02/05/2019

Un estalinisme sociològic

3 min

L’esperit de Ióssif Vissariònovitx Djugaixvili, conegut per Stalin, torna a planar sobre Rússia. Potser mai no se n’havia anat. Els percentatges de l’enquesta publicada pel Centre Levada -l’únic independent que hi ha a Rússia- són impressionats. A la pregunta “¿Quin paper creu que va jugar Stalin en la vida del nostre país?”, un 52% dels enquestats responen que va tenir un paper més aviat positiu mentre que per a un 18% va ser totalment positiu. En total, un 70% valoren prou bé la figura del dictador i només un 19% el consideren un personatge negatiu. Aquest 70% de suport a Stalin és, a més d’impressionant, espectacular si és té en compte que en la primera enquesta que va fer el Centre Levada sobre el líder soviètic, l’abril del 2003, les respostes positives ja sobrepassaven el 50%. Passats setze anys, els nivells d’admiració, respecte i simpatia s’han intensificat. Per a milions de russos Stalin és l’home que va garantir la justícia social i va salvar la integritat del país davant la urpada de Hitler. Un estalinisme emocional s’ha mantingut, doncs, latent en grans sectors de la societat tant abans com després de l’ensorrament de la Unió Soviètica. Hi ha un estalinisme sociològic perquè no hi va haver una desestalinització semblant a la desnazificació a Alemanya.

Quan s’endinsa en les maldats del règim estalinista, l’enquesta Levada dona dades per a la reflexió: un 46% creuen que el terror de Stalin és exculpable a la vista dels avenços socioeconòmics. En canvi, per a un 45% cap progrés social poc justificar la repressió. Les xifres reflecteixen que no pocs del 70% d’enquestats que veuen en Ióssif Stalin un governant positiu s’esgarrifen quan es recorden dels seus crims. Precisament, mentre el Levada elaborava l’enquesta, la memòria històrica russa vivia un daltabaix: a finals de març diverses sentències de diferents tribunals van emparar l’FSB, successor del KGB, perquè barrés l’accés als arxius de víctimes de l’NKVD, la policia de l’estalinisme. Es calcula que hi va haver un milió d’afusellats i uns sis milions de deportats i tancats en camps de concentració. La resolucions judicials culminen l’estratègia d’entrebancs als investigadors desplegada per Vladímir Putin, que, cal no oblidar-ho, es va formar al KGB i va ser-ne un dels caps. Ara, amb una enquesta de resultats enaltidors de la figura de Stalin, el Kremlin queda políticament i moralment cobert cada cop que una ordre judicial o administrativa del deep state rus impedeixi l’accés a llibres de registre.

Stalin-Putin: transversals

Curiosament, el 70% de russos que veuen positiu Stalin s’acosta al 76% que van donar suport a Putin en les eleccions de març del 2018. No hi ha casualitats. L’enquesta del Centre Levada dona força informació sobre el tipus de vot que hi ha darrere de les respostes i exposa que la majoria dels que afalaguen Stalin voten majoritàriament Putin -alguns al Partit Comunista rus i alguns als ultres de Vladímir Jirinovski-. El vot a Putin és tranversal, i abasta gent de totes les edats i sectors socials, més o menys com els que expressen suport a Stalin: dels més grans de 55 anys als més joves, la franja de 18 a 24 anys. I davant les dades i xifres que donen cos a l’estalinisme sociològic, no puc evitar -canviant de registre- la temptació de preguntar-me quins serien els resultats si el CIS es posés a preguntar sobre la figura de Franco. A la vista de com ha anat mutant la dreta espanyola, crec que els resultats serien d’allò més interessants.

stats