La nau espacial d'Israel xoca contra la Lluna quan intentava aterrar

Davant el fracàs de la primera missió lunar israeliana Netanyahu diu que cal "tornar-ho a intentar"

La nau espacial d'Israel Beresheet ha xocat contra la superfície de la Lluna quan intentava aterrar en aquest satèl·lit, cosa que ha fet fracassar la primera missió d'aquest tipus impulsada per Israel. Diversos errors tècnics de comunicació i de motor durant el descens de la nau sobre la Lluna han fet que s'estavellés durant l'aterratge, que ha durat 21 minuts.

L'expectació a la sala de control de l'agència aeroespacial israeliana ha acabat en decepció quan Beresheet, nom que en hebreu significa 'al principi', no ha pogut completar la missió que va començar fa set setmanes quan va sortir de la Terra. Després d'elevar-se en òrbites expansives durant aquest temps, va arribar a la zona gravitacional de la Lluna la setmana passada.

El mateix primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va seguir el descens des de la sala de control, però no es va mostrar derrotat pel fracàs: "Si al principi no tens èxit, has de tornar a intentar-ho", ha dit.

La maniobra final la va portar a acostar-se cap a la superfície Lluna, on es va situar a uns 15 quilòmetres d'alçada abans de precipitar-se abruptament a causa de diversos errors tècnics. "Sembla que una fallada en la unitat de càlculs inercials han causat una cadena d'esdeveniments a la nau que va desconnectar els motors i va causar la pèrdua de la missió", ha explicat Opher Doron, general director de la divisió espacial a Indústries Aeroespacials d'Israel.

Fins al moment només tres estats han estat capaços de fer aterrar naus espacials a la Lluna: els Estats Units, Rússia i la Xina. I només un d'ells, els EUA, ha pogut fer-hi aterrar naus tripulades per humans.

Els EUA i la Xina, la nova cursa espacial

Amb tot, la Beresheet ha aconseguit diverses fites, ja que ha sigut la primera nau que intenta aquesta missió sense estar patrocinada totalment per un estat, ja que el programa ha estat creat en col·laboració de l'agència estatal israeliana amb una organització privada sense ànim de lucre SpaceIL i finançada en més de 100.000 milions per donants privats. La irrupció de la inversió privada en la cursa espacial definirà el futur del sector.

"És de lluny la nau espacial més petita (fa un metre i mig d'alçària) i barata que mai ha arribat fins a la Lluna –ha explicat Doron–. Ha estat un viatge increïble, esperem tenir l'oportunitat per fer-ne mes". La nau va sortir el 21 de febrer de la plataforma de llançament de Cap Canyaveral, a Florida (EUA), en un coet SpaceX Falcon, de l' empresa privada SpaceX propietat d'Elon Musk.

El que potser no sabies de la cursa espacial

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF