Les eleccions al Japó són cosa d'homes vells

El Partit Liberal Demòcrata veu perillar la seva majoria

Mar Bermúdez i Jiménez
2 min
Fumio Kishida, aviat nou primer ministre del Japó.

BarcelonaLes eleccions legislatives d'aquest diumenge al Japó són estratègiques: la gestió del coronavirus, la recuperació econòmica, la igualtat de gènere, la despesa militar i la transició energètica han estat al centre de la campanya. El primer ministre, Fumio Kishida, del governant Partit Liberal Demòcrata (PLD), va anticipar les eleccions després d'haver assumit el càrrec per la dimissió del seu predecessor, Yoshihide Suga, en la pitjor onada de la pandèmia. L'estratègia era enganxar desprevinguda l'oposició i aprofitar els primers mesos de mandat per reforçar la seva posició.

Però, segons les enquestes, l'estratègia no donarà els resultats esperats. És molt probable que el PLD, que governa el país des de la postguerra, perdi la còmoda majoria, de 276 escons d'un total de 465. El motiu principal és la percepció ciutadana d'una mala gestió de la pandèmia. El primer ministre ja té el suport del partit de centredreta Komeito per garantir-se la revàlida. Kishida ha promès impulsar una política fiscal expansiva, mesures que promoguin la redistribució de la riquesa i reactivar les centrals nuclears, pràcticament aturades des de l'accident de Fukushima.

Oposició unida

Les eleccions d'aquest diumenge són les més imprevisibles d'ençà que el PLD va reforçar la seva posició al poder l'any 2012 amb la victòria de Shinzo Abe. Un 40% de la població encara està indecisa i es preveu una de les participacions més baixes de la història.

En una acció poc habitual, els partits de l'oposició han aconseguit cooperar en un gran nombre de districtes d'escó únic, de manera que tenen més possibilitats d'imposar-se al PLD. Amb tot, les enquestes semblen indicar que l'elecció del líder de l'oposició, Yukio Edano, no ha sigut encertada, com tampoc ho va ser la de Kishida pel partit al poder. Aquest últim també s'ha guanyat crítiques a l'atorgar la secretaria general del PLD a Akira Amani, ferm defensor de reactivar les plantes nuclears, una política a la qual s'oposa un 40% de la població.

Entre els llocs clau de la cursa electoral hi ha la tercera ciutat més gran del país, Osaka, el centre industrial de Nagoya i la capital, Tòquio, on l'escó de molts candidats del partit del govern perilla. S'espera que el Partit per a la Innovació del Japó passi d'11 a 36 escons i es converteixi en la tercera força al Parlament.

La participació, la dona i els joves

S'espera una participació lleugerament superior al 52,66% del 2014, el mínim històric des de la postguerra, però igualment molt baixa. En les últimes eleccions, l'any 2017, no va passar del 54%. L'activista Momoko Nojo ha impulsat una campanya per implicar els joves en política, que s'ha estès a través de les xarxes socials. Denuncia que la mitjana d'edat dels candidats és de 54 anys i que no connecten amb els problemes dels joves.

També recalca la falta de paritat de gènere en la política japonesa. Només el 10% dels parlamentaris de l'última cambra eren dones i el nombre de candidates del partit majoritari és encara més baix. El Japó ocupa el lloc 120è a l'informe global sobre la bretxa de gènere del Fòrum Econòmic Mundial a causa, principalment, de la presència limitada de dones en el lideratge polític. Nojo assegura que els "drets de les dones no es debaten ni tampoc es tracten temes d'igualtat de gènere, de suport a les famílies joves", que realment interessen a les noves generacions.

stats