Els 'drones': l'arma més controvertida s'imposa al món
Els avions no tripulats de combat seran una de les armes més utilitzades a les guerres del segle XXI. Fins a cinquanta exèrcits es preparen per introduir-los. Els Estats Units volen desplegar-los ara a Mali.
BARCELONAEls Estats Units van aprendre a la Guerra del Vietnam que tenir l'exèrcit més poderós del món no serveix per aconseguir la victòria al front més important: l'intern. La lliçó d'una guerra que es va perdre als menjadors de les cases dels nord-americans és que la gent té un límit a l'hora de veure arribar cossos de joves soldats en sacs negres i imatges de nens cremats en una guerra llunyana. Una arma que permeti no haver de posar en perill la vida dels soldats propis i minimitzar els danys als civils és el somni de qualsevol govern occidental. I això és el que ofereixen, en teoria, els drones, avions no tripulats conduïts per control remot i armats amb míssils d'alta precisió. L'experiència, però, ha demostrat que els "danys col·laterals" són greus i la legalitat de les seves accions molt discutible.
Malgrat la controvèrsia que envolta el seu ús, cada dia més exèrcits treballen per introduir els drones al seu arsenal: si fins ara eren patrimoni exclusiu dels Estats Units, la Gran Bretanya i Israel (que n'és el principal exportador al món), ara cinquanta exèrcits els estan incorporant, segons Human Rights Watch. Sota l'administració Obama els atacs amb drones nord-americans s'han multiplicat per set respecte a l'era Bush. L'exèrcit alemany, que ja fa servir drones de vigilància, acaba d'anunciar que introduirà els aparells de combat, i fa dues setmanes es va fer amb èxit el primer vol de prova de l'Eurohauk a Europa, impulsat conjuntament amb la Gran Bretanya i França. Tot això explica que el grup nord-americà Northrop Grumman, un dels principals fabricants, hagi obtingut el 2012 un benefici net de 1.500 milions d'euros, tot i les primeres retallades del pressupost militar dels Estats Units.
Més guerres i més exèrcits
També s'està ampliant l'àmbit geogràfic on treballen aquests aparells de mort per control remot. Fins ara només hi havia notícies d'atacs amb drones a l'Afganistan, el Pakistan, el Iemen, Somàlia, Líbia i la franja de Gaza. Aquesta setmana el New York Times explicava que Washington es prepara per establir una base operativa d'aquests aparells al Níger, per donar suport a la intervenció francesa a Mali.
El setmanari alemany Der Spiegel recollia fa uns dies el testimoni de Brandon Bryant, un pilot de drones de l'exèrcit que operava des de l'estat de Nou Mèxic a qui han diagnosticat estrès posttraumàtic tot i que mai no ha estat al front: de fet el seu front estava en un contenidor hermètic amb pantalles d'ordinador des d'on es comanden els aparells que volen a l'Afganistan, a més de deu mil quilòmetres. Un dia, després d'haver premut el botó del joystick per disparar el míssil, va veure la figura d'un nen que apareixia a la seva pantalla. Hi ha 16 segons de decalatge entre l'ordre i l'impacte. El nen va desaparèixer després de l'explosió.
'Danys col·laterals' al Pakistan
Segons un estudi de la Columbia Law School publicat a l'octubre més d'un centenar dels 600 morts en atacs de drones al Pakistan -un país amb qui els Estats Units no està en guerra- eren civils. Se suposa que es tracta d'un armament de precisió però que no s'usa en combat obert, sinó en la persecució individual de presumptes terroristes que viuen entre civils. L'informe que acaba de publicar el Council on Foreign Relations recorda que les peticions d'informació de l'investigador especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials són sistemàticament rebutjades per la Casa Blanca i el Pentàgon.
Des d'un punt de vista legal mil morts poden ser menys problemàtics que deu: el dret internacional permet matar combatents en una batalla. Però l'ús de drones per matar presumptes terroristes pot constituir un crim de guerra en tant que execució extrajudicial sense garanties. I més en països europeus, que no preveuen la pena de mort.
Ús civil i privacitat
Les aplicacions civils dels drones són àmplies: des del control d'incendis forestals, fins al seguiment de la contaminació, la seguretat viària, la vigilància de les fronteres i de manifestacions. L'ús policial ha obert un debat sobre la privacitat. Fins que no es regulin, es mouen en un llimb legal. Els microdrones es poden comprar a la xarxa i els paparazzis ja els han incorporat (hi ha rumors que les fotos de la princesa britànica Kate Middleton en topless eren fetes amb un drone) . L'exèrcit dels EUA ja en té un prototipus de la mida d'un mosquit.
