El desglaç del permagel àrtic pot costar al món 62 bilions d'euros, diu un estudi

La capa de gel de Groenlàndia es desfà molt més ràpidament del que els científics es pensaven

Dos nous estudis científics afegeixen encara més urgència a la lluita contra el canvi climàtic. El primer, publicat a 'Nature Communications', quantifica per primer cop el cost econòmic d'alguns dels efectes del canvi climàtic, com és el desglaç del permagel de l'Àrtic, la part de sòl congelada que emmagatzema metà i CO2 i per tant emetrà encara més gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera quan es desfaci, de manera que accelerarà el canvi climàtic. Aquest desgel pot arribar a costar fins a 62 bilions d'euros (69,9 bilions de dòlars) a l'economia mundial.

L'Àrtic i l'Antàrtida: pols en desgel

El segon estudi, publicat també aquest dimarts al Registre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, analitza la pèrdua de gel a Groenlàndia, que s'ha multiplicat per sis des dels anys 80, un ritme molt més elevat del que els científics es pensaven, i ja ha elevat el nivell del mar un total de 13,7 mil·límetres.

A la pèrdua de les glaceres s'hi suma també el desglaç de les capes de la Terra que estan congelades i que es coneixen com a permagel, un desglaç que resulta encara més perillós perquè suposa alliberar a l'atmosfera el metà i el carboni retingut en aquest sòl, procés que fa que augmenti l'escalfament global. Alhora, la pèrdua de gel redueix també l'efecte albedo, és a dir, redueix la quantitat de llum del sol que rebota al gel i augmenta la calor acumulada a la superfície terrestre.

Tant la reducció de l'albedo com l'alliberament de gasos pel desglaç del permagel acceleren el canvi climàtic. De fet, el desglaç del permagel a la tundra polar és un dels anomenats punts de no retorn que els científics preveuen que poden desencadenar canvis climàtics impredictibles i fora de tot control.

Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic

Un estudi conjunt d'investigadors de les universitats de Lancaster, Cambridge, Colorado i Florida i de l'institut Alfred-Wegener d'Alemanya, publicat a 'Nature Communications', ha quantificat per primer cop econòmicament aquests dos efectes (el desglaç del permagel àrtic i la reducció de l'efecte albedo) en diversos escenaris.

Si els estats compleixen els compromisos climàtics que han presentat a l'ONU, i que tothom reconeix com a insuficients per acomplir l'Acord de París, aquests dos efectes elevarien un 5% el cost econòmic del canvi climàtic i les pèrdues serien de 62 bilions d'euros.

Però encara que els governs es posin les piles i aconsegueixin mantenir la temperatura del planeta per sota dels 2 ºC o d'1,5 ºC tal com fixa París (per a la qual cosa caldria començar el més aviat possible a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que de moment segueixen creixent), també hi haurà pèrdues econòmiques. En cas que s'aconseguís mantenir l'escalfament global per sota dels 2 ºC, les pèrdues econòmiques serien de 30 bilions d'euros, i per sota d'1,5 ºC (avui ja hem pujat 1 ºC) serien de 22 bilions d'euros, segons l'estudi.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF