Derrota sonada del govern peronista a les primàries de l'Argentina
L'oposició conservadora obté dos milions de vots més en els comicis que decideixen els candidats a les legislatives del novembre
Barcelona"Alguna cosa no devem haver fet bé", deia aquesta matinada el president argentí, Alberto Fernández, al conèixer-se els primers resultats de les eleccions primàries d'aquest diumenge, un particular exercici electoral en què s'elegeixen els candidats de les legislatives del 14 de novembre. Frente de Todos, la candidatura peronista, ha guanyat només en set de les 24 circumscripcions, una derrota històrica després del seu triomf a les presidencials fa dos anys. En el recompte global, l'oposició de dreta ha obtingut més de dos milions de vots més que les candidatures del govern.
I és que la cita era un plebiscit sobre la gestió de Fernández, que havia promès acabar amb les retallades del govern conservador de l'expresident Mauricio Macri (2015-2019), però ha estat marcada per la crisi econòmica i la seva gestió de la pandèmia. Els resultats donen una dimensió de la catàstrofe: amb el 97% escrutat a la província de Buenos Aires, feu kirchnerista que congrega 4 de cada 10 vots del país, la coalició opositora obté un 38,3%, cinc punts per davant de l'oficialisme.
A la capital, el macrisme ha obtingut el 48,2% dels sufragis, gairebé el doble que el peronisme (24,7%), una fita que encimbella com a líder de l'oposició l'alcalde de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, que hi ha concorregut amb candidats propis contra els sectors més conservadors, representats per Macri. A l'interior els resultats del peronisme no són millors, ni tan sols en els seus baluards històrics com la Pampa o el Chaco. A més el kirchnerisme hauria perdut la seva majoria al Senat. Globalment, l'oficialisme perd 1,2 milions de vots respecte al 2019. "Si es ratifica aquesta xifra al novembre el govern Fernández quedarà molt més afeblit del que ja estava,", explica a Reuters Mariel Fornoni, directora de la consultora Management & Fit. El resultat no sol variar gaire perquè tant les PASO com les legislatives són cites electorals obligatòries.
Daltabaix inesperat
"S'esperava un càstig al govern sobretot per la situació econòmica, però no una derrota tan contundent", explica Ana Ayuso, investigadora del Cidob. És clarament un vot de càstig, veurem què passa el 14 de novembre, però normalment és un bon termòmetre, perquè com que el vot és obligatori la participació és molt elevada (ha sigut del 67%). "Els resultats posaran molt nerviós el govern peronista, perquè el macrisme s'ha consolidat com a alternança. Macri era dels pocs presidents no peronistes que havien aconseguit acabar la legislatura. Ja hi ha una força d'oposició consolidada, és un canvi en el sistema de partits. I més enllà de la figura de Macri, l'emergència de Rodriguez Larreta obre el camí per a un lideratge opositor clar, mentre que ara el més probable és que el peronisme s'enfonsi en les pugnes pel lideratge després del 14 de novembre", afegeix.
Com explica Luis Bruschtein al diari Pagina 12, "el que més ha incidit en el canvi de la tendència del vot ha sigut la pandèmia: tot i que l'esforç del govern per afrontar-la va aconseguir atenuar els seus efectes, els problemes econòmics que ha causat són atribuïts també a les decisions de la Casa Rosada. En el tema de la salut és on es va veure millor la gestió oficial, amb la multiplicació de llits, l'adquisició de vacunes i el programa de vacunació. Però la inflació, el tancament dels comerços per les precaucions sanitàries, els impediments per als trasllats i vacances i la caiguda del salari han promogut un mal humor, un clima de protesta que s'ha acabat expressant en un vot de càstig per l'esquerra i la dreta".
Així, el malestar contra el govern no s'ha expressat només en els bons resultats de l'oposició macrista, sinó també en l'esquerra anticapitalista, representada en la coalició trotskista Frente de Izquierda-Unidad, que s'ha situat com a tercera força a la província de Buenos Aires, amb el 5,2% dels sufragis, o a la província de Jujuy, amb el 23,3%. Les últimes dades oficials reflecteixen la dramàtica situació social que viuen les classes populars, amb un 42% de la població sota el llindar de la pobresa (que s'eleva a un 50% en el cas de la població infantil), una inflació acumulada del 40% aquest any i un atur del 10%.
