Internacional 01/12/2020

“Si els teus fills estan amenaçats, no ets una activista, ets mare, els protegeixes”

Entrevista a Nina Gualinga, equatoriana activista de Dones Amazòniques

Nereida Carrillo
3 min
Nina Gualinga

BarcelonaDe mare indígena equatoriana i pare suec, Nina Gualinga viu amb els peus a Suècia i el cor a la selva. El covid-19 ha trasbalsat també les comunitats indígenes –no se'n preveien encara els efectes devastadors quan Gualinga va impartir a Barcelona una conferència a l'Institut d'Aquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) setmanes abans que l'OMS declarés la pandèmia mundial–. El coronavirus, però, ha suposat l'adeu als més grans de la selva, s'està perdent la seva saviesa ancestral, uns coneixements que la jove reivindica per a un futur més respectuós amb el medi.

Quins perills assolen la selva?

El gran perill és el consumisme del món sencer: l'explotació petroliera i minera, el menjar, la ramaderia, la desforestació per les carreteres… Hi ha tantes amenaces! I per als pobles indígenes no només són amenaces físiques als territoris, sinó també per sistemes d'educació colonialistes. Aquesta societat sempre ens diu que hi ha alguna cosa molt millor que els coneixements ancestrals. Aquesta societat busca el desenvolupament, però ¿què és realment desenvolupament? ¿És seguir destruint? ¿O canviar la forma de vida per alguna cosa més harmònica?

Formes part de Dones Amazòniques, que treballa en defensa de l'Amazones, els pobles indígenes i la igualtat de gènere. Què aporten les dones a la lluita?

A l'Amazones, com a la societat, moltes dones són les que cuiden els fills i guarden les llavors de les plantes. Les seves aportacions són molt importants. Experimenten una violència dirigida només a les dones, ja sigui violència intrafamiliar o per part de les indústries extractives, la violència del govern o la discriminació. Durant molt de temps les dones ens hem sentit impotents davant de tot el que passava. Però últimament estem dient prou, diem que les nostres veus seran escoltades, les nostres opinions valorades, les nostres decisions ara es respectaran. Hem agafat un lideratge molt fort. Hi ha molta motivació, convicció i força. Les admiro molt, perquè moltes d'elles s'enfronten a coses molt dures i, tanmateix, segueixen fermes. Això m'inspira.

Les Dones Amazòniques s'enfronten a violències, com ara violències sexuals i amenaces de mort.

Sí. Això passa a les zones petrolieres de tot el món, no només a l'Amazones. La violència sexual és una arma que s'utilitza per fer callar les dones, per immobilitzar la societat. I no ho pots denunciar enlloc. Ningú se'n fa responsable. Es difícil que s'ho prenguin seriosament i que s'obri una investigació. No hi ha seguiment. I no hi ha tampoc un sistema de seguretat perquè això no passi. Aquest és un tema difícil de destapar i de tractar.

Dius que el nostre món no podria subsistir sense la selva i els pobles indígenes.

Els boscos són el mur que està sostenint el món. Òbviament hem de cuidar aquest mur i els que l'estan sostenint, que som els pobles indígenes. Ho hem fet durant milers d'anys. Amb tot, les nostres veus i reclams han estat invisibilitzats. És completament contradictori, perquè globalment estem buscant solucions al canvi climàtic i no fem cas ni escoltem els científics ni els pobles indígenes que tenen coneixements de fa milers d'anys.

Quines són les receptes dels pobles indígenes contra l'escalfament global?

Necessitem un canvi de sistema, de la matriu energètica. Hem de deixar els combustibles fòssils sota terra. No és un repte fàcil, però si no ho fem, les conseqüències que viuran els nostres fills i els nostres nets seran horroroses. De vegades per canviar les coses s'ha de passar per moments difícils i avui és aquest moment. Els que tenen la responsabilitat de canviar tot això són els polítics, els governs, la gent que està en el poder. Com més poder tens, més gran és la teva responsabilitat. És molt injust que tota l'estona els governs i les empreses diguin que les persones han de fer els canvis.

Com és la teva lluita?

A diversos nivells: amb els moviments indígenes i en el territori, però també en aquest costat del món, parlar d'aquests temes m'apassiona. Tinc moments en què dubto si podré canviar alguna cosa amb això que estic fent o si estic perdent el temps. Però ara soc mare. No em puc permetre el luxe de seure i no fer res. De vegades m'han definit com a activista o ecofeminista, però són etiquetes alienes a mi. La meva lluita és molt personal. Ho faig perquè m'afecta molt a mi, a la meva família, als llocs que estimo i que considero casa meva i al meu fill. Dic que soc defensora perquè defenso casa meva, la meva família. Si els teus fills estan amenaçats, no ets una activista, ets mare, els protegeixes.

stats