Els paixtus es rebel·len contra les desaparicions forçades al Pakistan

BarcelonaLes desaparicions i assassinats extrajudicials de ciutadans de l'ètnia paixtu s’han convertit en una macabra tradició al Pakistan. Manzoor Ahmad Pashteen, líder del Pashtun Tahafuz Movement (PTM), ha publicat una carta al 'New York Times' denunciant la situació que pateix la seva ètnia: "Exigim que s’investiguin els assassinats de milers de paixtus per part de les forces de seguretat i els militars. Busquem que finalitzin les desaparicions forçades [...]. Exigim que les forces de seguretat pakistaneses actuïn com a protectores i frenin l'assetjament dels paixtus".

L'espurna que ha encès aquesta última protesta ha sigut la mort d'un dels seus líders regionals, Arman Loni, presumptament a mans de la policia, al districte de Loralai, al Balutxistan, la província més pobra del país. L'estat ho nega, però les amenaces de mort que va rebre l’activista i la negativa per part de l'estat de mostrar els resultats de l'autòpsia fan difícil creure la versió oficial, que diu que va morir d’un atac de cor.

El que demanen els paixtus "és justícia davant les detencions arbitràries, les desaparicions i les execucions sumàries". "[Volen] un canvi de política d’estat cap a aquest col·lectiu", diu Ana Ballesteros, experta associada del Cidob i autora del llibre 'Pakistan'.

El PTM és un moviment pacífic que lluita pels drets civils al Pakistan, sense fer distincions d’origen o ètnia. Des del dia de la mort de Loni, el grup ha organitzat diverses manifestacions arreu del país de condemna de l'assassinat i per exigir responsabilitats a l'estat. Les autoritats han respost amb més detencions.

Però el món no els mira o, almenys, té dificultats per veure’ls, ja que des d’Islamabad practiquen una política d’invisibilització. Els mitjans pakistanesos no parlen del PTM, i la seva lluita s’ha de seguir a través de Twitter o de mitjans de l’Índia. A més, cap periodista internacional pot entrar a la província del Balutxistan, on s’està concentrant la repressió els últims dies. L’estat pakistanès ho prohibeix explícitament al·legant raons de seguretat.

Amnistia Internacional ha emès un informe aquest febrer en què demana al govern del Pakistan que posi fi a la repressió del PTM i que alliberi els detinguts. "Aquests manifestants han de ser alliberats de manera immediata i incondicional. Són presos de consciència i no han fet res més que exercir el seu dret pacífic i legal de protestar contra les violacions de drets humans", va dir Rabia Mehmood, investigadora del sud de l’Àsia d’Amnistia Internacional.

Els paixtus són una de les ètnies majoritàries al Pakistan, amb quasi 30 milions de ciutadans entre els 207 milions de pakistanesos. La resta de població de l'ètnia viu a l'Afganistan.

Abandonats pel govern

El discurs del govern d'Islamabad és contradictori. Per una banda es mostra obert a atendre les demandes del PTM, però després els reprimeix. Imran Khan, l’actual líder del país, es va dirigir al PTM en un míting a Islamabad el 2018, abans de ser primer ministre, i va prometre abordar el problema de les desaparicions forçades.

Khan és el primer president democràtic del país que no pertany al Partit del Poble dels Bhutto ni a la Lliga Musulmana de Sharif. És el candidat de la renovació, el trencament amb el bipartidisme. Però la realitat és que ha ofert als paixtus el mateix que els anteriors governants. Segons Ana Ballesteros, el primer ministre pakistanès "té una visió estereotipada dels paixtus", per la qual cosa no és el candidat més adequat per resoldre els seus problemes.

L’exèrcit, el poder a l’ombra

El Pakistan oficialment és una democràcia, però està molt lluny de ser-ho realment. Ballesteros creu que els únics que poden actuar amb llibertat al Pakistan són "el govern i l’ISI (el poderós servei d'intel·ligència pakistanès)". Al seu llibre afirma que, tot i que el país va heretar el sistema democràtic britànic, en què l'exèrcit no intervé en política, amb el pas del temps "s’ha convertit en el principal actor de la vida política i econòmica [...] han modificat prou la Constitució per garantir el seu poder, la impunitat dels seus actes i unes institucions dèbils".

L’experta en el Pakistan explica que l’exèrcit i l’ISI controlen la seguretat del país "i no responen davant de ningú". Diu que les forces armades i els serveis d’intel·ligència són els principals valedors de grups insurgents que el país utilitza per debilitar l’Índia. Els activistes del PTM, compromesos amb el pacifisme, han denunciat més d’una vegada les estranyes relacions que tenen els estaments militars del país amb els grups terroristes, i han obtingut com resposta més persecució i més repressió.

L’executiva de Khan, tot i haver donat suport al PTM en campanya electoral, està lligada de peus i mans, ja que es va recolzar en els poders fàctics del país, com el militar, per arribar al poder. A més, Khan és pròxim als talibans, que són enemics ideològics naturals del PTM. Abans d’arribar a dirigir el país, Khan va governar la província de Khyber Pakhtunkhwa. Ballesteros explica que durant aquell mandat va donar més de 500 milions de rupies al seminari Darul Uloom Haggania (conegut com "la universitat de la jihad"). El centre religiós va ser fundat pel pare dels talibans i ha format molts líders del moviment terrorista.

Una ètnia estereotipada

El PTM sempre ha volgut distanciar-se dels talibans, que també són paixtus majoritàriament. Els diferents governs del Pakistan han acusat hipòcritament al grup d’activistes d’estar relacionats amb el moviment talibà. Però els activistes del PTM, a favor dels drets civils i humans, "es rebel·len contra aquest estereotip", diu Ballesteros. "Perquè el poble paixtu també té una tradició pacífica que ha sigut ignorada", diu.

Ana Ballesteros creu que "és fonamental donar repercussió al moviment". "S’hi estan jugant molt i, per variar, són manifestacions civils, pacífiques i que demanen llibertats i drets civils. Si es manté el focus sobre seu, es podrà evitar que es produeixin les barbaritats a què l’establishment està acostumat".