L'acumulació de CO2 a l'atmosfera bat rècords

L'ONU alerta dels "greus impactes" que patiran les futures generacions si no s'aturen les emissions

"No hi ha cap signe d'alentiment, i encara menys de descens, en la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera malgrat tots els compromisos de l'Acord de París", ha alertat aquest dilluns el secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), Petteri Taalas. L'informe anual d'aquest organisme de l'ONU torna a ser un crit d'alerta: el 2018 es va batre un nou rècord de gasos d'efecte hivernacle acumulats a l'atmosfera.

Cada any es bat un nou rècord, perquè les emissions no paren de créixer, i cada any els meteoròlegs de l'ONU alerten de les terribles conseqüències que tenen per al planeta, especialment des que l'any 2015 es va ultrapassar el límit de les 400 parts per milió (ppm) de CO 2 a l'atmosfera, la línia vermella marcada per la ciència per no pujar dels 2 ºC d'escalfament global aquest segle.

El 2018 el nivell de diòxid de carboni (CO 2) a l'atmosfera ja era de 407,8 ppm, una nova xifra històrica que superava el rècord de 405,5 ppm de l'any 2017. "Aquesta tendència significa que les generacions futures s'enfronten a greus impactes creixents del canvi climàtic, inclòs l'augment de temperatures, esdeveniments meteorològics extrems, falta d'aigua, augment del nivell del mar i disrupcions en els ecosistemes terrestres i marins", adverteix Taalas, que reclama als polítics que "augmentin el nivell d'ambició" en els seus compromisos polítics dins de l'Acord de París "pel futur del benestar de la humanitat".

Una crida que eleva la urgència de la COP25, la cimera de l'ONU sobre canvi climàtic que tindrà lloc a Madrid el mes que ve i que, entre altres coses, pretén precisament això, "augmentar l'ambició". En el llenguatge de l'ONU, això significa aconseguir que els governs es comprometin a retallades més dràstiques en les seves emissions de CO 2 i altres gasos d'efecte hivernacle.

I és que s'acosta la data límit del 2020, l'any en què tots els estats han de presentar nous compromisos de reducció d'emissions, més ambiciosos que els que van plantejar el 2015, i l'any en què, segons els científics, s'hauria d'arribar al pic màxim d'emissions de gasos d'efecte hivernacle perquè comencin a baixar i així poder mantenir l'escalfament per sota dels 1,5 ºC, objectiu també marcat a l'Acord de París.

L'Eurocambra debat declarar l'emergència climàtica

Però en la presentació del seu informe anual, l'OMM ha deixat clar aquest dilluns que "no s'arribarà al sostre d'emissions l'any 2030, i encara menys el 2020, si les polítiques actuals es mantenen".

Segons les dades de l'OMM, l'augment del CO 2 en l'atmosfera l'any 2018 va ser molt similar al registrat l'any anterior i a la mitjana d'increment anual de l'última dècada. La cosa canvia quan es tracta del metà (CH 4) o de l'òxid de nitrogen (N 2O), els altres dos gasos d'efecte hivernacle que provenen en gran mesura de l'activitat humana i que interactuen fortament amb la biosfera i els oceans.

Altres gasos d'efecte hivernacle

En el cas d'aquests dos altres gasos, els increments registrats el 2018 respecte al 2017 han sigut superiors als de l'any anterior i als de la mitjana anual de l'última dècada. Tot i que el CO 2 és el gas d'efecte hivernacle més abundant a l'atmosfera i el que més ha crescut a causa de la crema de combustibles fòssils, una molècula de metà (CH 4) és 25 cops més potent pel que fa a l'escalfament que una molècula de CO 2, i una molècula de N 2O és 300 cops més potent pel que fa a escalfament que una de CO 2

Amb tot, el CO 2 és encara el gas d'efecte hivernacle que més ha crescut des de l'era preindustrial i el que més contribueix a l'escalfament global, perquè és el més abundant i el que més temps roman a l'atmosfera. Segons les dades de l'ONU, des del 1750 els nivells de CO 2 a l'atmosfera han crescut un 147%, els de metà un 259% i els de N 2O un 123%.

Però el metà (n'hi havia 1,86 ppm a l'atmosfera el 2018), que en un 60% prové de fonts humanes, com la ramaderia, els cultius d'arròs, els abocadors, la crema de combustibles fòssils i la crema de biomassa, només contribueix en un 17% a l'escalfament global, i l'N 2O (0,331 ppm el 2018), que prové en un 40% de fonts humanes com la crema de biomassa, l'ús de fertilitzants i alguns processos industrials, només hi contribueix en un 6%.

"Val la pena recordar que l'última vegada que la Terra va experimentar una concentració comparable de CO 2 va ser fa entre 3 i 5 milions d'anys. En aquella època, les temperatures eren de 2 ºC a 3 ºC més càlides i el nivell del mar era de 10 a 20 metres més alt que ara", explicava Taalas.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF