REGNE UNIT

Dimiteix l'assessor de Boris Johnson que diferencia entre la intel·ligència de blancs i negres

Andrew Sabisky, de 27 anys, havia arribat a Downing Street de la mà de Dominic Cummings

Nova dimissió a Downing Street. Si la setmana passada va ser el ministre d’Economia, Sajid Javid, qui va donar un cop de porta al premier, Boris Johnson, per no voler empassar-se un seguit de condicions per continuar al càrrec -pretenia que acomiadés tots els seus assessors per poder controlar més fàcilment la política del Tresor-, ara ha estat un dels flamants consellers àulics del cap de govern, Andrew Sabisky, qui ha pres la mateixa decisió. En aquest cas, per raons del tot diferents i sota la pressió tant de l’oposició com de destacats membres del Partit Conservador.

Sabisky, de 27 anys, era un dels suposats cervells "rarets i inadaptats", en el llenguatge que va fer servir el gran spin doctor de Boris Johnson, Dominic Cummings, per referir-se al personal que ha triat especialment per a l'oficina del premier, bandejant els habituals funcionaris de carrera de Whitehall.

La idea de Cummings –el director de la campanya de Johnson en el referèndum del Brexit i la persona al darrera d'eslògans de gran èxit, com "Recuperem el control" o "Enllestim el Brexit"– era i és portar al nucli dur del govern ideòlegs que per la presumpta capacitat de pensar diferent poguessin capgirar el país com un mitjó. Des de la sala de màquines del número 10 de Downing Street aportarien al nou govern una manera de fer política totalment desacomplexada, trencant així amb els vells models d'una administració envellida i molt burocratitzada, sempre d'acord amb les idees de Cummings.

"La selecció del bo i la subclasse permanent"

Alguns dels comentaris Sabisky a les xarxes socials, però, han resultat més aviat propis d'un racista i d'un partidari de l’eugenèsia, més que no pas d’un senzill "raret i inadaptat". Entre altres perles, Sabisky havia fet comentaris extremadament desafortunats sobre el nivell d'intel·ligència de les persones de raça negra, i també havia expressat opinions sobre els beneficis que suposaria encoratjar les persones que rebessin beneficis socials del govern a no tenir fills.

De fet, havia defensat l’eugenèsia per estimular els naixements de "nadons intel·ligents" i evitar que s’expandís una "subclasse permanent". "L’eugenèsia consisteix en la selecció del bo, com indica el terme. La intel·ligència és una cosa heretada i produeix millors resultats: millor salut física, millors ingressos i menys malalties mentals", va arribar a declarar en una entrevista a la revista Schools Week el 2016. "Una manera d'evitar els problemes que ocasionen els embarassos no desitjats, que creen una subclasse permanent, seria obligar a l’ús d’anticonceptius quan s’arriba a la pubertat", va afegir.

Sobre l'esmentada intel·ligència humana i les teòriques diferències entre la de blancs i la d'altres races, l'any 2014 havia publicat en un bloc el següent comentari. "Hi ha raons excel·lents per pensar que les diferències racials reals en la intel·ligència tenen un origen significatiu, fins i tot majoritàriament, genètic, tot i que el grau és, naturalment, un tema de molt seriós debat acadèmic. El debat s'intensificarà i estic segur que tindrem respostes més precises d’aquí a cinc anys més, tot i que és discutible que els polítics hi posin alguna atenció. Estaria bé que ho fessin des del punt de vista del control de la immigració (al Regne Unit, és a dir)."

I també, en el mateix bloc, es podia llegir: "Si el coeficient d'intel·ligència mitjà d'un americà negre és (millor una estimació basada en dades d’un segle) al voltant de 85, en comparació amb un coeficient d'intel·ligència d'un blanc americà de 100, aleshores si l’IQ es distribueix normalment (que es fa), veureu molt més gran el percentatge de negres que de blancs en el rang d’IQs 75 o inferior, moment en què ens trobem a prop del límit típic per a un retard mental lleu. Crec que els criminals amb coeficient intel·lectual menor de 70 no poden ser executats als EUA."

La pressió a les xarxes i les veus crítiques davant d’afirmacions com aquestes han acabat finalment amb un dels "rarets i inadaptats" de Cummings.

Dilluns al vespre ho ha anunciat, amb un to molt peculiar, des del seu compte de Twitter, que immediatament després ha tancat: "La histèria mediàtica sobre els meus comentaris antics publicats en línia és una bogeria. Però volia ajudar [el govern] i no ser una distracció. Per tant, he decidit renunciar a la condició de contractat. Espero que el Número 10 contracti més [persones amb] bons antecedents geopolítics i un previsible expedient, i que els mitjans de comunicació aprenguin a no utilitzar cites selectives."

Boris Johnson havia donat suport a l’assessor en el moment en què va començar a ser criticat a tort i a dret. Però, finalment, la pressió des de les pròpies files ha forçat l'adéu del jove i polèmic assessor. El Partit Conservador es pot començar a preguntar ben aviat qui realment mou els fils a Downing Street, si Boris Johnson o l'omnipotent Dominc Cummings. Al cap i a la fi, a Cummings se l'ha acusat d'estar al darrera de la petició al ja exministre del Tresor de prescindir dels seus assessors. 

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF