Coronavirus

Cursa a contrarellotge dels laboratoris per adaptar les vacunes a les noves variants

Els fabricants ja treballen en noves versions per neutralitzar les mutacions detectades al Brasil i a Sud-àfrica

4 min
Silvia Marfil, tècnica de laboratori, i en Benjamin Trinité, investigador post-doctoral de l'equip de Julià Blanco, estudien la resposta de les vacunes a les noves soques

BarcelonaCom tots el virus, el que causa el covid-19 muta. De manera natural i aleatòria, cada cop que es replica es produeixen petites alteracions genètiques que o bé no tenen cap importància (la majoria), o bé afebleixen el virus, o bé el poden fer més infecciós i letal. El mes passat se'n van detectar tres noves variants en tres llocs diferents del planeta (el Regne Unit, Sud-àfrica i el Brasil), que s'han estès ràpidament, malgrat les restriccions de moviment. Aquestes mutacions plantegen una pregunta urgent: les vacunes que s'havien dissenyat per combatre la versió original del virus, ¿funcionen igualment amb aquestes noves variants? I encara més inquietant: ¿el virus pot continuar evolucionant fins a desenvolupar una forma que s'escapi a les vacunes que ja s'estan administrant?

"La situació és preocupant, perquè estem veient que els anticossos que generen les vacunes disponibles poden bloquejar igualment la variant britànica, però funcionen pitjor davant la brasilera i la sud-africana", explica Julià Blanco, investigador de l'Institut Germans Trias i Pujol i de l'IrsiCaixa. "Això no vol dir que les vacunes no siguin eficaces, sinó que els costa més bloquejar el virus. És un problema de correlació de forces. Imaginem-nos que el virus pesa 100 grams: tothom el pot aixecar, però si pesa deu quilos hi haurà persones que no podran, i si en pesa 100, doncs gairebé ningú. Passa el mateix amb el sistema immunitari". Blanco creu que "el virus s'està fent més difícil de neutralitzar, però encara podem controlar-lo. El perill és que continuï canviant i alguna de les mutacions acabi sent resistent a la vacuna".

Tots els fabricants de vacunes han constatat aquesta setmana que els seus preparats, tot i que continuen sent efectius, ofereixen menys protecció contra les noves variants. Divendres va ser la nord-americana Johnson & Johnson, l'única que ha desenvolupat una vacuna d'una sola dosi: el seu preparat ha mostrat una eficàcia del 72% als Estats Units, que baixa fins al 57% en el cas de Sud-àfrica, on predomina la variant. Els estudis suggereixen el mateix en els preparats de Pfizer-BioNTech, Moderna i Novavax. La variant sud-africana ja s'ha detectat en 31 països, entre els quals Espanya, després que dijous es va diagnosticar el primer cas a Vigo.

"El virus no té una intencionalitat: muta de manera aleatòria i els canvis que li són favorables són els que s'imposen per selecció natural. Per això veiem que ha evolucionat en el mateix sentit en tres llocs diferents del món", apunta Blanco. La clau, per als experts, és reduir la transmissió perquè "com més es transmet més possibilitats té de mutar". El problema és que, amb almenys 100 milions de contagis arreu del món (aquests són els casos diagnosticats, la xifra real és probablement molt més alta) el virus té moltes oportunitats de canviar. "Li estem donant avantatge", conclou Blanco.

Adaptar les vacunes

Les vacunes que funcionen amb ARN missatger es poden adaptar a les noves variants, de les quals ja s'han identificat les mutacions genètiques, en qüestió de setmanes. El que no queda clar és quin tipus d'aprovació haurien de seguir les vacunes reformulades, que només tenen lleugueres modificacions. Dilluns Ugur Sahin, director de BioNTech, la farmacèutica alemanya que va desenvolupar la vacuna de Pfizer, va explicar que ja estan parlant amb els reguladors de quin tipus d'estudis clínics caldran per demostrar l'eficàcia de les noves versions en lloc d'haver de tornar a començar el procés de zero. També ha apuntat l'opció d'injectar una tercera dosi per reforçar la resposta immunitària. És el que ja passa cada any amb la vacuna de la grip, que es modifica d'acord amb les noves soques sense haver de passar pel costós procés d'aprovació que es requereix per posar al mercat un nou medicament.

