Internacional 07/11/2020

Biden destrona Trump

El demòcrata serà el 46è president de la història dels EUA i deixa el republicà amb un sol mandat

Carlos Pérez Cruz
4 min
El candidat a la presidència demòcrata dels Estats Units i exvicepresident Joe Biden saluda en un míting de campanya a Lexington Technology Park a Pittsburgh, Pennsilvània, EUA, el 2 de novembre

WashingtonSi un dia li pregunten on era quan Joe Biden va guanyar les eleccions, Donald Trump respondrà que ell no va perdre i que, en tot cas, se'n va assabentar mentre jugava a golf al seu club de Virgínia. Resulta grotesc i tragicòmic que el president, que està denunciant un frau electoral colossal per justificar la seva derrota, hagi decidit que la seva primera sortida de la Casa Blanca des del dia de les eleccions fos per jugar a uns forats. De camí de Washington al club, el mandatari va tuitar: "He guanyat de molt les eleccions!"

I WON THIS ELECTION, BY A LOT!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) November 7, 2020

Cinquanta minuts més tard, els fets i el procés democràtic l'han desmentit de la manera més contundent: els principals mitjans de comunicació concedien a Joe Biden la victòria a Pennsilvània. 20 vots del col·legi electoral que van alliberar la tensió acumulada durant quatre dies interminables de recompte. Prou perquè el demòcrata s'asseguri ser el president electe dels Estats Units, el 20 de gener. Serà el més ancià a assumir el càrrec.

El silenci tens de l'espera s'ha trencat a Washington a mig matí, a quarts de set de la tarda a Catalunya. El so dels clàxons, crits d'eufòria des de les finestres pregonaven el principi de la fi d'un malson per a prop de 75 milions de votants i el desconcert i el drama per a uns altres 70 milions. Els primers han aconseguit que Joe Biden sigui el candidat presidencial més votat de la història dels Estats Units. Els segons, els que tenien l'esperança de tenir quatre anys més de Donald Trump, li donen al republicà el segon lloc en termes històrics. Trump, que ha governat amb l'obsessió d'esborrar el llegat legislatiu del seu predecessor, Barack Obama, acabarà el seu mandat amb més suport del que va tenir mai el primer afroamericà que va arribar a la presidència. Irònicament, només li serveix per haver estat derrotat per qui va ser el president d'Obama.

Kamala Harris es convertirà en la primera dona vicepresidenta. Serà també la primera negra i la primera asiaticoamericana (la seva mare va néixer a l'Índia) a ocupar el càrrec. Douglas Emhoff, el seu marit, serà el primer segon senyor.

Joe Biden, que s'adreçarà a la nació com a guanyador aquesta matinada, ha emès un comunicat en què diu que se sent "honorat" d'haver estat escollit el 46è president dels Estats Units. En un missatge conciliador, congruent amb el to d'una campanya en què ha insistit en la necessitat de "guarir l'ànima del país", Biden ha subratllat que "és l'hora de deixar enrere la ira i la retòrica dura i d'unir-nos com a nació". El demòcrata, que complirà 78 anys el 20 de novembre, ha assolit la presidència exactament 48 anys després de la seva victòria al Senat. Joe Biden culmina així mig segle de carrera política com l'home més poderós del món. És el tercer cop que ho intentava. Trump, per ara, no li reconeix l'honor.

Trump escridasat pels carrers de Washington, camí de la Casa Blanca

Joe Biden no ha escombrat Donald Trump com havien augurat les enquestes, tot i que en vot popular el supera per més de quatre milions de vots. No ha sigut tant per demèrit del demòcrata com per la solidesa i l'amplitud del suport al republicà, una realitat que va escapar al radar de les empreses demoscòpiques. Però el mapa electoral suposa un gran mèrit per al veterà polític: ha aconseguit recuperar Michigan, Wisconsin i Pennsilvània, el cinturó industrial que Trump es va endur el 2016 amb promeses de recuperar la grandesa industrial i que històricament havia votat demòcrata. A més, irromp en un sud conservador, a Arizona i Geòrgia, on es manté per davant. Si certifica Geòrgia serà el primer demòcrata que guanya aquí des de Bill Clinton. Aquest estat té una llarga història de supressió del vot que afecta especialment la minoria afroamericana.

L'èxit de Biden és també el de l'establishment del Partit Demòcrata, que es treu així l'espina de la inesperada derrota de Hillary Clinton de fa quatre anys. Però la presidència no hauria sigut possible sense el factor d'odi a Donald Trump i la cooperació de l'ala més progressista del partit, encapçalada pel senador Bernie Sanders, que ha fet tot el que ha pogut per fer pujar Joe Biden. Avui toca celebrar-ho, com han fet milers de persones als carrers de Washington, i també a Nova York, Philadelphia i altres grans ciutats. Però cal esperar que, amb la conclusió del procés electoral, l'esquerra demòcrata vulgui influència a la Casa Blanca.

El president electe haurà de fer equilibrismes per mantenir la unitat d'un partit extremadament heterogeni, amb moltes agendes simultànies i que, durant la campanya, ha buscat els vots republicans desencantats amb un discurs de moderació programàtica. L'abast legislatiu de Joe Biden dependrà, a més, en bona part, de com quedi el Senat. Els republicans tenen més a prop que els demòcrates el control de la cambra alta, on, per exemple, es votaran els principals càrrecs de la nova administració Biden.

stats