Donald Trump va estar més malalt de covid-19 del que va admetre

WashingtonL'octubre passat, Donald Trump estava més malalt de covid-19 del que es va admetre públicament en aquell moment. Els seus nivells d’oxigen a la sang van ser extremadament baixos en un moment donat i presentava un problema pulmonar associat a la pneumònia causada pel coronavirus, segons han explicat quatre persones familiaritzades amb el seu estat.

El seu pronòstic era tan preocupant, abans de ser traslladat al centre mèdic militar Walter Reed, que els metges van creure que haurien de posar-li un respirador. Les mateixes fonts expliquen que Trump tenia infiltracions als pulmons, que es produeixen quan els pulmons estan inflamats i contenen substàncies com líquids o bacteris. La seva presència pot ser signe d’un cas agut de la malaltia. Es poden detectar fàcilment en una radiografia o en una exploració quan algunes parts dels pulmons apareixen opaques o blanques. Però el nivell d’oxigen a la sang de Trump era per si sol un motiu de gran preocupació, ja que va caure a 80. La malaltia es considera greu quan el nivell d’oxigen a la sang cau fins als 90.

Fins ara s’havia informat que Trump va tenir dificultat respiratòria i febre el 2 d’octubre, el dia que el van portar a l’hospital, i el tipus de tractament que va rebre ja indicava que el seu estat era greu. Però els nous detalls sobre el seu estat i sobre l’esforç a la Casa Blanca per aconseguir-li un accés especial a un medicament no aprovat per combatre el virus ajuden a concretar un dels episodis més nefastos de la seva presidència. També subratllen com va ser de limitada i de vegades enganyosa la informació divulgada en aquell moment.

L’expresident es va resistir a ser traslladat de la Casa Blanca a Walter Reed, però va cedir quan els seus ajudants li van dir que podia sortir pel seu propi peu o bé arriscar-se a esperar fins que el servei secret es veiés obligat a traslladar-lo si es posava més malalt.

Durant els tres dies que Trump va estar hospitalitzat a Walter Reed el seu equip mèdic va intentar minimitzar la gravetat de la situació. El metge de Trump, el doctor Sean P. Conley, va dir que el seu nivell d’oxigen mai no havia arribat "a 80”. Amb 74 anys i sobrepès, tenia risc de patir un covid greu i se li va prescriure un tractament agressiu. 

Encara hi ha preguntes sense resposta, com si Trump ja estava malalt de covid-19 quan va participar en el debat presidencial del 29 de setembre, només dos dies abans de fer públic que havia donat positiu.

Mentre era a la Casa Blanca, Trump va rebre un còctel d’anticossos desenvolupat per la firma de biotecnologia Regeneron Pharmaceuticals. Després de l’hospitalització va començar un règim per a un esteroide, la dexametasona, que sol ser recomanat només per a pacients greus de covid, sovint els que necessiten respiració assistida o oxigen suplementari. I va rebre durant cinc dies el fàrmac antiviral Remdesivir. Els experts mèdics ja van dir llavors que la medicació era un senyal clar de problemes significatius relacionats amb els seus pulmons.

Quan Mark Meadows, el cap de gabinet de la Casa Blanca, va intentar informar en un off the record als periodistes que la situació era més greu, Trump va esclatar amb ràbia, segons persones coneixedores. 

Trump encara lluitava contra la malaltia quan va tornar a la Casa Blanca i va sortir al balcó en una escena coreografiada: es va treure la mascareta i va saludar el seu helicòpter. En aquell moment alguns metges ja van observar que Trump feia servir els músculs del coll per respirar, un signe que els pulmons no estan rebent prou oxigen.

La nit del seu diagnòstic, l’1 d’octubre, el personal de la Casa Blanca va lluitar per aconseguir per a Trump el còctel d’anticossos Regeneron, no autoritzat en aquell moment per l’administració. Un advocat de l’equip legal de la Casa Blanca, Patrick F. Philbin, va trucar al doctor Stephen M. Hahn, comissari de l’agència federal responsable, per discutir de quina manera l’agència podia aprovar l’ús del medicament per a dos alts funcionaris de l’administració que no volia identificar. Més tard es va saber que eren Donald i Melania Trump.

Aconseguir el Regeneron

Hahn i altres treballadors de l’Agència Federal de Medicaments (FDA, en anglès), incloent-hi la doctora Patrizia Cavazzoni, la màxima reguladora federal de medicaments, van aprovar el medicament mitjançant un procés estàndard conegut com a aplicació per a investigacions d’emergència, que s’utilitza sovint per a pacients molt malalts que accepten prendre un medicament experimental. Regeneron va enviar un paquet de dosis que n’incloïa algunes d’extres, per si hi havia “problemes administratius”, com va dir un portaveu de la companyia. Les dosis extres mai no es van retornar, i segons explicaria Conley a uns companys, es van quedar en una nevera sanitària de la Casa Blanca.

Durant les setmanes posteriors a l’hospitalització, Trump estava convençut que el tractament de Regeneron li havia salvat la vida i repetia: “Soc la prova que funciona”. Això es va convertir aviat en un acudit recurrent entre els alts funcionaris de Salut, que es preguntaven qui li revelaria a Trump que, de fet, ell havia sigut un un experiment fallit en els assajos de Regeneron, ja que l’objectiu del medicament era evitar que els pacients siguin hospitalitzats després de rebre’l.