Publicitat
Publicitat

Una densitat soviètica

El capital criminal ha arribat al poder. És el que es deia en les altes esferes russes quan el 1997 el president Borís Ielstin nomena Borís Berezovski membre del Consell de Seguretat de Rússia. Matemàtic format en la disciplina soviètica, Berezovski construeix l'imperi Autovaz amb la importació de cotxes Mercedes, i també des de les esquerdes de la petroliera Sibneft, que arribaria a controlar. En una entrevista el 1999 em diria, convençut, que "la propietat soviètica no era de ningú i algú o altre se l'havia de quedar".

El poder mediàtic li arribaria a Berezosvki directament del Kremlin quan Ieltsin li "regala" la televisió pública ORT pels seus serveis a Rússia. El magnat George Soros -que tindria relacions comercials amb l'oligarca- assegura que Berezovski "veia el món només a través dels seus interessos" i confessa que va arribar a "sentir esgarrifances" el dia que va topar amb un Berezovski hostil i enfurismat.

Berezovski seria l'artífex de l'operació de substituir Ieltstin pel kagebista Putin, a qui enfilaria al poder en l'onada nacionalista que va provocar la matança de 300 persones a final d'estiu del 1999 quan van explotar blocs d'habitatges de Moscou i en altres ciutats. Els atemptats són atribuïts als txetxens, però l'exagent Aleksandr Litvinenko -un home de Berezovski- sempre mantindria que havia estat el KGB. Litvinenko mor el 2006 a Londres enverinat amb poloni 210 subministrat per Andrei Lugovoi i Dmitri Kovtun, homes vinculats a Putin des dels temps de les clavegueres de l'estat. Des de l'exili Berezovski acusa Putin del crim. Fins i tot de la matança del 1999 que, paradoxalment -i presumptament-, Berezovski hauria contribuït a organitzar, o a impulsar. Eren temps de jocs amb cartes marcades, i tant els uns com els altres sabien quines eren.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF