11/03/2021

Les dilacions del Brexit

2 min
El primer ministre britànic, Boris Johnson, a Downing  Street en un moment de la trobada virtual del G-7, ahir a Londres.

El Regne Unit ha tornat a endarrerir la introducció dels controls a les importacions de mercaderies procedents de la Unió Europea. El govern de Boris Johnson diu que les empreses britàniques necessiten més temps per adaptar-se a la nova realitat post-Brexit, i ahir anunciava una nova pròrroga de sis mesos. Alhora, advertia que la infraestructura necessària per reforçar els controls fronterers de la banda britànica podria no estar a punt fins al 2022. El Brexit etern, com l’anomena irònicament un periodista irlandès, es va conformant com un procés en construcció permanent, una realitat encara incerta malgrat la llarga negociació. L’anunci unilateral d’ahir va tornar a incrementar la pressió sobre la frontera nord-irlandesa. Cada nou període de gràcia de Londres es viu com un desafiament a Brussel·les i a Dublín.

Les maniobres dilatòries del Regne Unit amenacen amb deixar en paper mullat l’acord per establir una frontera comercial al mar d’Irlanda que controli que totes les mercaderies que passen de Gran Bretanya a Irlanda del Nord compleixen les normes duaneres de la UE. A canvi, Irlanda del Nord continua dins el mercat únic i s’evita una frontera dura amb el sud de l’illa. Fonts comunitàries temen ara que aquests endarreriments acabin convertint aquest protocol en inoperant o sense sentit fins a aconseguir forçar-ne la renegociació. Londres diu que només intenta aconseguir una mica de flexibilitat. Però, mentrestant, el descontentament a Irlanda del Nord ha anat pujant de to pel cost econòmic i burocràtic de la nova situació. Atrapats en una dissincronia que ha alterat des del subministrament a les prestatgeries dels supermercats fins al lliurament de paquets comprats a les grans plataformes de comerç digital.

Imprudència reincident

Un cop més, però, el govern de Boris Jonhson juga la carta d’intentar rescriure el que ja ha firmat. Va ser el negociador britànic, David Frost, qui, al setembre, va impulsar el projecte de llei que violava algunes clàusules de l’acord de retirada negociat amb la UE. Ahir, Frost assegurava que Irlanda del Nord és d’interès nacional per al Regne Unit. La mà dreta del primer ministre davant la UE s’aferra al discurs de la sobirania i del “control del propi destí” per justificar perquè, per segona vegada, Londres pot incomplir el dret internacional. Una imprudència reincident que menysté la fragilitat de l’escenari polític nord-irlandès, on la situació es va enrarint per moments, no només contra els britànics sinó també contra la UE.

L’expert del European Council on Foreign Relations, Nick Witney, escrivia aquesta setmana que els últims moviments del govern Johnson, des dels seus ports lliures fins a les violacions dels acords amb la UE, “revelen que la pirateria comença a casa”. Per a Brussel·les, el govern britànic continua optant per la confrontació. L’ambaixador de la UE al Regne Unit, João Vale de Almeida, lamentava davant la premsa aquesta política de consum intern destinada “a intentar sumar punts” i demanava tornar a reconstruir una confiança que totes dues parts s’han esforçat a malmetre des de l’1 de gener.

La desavinença post-Brexit pot ser tan difícil de gestionar com la caòtica negociació que ens ha portat fins aquí.

stats