que diuen que la factura és massa alta.

L'agenda interior de Biden penja d'un fil, i els esforços per acostar posicions són intensos. Aparcar ni que sigui durant un breu període de temps l'espasa de l'impagament de deute els permetrà continuar buscant un punt intermedi que els permeti anar tots a l'una, especialment quan tenen majories pírriques –especialment al Senat– que, atesa la poca voluntat dels republicans per posar-hi de la seva part, fan que no es puguin permetre cap deserció.