El desafiament polonès eclipsa la crisi energètica en la cimera europea

Espanya busca suport en la resta de governs per reformar el mercat elèctric, però falta consens

3 min
El prime Ministre de Polonia Mateusz Morawiecki

Brussel·lesFins a l’última hora d’aquest dimecres, diplomàtics i assessors del president del Consell Europeu, Charles Michel, van estar discutint si incloure o no Polònia i el seu desafiament a l’estructura jurídica de la Unió Europea en l’agenda de la cimera que se celebra aquest dijous i aquest divendres a Brussel·les. Entre els governs que preferien evitar-ho hi ha l’espanyol, perquè havia aconseguit col·locar de manera prioritària la crisi energètica després de setmanes de crides i iniciatives a Brussel·les per buscar solucions conjuntes a l’escalada imparable de preus. Finalment, però, hi ha governs molt més interessats en enfrontar el repte que implica la sentència polonesa que no pas en obrir el meló de la reforma energètica, que ha acabat perdent protagonisme. 

Fonts governamentals espanyoles confessaven dimecres que la Moncloa era contrària a abordar el debat perquè no monopolitzés la cimera, però els esdeveniments han caigut pel seu propi pes. La sentència del Constitucional polonès ataca l’esquelet jurídic de la Unió i el to desafiant del primer ministre Mateusz Morawiecki en el cara a cara que va mantenir dimarts a Estrasburg amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no hi ajuda. El mandatari ultraconservador va carregar contra el “centralisme” i els dobles estàndards de les institucions i va apuntar de manera indirecta als Països Baixos, acusant-los de paradís fiscal. El govern de Mark Rutte ha sigut precisament un dels que ha insistit més en debatre’n. 

A la pràctica no s’esperen decisions, però el debat polític pot ser encès si recordem el precedent de la cimera en què el mateix Rutte va acabar convidant Hongria a marxar de la UE per les lleis homòfobes impulsades per Viktor Orbán. La qüestió és que governs com el neerlandès volen enviar un missatge més contundent del que Brussel·les ha mantingut fins ara. La Comissió està analitzant la sentència i està a punt per activar el mecanisme que permet congelar fons europeus davant de vulneracions de l’estat de dret, però van ser els mateixos governs europeus els que van acordar no activar-lo fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgués un recurs presentat per Hongria i Polònia, que consideren l’instrument il·legal. 

Els socis europeus són conscients d’aquest acord, però alguns creuen que Brussel·les hauria de marcar territori i dir clarament a Polònia totes les mesures que s’emprendran una vegada s’hagi resolt el cas al tribunal de Luxemburg. Altres governs, com l’alemany o l’espanyol, tanquen files amb la Comissió, prefereixen esperar la sentència i creuen que el Consell no hi ha de tenir cap paper. 

La crisi energètica

On tampoc hi ha gens de consens però també s’espera un debat com a mínim viu és sobre el paper que ha de tenir Europa davant l’escalada de preus de l’electricitat al mercat majorista comú. El bloc que lidera Espanya té clar que cal anar més enllà del que menciona l’actual esborrany de conclusions de la reunió, on només es fa ressò de les mesures presentades per la Comissió Europea, i insta Brussel·les a explorar mesures a mitjà i llarg termini sense mencionar directament les compres conjuntes de gas o la reserva estratègica que proposa Espanya.

El govern de Pedro Sánchez no està satisfet i pressiona per estendre la sensació “d’urgència” en un problema que altres governs consideren temporal o conjuntural. Sánchez es reunirà a primera hora bilateralment amb Michel i després amb Von der Leyen. Fonts comunitàries qualifiquen el debat de “molt complex” i reiteren que les posicions són molt diverses. Països com França s’aferren al vessant més geoestratègic del debat i aposten per desvincular el preu de la llum del del gas i buscar més autonomia estratègica. D’altres aprofiten per carregar contra les polítiques verdes, mentre que altres defensen que el sistema actual funciona a la perfecció. 

Tot plegat en una cimera que també aprofitarà per revisar les restriccions de moviment per la pandèmia ara que ha augmentat la taxa d’immunitzats, per facilitar el transport als vacunats i adequar els criteris a la nova situació.

L'Eurocambra denunciarà la Comissió per inacció davant Polònia

Qui també pressiona és el Parlament Europeu. El president David Sassoli ha encarregat als serveis jurídics de la cambra que preparin una denúncia contra la Comissió Europea davant la justícia europea per no haver activat el mecanisme que permet congelar fons europeus a Polònia després de la sentència del TC.

stats