Moderna també ha anunciat que està desenvolupant noves versions que bloquegin millor les noves variants: "Intentem avançar-nos a la corba per si cal, ens ho prenem com una pòlissa d'assegurança", ha dit Tal Zaks, cap mèdic de Moderna.

Tecnologies i variants

Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC, destaca que les vacunes basades en la tecnologia clàssica poden tenir més capacitat de resposta davant les noves variants: "Les que utilitzen el virus sencer inactivat, com les tres que s’estan donant a la Xina i la que s’ha començat a distribuir a l’Índia, és més possible que reconeguin totes les formes del virus, perquè generen una resposta que no depèn només de la proteïna que està mutada en aquestes tres variants". En aquest sentit, la catedràtica de biologia de la UPF, Cristina Pujades, destaca que el coronavirus és "molt vacunable" perquè té una estructura relativament senzilla i, com s'ha vist, és més fàcil de desenvolupar vacunes que el neutralitzin que d'altres virus més complexos. I destaca que "potser hem de pensar en un ventall de vacunes que es podrien utilitzar en diferents moments de la pandèmia i de la vida".

Altres especialistes alerten que no només cal tenir en compte els anticossos que generen les vacunes per neutralitzar el virus. "Les vacunes generen altres anticossos i també immunitat cel·lular, i el que compta per al bon funcionament del sistema immunitari és la suma de tot això", apunta Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CRESA i la Universitat Autònoma. Entre la preocupació i l'optimisme, els experts coincideixen en el missatge que com menys circuli el virus menys maldecaps causarà. "Com més circuli, més possibilitat tindrà de mutar. Si volem disminuir la probabilitat que sorgeixin noves variants que puguin ser resistents a les vacunes, hem d'aconseguir un nivell d'immunitat de grup. Hem d’evitar la circulació del virus i per això cal un nivell d’immunitat de grup important o haurem de continuar mesures de distanciament social, ús de mascaretes, etc. Quan parlem de d'immunitat de ramat, parlem del 70% o 80% de la població mundial, perquè si es continua com fins ara, només vacunant una part del món, hi haurà altres llocs, molt poblats, on el virus podrà continuar circulant". Així el missatge és unànime: cal vacunar sistemàticament, ràpid, en l'ordre correcte, a tot arreu i sense parar.

Les tres variants del virus
  • Britànica (B.1.1.7) La variant que es va detectar el desembre al Regne Unit té 23 mutacions, entre d’altres en la proteïna que el virus fa servir per adherir-se a la superfície de les cèl·lules humanes. Aquesta variant és un 70% més contagiosa i no queda clar si pot ser més letal. S’ha detectat en més de cinquanta països i pot convertir-se en la variant dominant de la pandèmia a escala global. No hi ha proves que tingui cap impacte sobre l’eficàcia de la vacuna.
  • Sud-africana (B.1.351) Identificada pocs dies després de la britànica, també és més transmissible, i la nostra resposta immune davant d'aquesta variant és més pobra. Ja s’ha detectat almenys en 31 països. Les primeres investigacions apunten que s’associa amb una quantitat més alta de virus al cos (càrrega viral). Algunes dades apunten que pot ser menys vulnerable als anticossos que generen les vacunes per neutralitzar el covid-19; és a dir, que perden eficàcia.
  • Brasilera (P1) Detectada a la ciutat brasilera de Manaus, capital de l’estat d’Amazones (i més tard al Japó, en un grup de viatgers que va contraure el coronavirus), aquesta tercera variant té les dues mutacions lligades a la transmissibilitat més gran i la immunitat inferior. Acumula fins a 17 variacions genètiques que també afecten la capacitat del virus de d’adherir-se a les cèl·lules. És la variant que podria ser més resistent a la vacuna.
stats